L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) ha presentat el tercer IEB Report d’enguany 2022. Es tracta d’una anàlisi minuciosa d’alguns dels continguts més destacats del Llibre blanc sobre la reforma tributària. Aquest informe per a una reforma fiscal a Espanya fou elaborat per un comitè d’experts presidit per Jesús Ruiz-Huerta, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid, i es va presentar públicament al mes de març passat. No són poques les raons de pes que justifiquen l’evolució necessària del sistema fiscal. Els greus problemes mediambientals, la crisi energètica o la digitalització en són només alguns.

Ara, l’IEB ha volgut abordar i analitzar amb detall algunes de les qüestions que es plantegen a l’informe. En aquest document d’anàlisi, coordinat per Alejandro Esteller-Moré, catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador de l’IEB, han participat tres acadèmics prestigiosos: Wojciech Kopczuk, catedràtic d’Economia de la Universitat de Colúmbia; Juan José Rubio Guerrero, catedràtic d’Economia de la Universidad Castilla La Mancha (UCLM), i el mateix Jesús Ruiz-Huerta.

A l’IEB Report 3/2022, Kopczuk tracta de manera singular del paper redistributiu del sector públic. Sobre aquest tema, planteja dues opcions: una és el disseny i l’aplicació d’un sistema fiscal progressiu, i l’altra és separar la redistribució de la imposició, és a dir, donar menys pes a la progressivitat impositiva, de manera que els programes d’assistència social i d’assegurament persegueixin aquest objectiu a partir de la recaptació impositiva. Sobre la base de l’experiència comparada i dels resultats observats en diversos països, conclou que els sistemes que tenen èxit a l’hora de redistribuir es caracteritzen per un alt grau de recaptació, que es destina a afavorir molt especialment les classes més desfavorides, però que és finançat amb impostos relativament proporcionals, la qual cosa suposa un nivell elevat de pressió fiscal sobre les classes mitjanes i uns nivells moderats de progressivitat fiscal en els trams superiors.

La contribució del professor Ruiz-Huerta en el document de l’IEB és un resum del contingut del Llibre blanc, que a partir del diagnòstic que es fa del nostre sistema fiscal, recomana bàsicament la necessitat d’ampliar les bases tributàries de les diferents figures impositives. Per bé que el Llibre blanc se centra principalment a analitzar el sistema fiscal, també conté propostes sobre la posada en funcionament de crèdits reemborsables, ja sigui per pal·liar situacions de pobresa, per compensar l’impacte negatiu de les modificacions fiscals o, fins i tot, per incentivar la participació en el mercat laboral. A partir d’aquí, Ruiz-Huerta repassa els aspectes principals de les propostes relacionades amb la imposició mediambiental, la imposició societària, la imposició i la digitalització i les activitats emergents, com també la imposició patrimonial.

La tercera contribució és la del professor Rubio Guerrero, que complementa l’aportació del professor Ruiz-Huerta amb els seus coneixements del sistema fiscal espanyol. D’entrada, deixa clara la seva postura sobre quin hauria de ser el marc del sistema fiscal: una estructura estable, que evités ocurrències fiscals d’efecte recaptatori dubtós, coordinada amb les administracions territorials, i que coadjuvés al creixement econòmic i a la generació d’ocupació estable. A partir d’aquí, Rubio Guerrero desenvolupa un decàleg de les grans línies argumentals per a un debat sobre una reforma tributària integral, entre les quals, d’acord amb la seva postura inicial, s’inclouen la creació d’un entorn fiscal atractiu a la inversió internacional, la incentivació de la participació en el mercat de treball i la reducció de la càrrega fiscal individual, el suport a la família com a element de vertebració i d’estabilitat social o el desenvolupament de l’Administració tributària com a instrument fonamental per aconseguir un nivell més alt de compliment tributari.