L’estudi analitza els efectes de l’exclusió sanitària per les 873.000 persones que van perdre accés a la sanitat després de l’aprovació de la norma

La reforma sanitària de 2012, que va excloure als immigrants irregulars de la cobertura sanitària pública, va provocar un augment mitjà del 15% en la mortalitat d’aquest sector de la població. Així ho indica l’estudi ‘Els efectes mortals de perdre la cobertura sanitària’, de la investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF), Judit Vall, i els investigadors Arnau Juanmartí Mestres (CRES-UPF) i Guillem López Casasnovas (CRES-UPF). L’informe analitza l’evolució en la mortalitat de la població que resideix a Espanya de manera irregular i dels habitants amb accés garantit a la sanitat entre 2009 i 2015, i conclou que la llei de 2012 ha suposat fins a 70 morts més a l’any que les que es produïen en període anterior.
L’estudi indica que la reforma sanitària de 2012, en funcionament des de l’1 de setembre del mateix any, es va aprovar amb la intenció de “estalviar recursos i dissuadir el turisme sanitari”. Malgrat tot, va acabar restringint l’accés a la salut pública dels indocumentats, “canviant així la naturalesa universal del sistema”. De fet, un any després de la reforma, Espanya havia retirat un mínim de 873.000 targetes sanitàries a persones que no havien pogut certificar la seva residència a l’estat, el que suposa un 13,87% dels immigrants a Espanya i un 1,86% del total de la població.
L’informe mostra com la mortalitat entre 2009 i 2012 va decréixer al mateix ritme, tant entre la població nativa com entre els sense papers. L’aprovació de la reforma no va tenir conseqüències en l’estadística pels documentats, mentre que l’efecte sobre la gràfica de la població que va quedar exclosa de la sanitat va ser immediat. En concret, la mortalitat mensual dels immigrants irregulars durant els tres anys després de l’aplicació de la llei va augmentar en 0,66 morts per cada 100.000 persones, el que suposa un increment mitjà del 15% respecte als ratis anteriors al 2012.
Les dades mostren també com els efectes de la reforma sanitària van a més amb el pas del temps, de manera que, al 2015, la mortalitat entre els sense papers ja era un 22,6% superior a la que es registrava abans de la reforma sanitària. Una progressió que l’informe atribueix majoritàriament a dos efectes: la interrupció dels tractaments de malalties mortals i la no detecció en primeres etapes de malalties amb un alt risc de mortalitat.
Efectes sobre una població jove
L’estudi també discrimina els resultats segons l’edat i la nacionalitat dels afectats. La població més jove (fins els 19 anys) no es veu afectada per la reforma i, per tant, manté l’accés a la sanitat; l’estudi demostra que per aquest grup de població la mortalitat no va augmentar, el que evidencia que els efectes estimats són efectivament deguts a la pèrdua d’accés al sistema de salut pública.

D’altra banda, l’anàlisi per nacionalitats mostra com la mortalitat va créixer de manera més pronunciada per a la població asiàtica, seguida de la població de Centre i Sud-Amèrica i, finalment, l’africana.