El Reial Decret Llei 16/2012, que va limitar l’accés a la sanitat pública de la població en situació irregular, ha reduït en un 15,6% el nombre de denúncies per violència domèstica entre la població immigrant. Així ho ha afirmat la investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), Judit Vall, en la seva conferència ‘Restriccions en l’accés al servei de salut per part dels immigrants i els seus efectes sobre les denúncies per violència domèstica’ durant la celebració de la Jornada Salut i Immigració, celebrada en la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona.
Vall recull les dades de la seva investigació ‘Hit where it horts: healthcare access and intimate partner’, realitzat en col·laboració amb Caoimhe Rice (University of York9, en la que compara les denúncies per violència domèstica entre nacionals i estrangeres per trimestres entre 2009 i 2016. “La reforma va reduir la mitjana de denúncies en 1,6 per cada 10.000 dones estrangeres i el seu efecte es nota des del primer trimestre posterior a la seva aplicació, pel que aquest descens és atribuïble directament al canvi en la llei”.
En la seva presentació, Vall distingeix l’efecte de la reforma per comunitats separant aquelles que han introduït regulacions per a minimitzar el seu impacte i les que el van aplicar amb tota la seva intensitat. En el primer grup –en el que es troben Astúries, Catalunya, Galícia i el País Basc- el nombre de denúncies per violència domèstica entre la població immigrant va baixar un 7,5%. Per contra, en les comunitats en les que la llei es va aplicar amb més intensitat –Madrid, Balears, Múrcia, La Rioja, Castella i Lleó i Castella la Manxa- l’estadística va caure un 19,3%.
Segons Vall, la restricció en l’accés a la sanitat pública a la població sense documents ha afectat a una població especialment vulnerable a la violència domèstica. Les dades de l’informe mostren que el rati de denúncies per cada 10.000 dones espanyoles és de 3,3, mentre que en el cas de la població estrangera és de 15,9. “Les víctimes de violència de gènere tenen un llindar per sobre del que es decideixen a deixar una relació abusiva i l’accés a la salut és rellevant per a prendre la decisió, especialment en el cas dels metges de capçalera, que tenen protocols de detecció i la capacitat de derivar cada cas a serveis socials i fer el treball d’acompanyament”.
La investigadora destaca l’”efecte intergeneracional” que pot tenir l’allargament dels efectes de la reforma sanitària. “La violència domèstica afecta especialment a les dones immigrants sense documents, que són les més afectades per la llei, i això té com efecte col·lateral els danys que es produeixen en els fills que viuen en entorns familiars on es produeixen maltractaments”.
Legalització de la immigració i natalitat
Per la seva banda, l’investigador de l’IEB, Javier Vázquez, va presentar la seva ponència ‘Legalització de la immigració il·legal, fertilitat i salut neonatal”, en la que va analitzar l’impacte de les polítiques de legalització de la població en situació irregular sobre la natalitat. Per fer-ho, Vázquez analitza les estadístiques de fertilitat entre les dones immigrants entre 16 i 49 anys després de la reforma de la llei d’estrangeria que en 2005 va impulsar el govern presidit per José Luís Rodríguez Zapatero i que va propiciar la regularització de 600.000 immigrants. Segons les estadístiques del Instituto Nacional de Estadística, el 45% dels immigrants que llavors van regularitzar la seva situació eren dones.
Segons l’estudi de Vázquez, després de regularitzar la seva situació la possibilitat de que les dones immigrants tinguessin fills va ser entre 4,3% i un 8,6% superior respecte a les nacional, amb una especial incidència entre les més joves. Això va tenir com a conseqüència entre 235 i 470 nous naixements per any després de la reforma de 2005.
“Les polítiques migratòries afectes a les decisions personals; així, l’accés als serveis socials i de salut redueixen la incertesa de futur i afecten decisivament a la fertilitat”, explica Vázquez, que recorda que, en només tres mesos, la reforma de 2005 va propiciar que un terç de les dones immigrants sense papers regularitzessin la seva situació.
