L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) ha publicat la primera edició del Mapa del Finançament Autonòmic, un mapa infogràfic que mostra els efectes que ha tingut el model de finançament autonòmic sobre cada comunitat des de la seva aplicació el 2009 i fins les últimes dades publicades, corresponents al 2014. A través del seguiment de les tres passes del sistema –tributs cedits abans de l’anivellament, aplicació del mecanisme d’anivellament (fons de garantia de serveis públics fonamentals) i l’aplicació dels tres fons d’ajustament (de suficiència global, competitivitat i cooperació)- l’eina mostra l’evolució dels recursos de que disposa cada comunitat autònoma per habitat a mitjana que es van incorporant els diferents fons del sistema.
Segons els resultats de 2014, les tres comunitats que més recursos perden amb la incorporació dels fons del model de finançament són la Comunitat de Mardid, Balears i Catalunya. Així, amb els recursos tributaris –els disponibles abans de la posada en funcionament del mecanisme d’anivellament i de la resta de fons del sistema, Madrid tindria 2.935 € disponibles per habitant procedents dels ingressos tributaris, perdent al final del procés, un cop han actuat tots els fons, un 24,26% dels recursos per situar-se finalment en 2.223 € per ciutadà (ajustat). Balears, per la seva part, passaria de tenir uns ingressos tributaris per habitant de 2.464 € a un total d’ingressos per habitant de 2.232 (un 9,42% menys). Finalment, Catalunya passa de disposar d’uns tributs per habitant de 2.449 € a un total d’ingressos de 2.221 € un copa han actuat tots els fons del model (un 9,31% menys).
De fet, les tres comunitats autònomes citades són, juntament amb la Comunitat Valenciana, les úniques que comptant d’inici amb més recursos per sobre de la mitjana (2.332 € per habitant), amb l’aplicació del sistema acaben tenint recursos per sota de la mitjana. Es tracta d’una situació que es repeteix per Madrid i Catalunya des de 2012 i en la que Balears i València s’hi troben des de 2013.
Cantàbria, La Rioja i Extremadura, les comunitats amb més recursos
A l’altra banda de la balança se situen Cantàbria, La Rioja i Extremadura, que són les comunitats que compten amb més recursos una vegada aplicats els mecanismes d’anivellament i els fons d’ajustament. Amb una pujada del 23,4% dels recursos disponibles per habitant (de 2.308 € a 2.848 €), Cantàbria va ser el 2014 la comunitat autònoma que va comptar amb més recursos per habitant. Una situació que, de fet, es repeteix des de l’entrada en funcionament del sistema de finançament actual. La Rioja, per la seva part, compta amb 2.076 € per habitant, que al final del recorregut del sistema passen a ser 2.687, una pujada del 29,43%.
Extremadura, per la seva part, és la comunitat més beneficiada per l’aplicació de l’actual sistema de finançament autonòmic, amb un augment del 73,73%, passant dels 1.454 € per habitant disponibles amb els que parteix als 2.526 € que acaba tenint gràcies a l’aplicació del mecanisme d’anivellament i els fons d’ajustament. Juntament a Castilla-La Mancha, Galícia i Castella i Lleó, són les úniques comunitats que el 2014 van partir amb recursos per sota de la mitjana i es van situar per sobre al final del procés.
“Amb l’aplicació dels mecanismes d’anivellament del model s’escurcen les distàncies entre les comunitats més riques i les més pobres, però en cap cas les que compten amb més recursos acaben estant per sota de la mitjana. El problema apareix amb l’aplicació dels fons d’ajustament de suficiència, competitivitat i cooperació, que provoquen una distorsió en la pauta de distribució, trenquen el principi d’equitat que busca el model i acaben resultant en un model amb resultats erràtics i poc justificables”, explica la investigadora de l’IEB, Maite Vilalta.
Una eina d’anàlisi en actualització
Amb la presentació del Mapa del Finançament Autonòmic, l’IEB ofereix una eina de consulta i anàlisi sobre els resultats del model de finançament autonòmic que funciona a Espanya des de 2009. A través de les diferents seccions de la web, l’usuari pot conèixer el total de la recaptació normativa dels tributs cedits pel govern central a cada comunitat autònoma, els recursos que resulten de la seva participació al mecanisme d’anivellament i els procedents dels fons d’ajustament del model.
“El mapa del Finançament Autonòmic s’actualitzarà cada any amb les últimes dades disponibles. L’objectiu és oferir una visió global de com l’actual sistema de finançament incideix sobre els recursos del que disposa cada comunitat autònoma i afavoreix el debat sobre la reforma del model” explica el director de l’IEB, Martí Parellada, que destaca també “el paper històric de la institució en l’anàlisi i l’estudi del federalisme fiscal”.