ca

IEB

Universitat de Barcelona logotipo
Notícies

L’IEB Report 4/2018 analitza el paper i l’impacte dels paradisos fiscals

DESCARREGA L’IEB REPORT 4/2018

  • El 80% del patrimoni personal desviat a paradisos fiscal pertany al 0,1% més ric de la població
  • S’estima que el 8% de la riquesa mundial dels habitatges es troba en aquests països

Les taxes d’evasió fiscal són 10 cops més grans entre la població més rica en comparació amb les mitjanes nacionals. Aquesta és una de les conclusions exposades en la darrera edició de l’IEB Report, titulat ‘El present i el futur dels paradisos fiscals’ i coordinat per l’investigador de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), Alejandro Esteller. Les dades analitzades mostren com el 80% del patrimoni personal desviat a paradisos fiscals pertany al 0,1% més ric de la població. En una visió més detallada, l’estadística mostra que el 50% d’aquest patrimoni evadit correspon al 0,01% amb més recursos.

Les dades corresponen a la contribució del professor de la Universitat de Copenhaguen, Niels Johannesen, que rescata la informació obtinguda gràcies a les filtracions sobre els comptes dels clients del HSBC Switzerland, els papers de Panamà i les declaracions voluntàries que es van realitzar a Dinamarca, Noruega i Suècia. El volum de patrimoni desviat a paradisos fiscals és especialment rellevant en comparació amb els resultats obtinguts a través de les declaracions d’impostos en els estats analitzats. De mitjana, només el 10% del patrimoni declarat pertany al 0,1% més ric de la població, i el 5% al 0,01% amb més recursos.

“La quota de patrimoni d’aquest 0,01% més ric augmenta un 25% quan sumem els comptes no declarats a paradisos fiscals, i això té implicacions en els ratis de desigualtat”, explica Johannesen en el seu article.

L’investigador recupera en el seu article els treballs que han posat el focus en la bretxa global entre actius i passius que es genera en les transferències a paradisos fiscals i xifra en sis bilions de dòlars el patrimoni personal evadit en aquests territoris, el que representa un 8% de la riquesa de les llars a nivell mundial.

Johannesen qualifica d’”èxit modest” els resultats dels programes de transparència, intercanvi d’informació i amnisties fiscals. Als Estats Unis, per exemple, 100.000 contribuents van declarar comptes en paradisos fiscals per valor de 100.000 milions de dòlars, el que només representa un 10% de la riquesa total estimada del país desviada a aquests comptes. “Hi ha més persones que opten per buscar la manera de tornar a esquivar la llei que no pas que col·laboren”, explica l’investigador.

Les multinacionals desvien el 36% dels seus beneficis
En la seva aportació, l’investigador del Fons Monetari Internacional (IMF), Shafik Hebous, anatliza el volum de fons desviats per les multinacionals. Segons les dades rescatades, aquestes grans empreses porten el 36% dels seus beneficis a comptes situats en paradisos fiscals, un total de 600.000 milions de dòlars a nivell global.

Hebous indica que un descens d’un punt percentual en l’impost sobre societats es tradueix en un augment de l’1,5% en la xifra de resultats abans d’impostos declarats per les multinacionals. Una realitat que ha fet que, en els darrers anys, la mitjana impositiva mundial sobre els beneficis de les empreses hagi passat d’estar per sobre del 40% en els anys ’80 a situar-se sobre el 20% en l’actualitat.

“El problema actual està en determinar l’origen dels actius intangibles d’una multinacional per la creixent digitalització del mercat. Per a les empreses ja no és tan necessari tenir una presència física en l’economia de destí”, apunta Hebous.

L’economista considera que les accions per a reduir la evasió fiscal iniciades per la OCDE, organismes de transparència fiscal i pels estats no han obtingut els resultats esperats, i creu que la millor via per a tallar el trasllat de beneficis seria l’aplicació de reformes basades en els beneficis en destí, com un impost sobre el flux de caixa en destí.

La investigadora de la Utah State University, Katarzyna Anna Bilicka, tanca l’IEB Report descrivint les tres principals estratègies que utilitzen les multinacionals per a reduir les seves obligacions fiscals. A través dels préstecs intragrup, les empreses contrauen préstecs amb les seves filials situades en paradisos de baixa tributació a mètode per a reduir els beneficis declarats en els territoris d’alta fiscalitat. Amb els preus de transferència, aquestes mateixes empreses adquireixen bens a filials estrangeres pagant un preu superior al marcat pel mercat per a reduir la seva càrrega tributària. Finalment, l’apertura de sucursals en països d’impostos baixos per a registrar allà la propietat intel·lectual és una de les fórmules d’enginyeria fiscal més utilitzades en l’actualitat.

En la seva editorial, l’investigador de l’IEB, Alejandro Esteller, indica com la literatura existent comença a posar xifres sobre la recaptació que es perd per l’elusió en paradisos fiscals i apunta al següent pas a donar. “Encara no coneixem el patró redistributiu individual que causen aquestes estratègies d’evasió d’impostos per part de les multinacionals, ja que no sabem com repercuteixen en les condicions dels treballadors, accionistes o consumidors, per exemple”.

Aquesta web utilitza cookies per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continua navegant, vostè accepta el seu ús de conformitat amb la nostra política de cookies. Veure més informació