Using a counterfactual approach, this paper empirically investigates the impact of an educational programme recently introduced in the Province of Trento (North-East of Italy). The aim of the policy is to foster university enrolment of students from low-income families and to reduce inequalities in access to higher education. The programme, known as Grant 5B, consists in generous incentives: it targets the university students from low-income families and is awarded upon both merit and demonstrated financial need. We exploit data from an ad hoc survey conducted on a sample of upper secondary graduates and employ a regression discontinuity design to estimate the impact of the intervention on the university enrolment decisions. We find that the programme has no significant effect on enrolment rates, but it exerts a positive effect on redirecting students already bound for university to enrol outside the place of residence. Relying on the relative risk aversion theory, we explain why a relaxation of the eligibility rules based on merit might be more effective in reducing social inequalities in access to university.

Un tema àmpliament debatut en la literatura econòmica és fins a quin punt les millores en transport generen un impacte positiu sobre l’activitat econòmica. Des d’una perspectiva macroeconòmica, són múltiples els estudis que han confirmat que una millor dotació d’infraestructures afavoreix el creixement econòmic. Més recentment, aquesta relació s’ha contrastat a partir d’un enfocament microeconòmic que avalua l’efecte de les infraestructures sobre el comportament de les empreses. La hipòtesi subjacent és que la infraestructura, al millorar l’accessibilitat als mercats, té un efecte positiu sobre la productivitat de les empreses que se’n beneficien.

La defensa, a més de representar un servei públic i de constituir una activitat productiva, genera impactes econòmics sobre la resta de sectors de l’economia, com a conseqüència de les interaccions existents entre els diferents sectors implicats. Els principals resultats de l’estudi d’impacte econòmic de les activitats associades a la defensa en l’economia espanyola, en el qual han participat investigadors de la Càtedra de Mercats i Política Industrial, una unitat d’investigació de l’IEB finançada per ISDEFE, mostren que els efectes són especialment rellevants en els sectors de major contingut tecnològic i intensitat en l’ús del coneixement.

El segment del transport de l’electricitat, unànimement considerat un monopoli natural, és un aspecte clau del bon funcionament de la liberalització del conjunt del sector elèctric. Un sector on les activitats competitives se centren en els segments de generació i comercialització, el nexe de la qual d’unió és precisament el transport. El transport d’electricitat en alta tensió agrupa un conjunt nombrós de funcions que són separables en dos grans blocs:

Do governments increase public employment in election years? This paper answers this question by using data from Sweden and Finland, two countries that are similar in many respects but in which local elections are held at different points in time. These facts make it possible for us to separate an election effect from other time effects. Our results indicate that there is a statistically significant election year effect in local public employment, a production factor that is highly visible in the welfare services provided by the local governments in the Scandinavian countries. The effect also seems to be economically significant; the municipalities employ 0.6 more full-time employees per 1,000 capita in election years than in other years (which correspond to an increase by approximately 1 percent).