es

IEB

Universitat de Barcelona logotipo
Noticias

Hi ha marge per incrementar la fiscalitat ambiental a l’Estat espanyol, segons un estudi promogut per l’IEB

Un informe sobre fiscalitat ambiental encarregat per l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) a professors de l’Aarhus University (Dinamarca) i la Universitat de Vigo posa en evidència que a Espanya hi ha marge per augmentar els impostos ambientals, a partir d’una distribució de càrrega fiscal diferent de l’actual. El document apunta que l’Estat espanyol és el país de la Unió Europea (UE) on la fiscalitat ambiental té un percentatge més baix de relació entre impostos ambientals i PIB: un 1,6% respecte de la mitjana europea del 2,4%. Un canvi en la distribució fiscal suposaria que els impostos relacionats amb energia, transport, contaminació i recursos substitueixen els que graven el treball. Aquest intercanvi fiscal pot contribuir a una major competitivitat econòmica, tot reduint costos laborals i incidint en un ús més eficient dels recursos i l’energia.
 
Els autors del document són el professor Mikael Soku Andersen, de l’Aarhus University (Dinamarca), i Xavier Labandeira, Alberto Gago i Xosé C. Álvarez, de la Universitat de Vigo. José María Duran –investigador de l’IEB i professor de la UB– coordina el treball i recorda al pròleg que l’Informe Lagares de juliol de 2014 (encarregat pel govern central a un comitè d’experts) deixa clar que la reforma fiscal verda està pendent a Espanya i planteja 16 mesures concretes per fomentar-la. Ara bé, la reforma fiscal en marxa per part del govern central no preveu cap d’aquestes mesures.
 
Nous impostos ambientals
 
El professor Soku Andersen argumenta que si Espanya se situés en la mitjana europea, els impostos ambientals aportarien uns 5 o 6.000 milions d’euros addicionals. En línia amb aquesta afirmació, els professors Álvarez, Gago i Labandeira afirmen que “la imposició ambiental pot ser clau a Espanya per progressar en la consolidació fiscal i, alhora, reforçar el binomi creixement – competitivitat, garantir la viabilitat de les polítiques sobre canvi climàtic, renovables i eficiència energètica i avançar cap a una economia baixa en carboni”.
Cal tenir en compte que aquests impostos poden afectar la competitivitat d’alguns sectors i la distribució de rendes. Per això, els professors de la Universitat de Vigo apunten que “s’han d’integrar en instruments de política ambiental i energètica, per evitar la paradoxa de gravar produccions energètiques que prèviament han rebut primes”. Així mateix, ressalten que la imposició ambiental a Espanya fins ara ha estat bàsicament d’àmbit autonòmic i això reclama un procés gradual d’acord, per assolir una correcta assignació d’impostos entre governs.
L’impost energètic, el nou protagonista
Els professors Álvarez, Gago i Labandeira afirmen que el gran marge en la fiscalitat ambiental a l’Estat espanyol se situa en els impostos energètics. Prenen com a punt de partida que Espanya està a la cua d’un indicador bàsic: el percentatge que representen els impostos sobre el preu final de l’energia. I afirmen que “és possible que la imposició energètico-ambiental es converteixi en un instrument clau del sistema fiscal espanyol per mantenir l’estratègia de consolidació fiscal”. La proposta de la directiva sobre fiscalitat energètica suposa gravar carburants, gas i electricitat amb una doble via: en funció de les emissions i segons la intensitat de consum energètic.
 
Igualment, Mikel Soku Andersen proposa el suport a les energies renovables tot gravant la contaminació atmosfèrica. Segons el professor, aquests impostos “contribueixen a que no siguin tan necessàries tarifes regulades per primar energies renovables, ja que tenen un avantatge natural per la seva poca o inexistent contaminació”. 
Recomanacions internacionals
 
L’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), el Fons Monetari Internacional (FMI) i la UE han confirmat que els impostos sobre consum, propietat i medi ambient afavoreixen més el creixement econòmic que les imposicions sobre renda, treball (en especial) i societats. Com a conseqüència, el paper central de la imposició ambiental que recomanen aquestes 3 institucions està tenint gran influència a tot el món. En el cas de l’Estat espanyol, l’OCDE i la UE suggereixen que apliqui la imposició ambiental en una estratègia de devaluació fiscal, amb l’objectiu d’afavorir el creixement. En concret, la UE aconsella Espanya “reorientar la pressió fiscal des del treball cap al consum i les activitats perjudicials pel medi ambient”. 

Esta web utiliza cookies para personalizar la navegación y mejorar sus servicios. Si continúa navegando, usted acepta su uso de conformidad con nuestra política de cookies. Ver más información