es

IEB

Noticias

Innovació i reptes del sector energètic, eixos del II Simpòsium Acadèmic Internacional

La Càtedra, patrocinada per FUNSEAM i adscrita a l’Institut d’Economia de Barcelona, va reunir el passat 28 de gener a les més destacades figures en el camp de la recerca energètica i l’economia.
 
La segona edició del II Simposi Empresarial Internacional FUNSEAM, Innovació i Sostenibilitat Energètica va tornar a comptar amb la presència de destacats investigadors en el camp de l’energia. Més de 250 professionals, d’universitats i empreses, es van donar cita els dies 27 i 28 de gener en el Parc Científic de Barcelona per debatre els principals aspectes que condicionen el R+D en el sector de l’energia.
 
Paper de l’energia en els reptes de Sostenibilitat
El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha estat l’encarregat d’inaugurar la segona jornada de l’esdeveniment, destinada a aspectes més acadèmics, juntament amb el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, acompanyats de la directora de la Càtedra, María Teresa Costa Campi i el director de l’Institut d’Economia de Barcelona, Martí Parellada
Tots dos han destacat el paper fonamental de la recerca en energia per a la consecució dels reptes de sostenibilitat fixats a Europa i també el rol que juguen les universitats i centres de recerca, com la Càtedra de Sostenibilitat Energètica, a promoure la innovació a Catalunya.
 
Michael Pollitt, suport a la innovació per evitar el mal ús dels recursos
La sessió d’obertura ha anat a càrrec del professor Michael Pollitt (Energy Policy Research Group, Cambridge Judge Business School). Pollit, considerat com un dels principals especialistes en energy policy i ha assessorat a organismes com el Ofgem, va mostrar la seva total conformitat amb la necessitat de recolzar la innovació i el desenvolupament en energia pels múltiples beneficis que genera per a la societat en el seu conjunt, però va manifestar la seva disconformitat amb la forma en què s’ha intentat potenciar la innovació en el sector de l’energia a través de subsidis públics.
Considera que el paper dels economistes és fonamental per evitar el mal ús dels recursos en la innovació i que s’han d’establir uns millors mecanismes de mesurament per avaluar la rendibilitat dels projectes de R+D que es financen.
 
Oportunitats i reptes en el R+D en energía
La jornada ha continuat amb la primera de les tres sessions programades en les quals s’ha dividit el cos de l’esdeveniment. Aquesta sessió, moderada per Xavier Labandeira de la Universitat de Vigo, s’ha dedicat als reptes i oportunitats que existeixen en el R+D en energia.
 
La primera presentació l’ha realitzat Laura Díaz Anadon de la Universitat d’Harvard, el treball de la qual analitza com afecten la incertesa i l’aprenentatge al desenvolupament de la R+D per al cas de l’energia fotovoltaica. Sascha Rexhäuser, del ZEW, es va centrar en els resultats del R+D realitzat per companyies privades en el sector de l’energia. Mentre que Francesco Vona (OFCE – SciencesPo), va identificar els factors comuns que afavoreixen la innovació, tant per a energies netes com per a energies fòssils.
 
Les patents com a mesura d’innovació
La segona sessió, orientada a l’anàlisi del rol de les patents com a resultat de la innovació en el sector, ha tingut com a moderador al professor de la Universitat Pontifícia de Cometes, Pedro Linares.
Elena Verdolini, investigadora de la fundació Eni Enrico Mattei; Joëlle Noailly del Graduate Institute Geneva, i Marzio Galeotti, de la Universitat de Milà, van exposar els seus treballs sobre el perjudici de la incertesa regulatòria sobre la innovació, en el cas concret de l’energia eòlica; el rol de les companyies multinacionals en la difusió de tecnologies netes i el major registre de patents i productivitat com a resultat de l’increment de la regulació mediambiental, respectivament.
 
 
Clausura i debat de les polítiques per fomentar la innovació
L’última sessió que ha estat moderada per Paulina Beato s’ha centrat en eficiència energètica. Els ponents han estat Enrico Cagno del Politècnic de Milano; Peter Taylor, de la Universitat de Leeds i Konstantinos Kounetas de la University of Patras. José García-Quevedo de la Universitat de Barcelona i membre de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica, ha examinat els determinants de les empreses innovadores en eficiència energètica.
 
Jean-Michel Glachant, referent al món de la recerca econòmica en energia es va encarregar, al costat de Maria Teresa Costa, de clausurar la jornada.
Glachant ostenta actualment els càrrecs de Director de la Florence School of Regulation i Director del Loyola de Palacio Energy Policy Programme, i col•labora com a investigador en diferents grups de recerca europeus.
A diferència de Pollitt, Glanchant es va mostrar més favorable a les polítiques públiques per fomentar la recerca en el sector defensant que si l’objectiu és la consecució d’innovacions ‘radicals’ no es pot esperar que provinguin del sector privat sense el suport públic. Seguidament ha fet referència als recursos insuficients que es dediquen al R+D en energia, per acabar debatent sobre quin tipus de mecanismes són els més idonis per afavorir la innovació i com s’haurien d’utilitzar.