Madrid, Balears i Catalunya van ser les comunitats amb més capacitat fiscal l’any 2021 per persona i, en canvi, després de fer el repartiment de recursos, van passar a ocupar els llocs que van del 8è al 10è en el rànquing de repartiment de diners. Les comunitats més beneficiades són, per aquest ordre, Cantàbria, La Rioja, Extremadura, Castella i Lleó, Astúries, Aragó i Galícia. Aquesta tendència es repeteix, a grans trets, des que el 2009 es va començar a aplicar el model actual.

Així ho reflecteix la setena actualització del Mapa del Finançament Autonòmic, que ha publicat l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB). Aquesta eina mostra l’evolució dels recursos disponibles a cada territori per habitant a mesura que s’apliquen els mecanismes d’anivellament i els fons d’ajust del model.

El Mapa del Finançament Autonòmic que ofereix l’IEB mostra que algunes de les comunitats amb més capacitat fiscal per habitant acaben obtenint un volum de recursos inferior a la mitjana. De la mateixa manera, queda palès que el mecanisme d’anivellament, conegut com a Fons de garantia de serveis públics fonamentals (FGSPF), compleix correctament amb l’objectiu de reduir la distància entre les comunitats amb més i amb menys capacitat fiscal sense alterar l’ordre inicial. No obstant això, l’aplicació dels fons d’ajust de suficiència, competitivitat i cooperació acaba generant distorsions en la distribució. Aquesta circumstància justificaria una “revisió del model”, segons els investigadors de l’IEB.

El Mapa del Finançament Autonòmic de l’IEB és una eina que ofereix un sistema d’avaluació i anàlisi actualitzada del model actual de finançament autonòmic, en funcionament des del 2009. A través de les diferents seccions de la web, l’usuari pot conèixer el total de la recaptació normativa dels tributs cedits pel Govern central a cada comunitat autònoma, els recursos que resulten de la seva participació en el mecanisme anivellador (FGSPF) i els procedents dels fons d’ajust del model (Fons de Suficiència, Fons de Competitivitat i Fons de Cooperació).

L’eina ens permet visualitzar les quatre situacions que es produeixen: comunitats autònomes que, estant per sota de la mitjana en ingressos tributaris per habitant, passen a estar-hi per sobre tan bon punt han actuat tots els fons del model; comunitats autònomes que, estant per sota de la mitjana en ingressos tributaris per habitant, hi continuen estant una vegada han actuat tots els fons del model; comunitats autònomes que, estant per sobre de la mitjana en ingressos tributaris per habitant, encara se n’allunyen més una vegada han actuat tots els fons del model, comunitats autònomes que, estant per sobre de la mitjana en ingressos tributaris per habitant, se’n queden per sota una vegada han actuat tots els fons del model.