· Els investigadors indiquen que, amb una planificació correcta de les rendes, es pot reduir el pagament del tribut en la seva pràctica totalitat
· L’informe assenyala que entre el 2011 i el 2014 només es van aixecar actes d’inspecció sobre un 0,3% de les declaracions de l’impost presentades a Catalunya  
 
Descarrega l’IEB Report
L’institut d’Economia de Barcelona (IEB) ha publicat una nova edició de l’IEB Report, titulada ‘Hi ha d’haver un impost sobre el patrimoni?’, en la que els experts analitzen el funcionament i l’aplicació d’aquest tribut. En el seu article ‘Impost sobre el patrimoni: particularitats i deficiències del cas espanyol’, la investigadora de l’IEB, Mariona Mas, assegura que el disseny actual de la norma “facilita la creació de mecanismes d’elusió” per part dels contribuents. El límit aplicable sobre la renda i el patrimoni, que busca evitar que el tribut sigui confiscador, juntament amb l’exempció de les participacions en empreses familiars, que pretén afavorir la inversió empresarial, provoquen que, amb una planificació correcta, es pugui reduir gairebé en la seva totalitat la liquidació del Impost sobre el Patrimoni. La conseqüència, assenyala Mas, és que la progressivitat real de l’impost està molt allunyada de la que preveu la seva escala nominal. “De poc serveix, doncs, tenir una tarifa molt progressiva si els seus efectes son limitats a la pràctica”.
La investigadora ofereix diverses simulacions en el seu estudi que evidencien el potencial recaptador de l’impost. “Si apliquéssim l’actual esquema de liquidació sobre una base liquidable que inclogués les actuals exempcions per participacions en empreses familiars, la recaptació derivada suposaria un increment aproximadament del 87% del cobrament per l’Impost de Patrimoni. Si, a més, eliminéssim l’aplicació del límit de la quota íntegra, l’ingrés potencial d’aquesta nova base liquidable multiplicaria per 4,23 la recaptació actual”.
L’aportació de Mas revela més dades que posen en qüestió l’eficiència de l’impost i la seva funció redistributiva. “Si es gravessin només els patrimonis superiors a 4 milions d’euros, que es corresponen al 10% de la població més rica dels contribuents del tribut al 2015, només seria necessari aplicar un tipus impositiu del 0,55% per obtenir el nivell de recaptació actual”.
A més d’iniquitats, la normativa de l’impost provoca ineficiències i incrementa les despeses per a l’administració al gestionar-lo. És per això que la investigadora advoca per un canvi de normativa, si l’objectiu és aconseguir un impost realment redistributiu.
Mas assenyala un últim motiu que explica el baix rendiment d’aquest impost, com és el nivell d’inspecció mínim al que està sotmès. Les dades parlen per si mateixes: entre el 2011 i el 2014, el total d’actes d’inspecció a Catalunya no van representar ni un 0,3% de les declaracions de l’Impost sobre el Patrimoni presentades.
Un impost polèmic
L’investigador de l’IEB, José María Durán, coincideix en assenyalar l’Impost sobre Patrimoni com un tribut ple de deficiències en la seva normativa i en els seus resultats. En el seu article editorial ‘Ha d’existir un impost sobre el patrimoni?’, Durán considera que es tracta d’un “impost polèmic, però amb un escàs impacte en la recaptació”, que, de fet, a la Unió Europea només s’aplica a Espanya i a França, amb una aportació del 0,3% i el 0,5% sobre el total d’ingressos tributaris.
D’altra banda, Durán destaca les dificultats derivades de la seva aplicació pels problemes administratius que suposa haver de calcular cada any el valor de béns tan diferents com immobles, joies i obres d’art, entre altres. Això provoca situacions difícils d’explicar, com el fet que dos habitatges idèntics puguin tributar a valors diferents en funció de si es van comprar abans o després de l’esclat de la bombolla immobiliària. “Exemples com aquest van fer que Alemanya declarés aquest impost inconstitucional el 1995, pel seu tractament no equitatiu”.  
Durán considera que tant els inevitables tractaments especials com les dificultats de valoració dels béns són inherents a l’impost, pel que es mostra escèptic davant la seva capacitat de funcionar com a element redistributiu i capaç de reduir la desigualtat.
Alternatives redistributives
Els investigadors Robin Boadway (Queen’s University) i Pierre Pestieau (University of Liège), al seu article ‘L’impost anual sobre el patrimoni, una opció amb poc fonament’, després d’analitzar els arguments a favor i en contra de l’Impost sobre el Patrimoni, arriben a la conclusió de que existeixen millors formes de gravar la riquesa, per exemple, mitjançant un impost sobre la propietat immobiliària o el tribut de les rendes i guanys del capital. Boadway i Pestieau apunten que l’evidència suggereix que la creixent desigualtat en la riquesa es deriva més de la transmissió de béns entre generacions que de l’estalvi acumulat per una persona durant la seva vida. En conseqüència, afirmen que el tribut de les herències sembla més desitjable que un impost sobre el patrimoni.