DESCARREGA L’IEB REPORT
Una de cada quatre persones a Espanya ja són pensionistes, i l’envelliment de la població suggereix que aquest percentatge augmentarà en els propers anys. L’actual sistema de pensions será incapaç de mantenir el pols amb aquest canvi demogràfic. Conscient d’això, el Govern ha impulsat dues reformes en els darrers anys: una el 2011, quan es va elevar gradualment l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, i una altra el 2013, quan es va introduir un nou sistema de revaloració de les pensions. L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) ha llançat un nou IEB Report amb el títol Nous impostos per finançar les pensions? on tres experts analitzen les conseqüències d’aquestes reformes i en plantegen d’altres més profundes amb l’objectiu de donar viabilitat al sistema de pensions espanyol.
"L’última reforma ajuda a la sostenibilitat del sistema, però d’una manera ineficient i injusta, ja que recau tot el cost en la congelació de les pensions. Tan aviat el Banc Central Europeu aconsegueixi el seu objectiu d’inflació del 2%, les pensions perdran un 1,75% de poder adquisitiu cada any. És a dir, amb aquest mecanisme el sistema actual proporciona una pensió amb un poder adquisitiu minvant en el temps, ja que, quan passin 20 anys des de la data de jubilació, permetrà comprar entre un 30% i un 40% menys de béns i serveis que l’any de jubilació ", alerta en l’informe José Ignacio Conde-Ruiz, professor titular de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica de la Universitat Complutense de Madrid i sotsdirector de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA).
Boulhol i Reilly, economistes de l’OCDE experts en pensions, detallen en la seva aportació a l’IEB Report les dues vies més generalitzades de finançar les pensions: el model assistencial; en el qual es garanteix un mínim de subsistència igual per a tota la població -l’anomenat ‘primer nivell’ que se sol complementar amb plans de tipus privat-, i el model contributiu (el que s’aplica a Espanya), en el qual el valor de la pensió depèn de la cotització de cada individu.
José María Durán-Cabré, investigador de l’IEB, apunta en la seva aportació que quan un sistema com l’espanyol, de tipus contributiu, incorre en dèficit, cal recórrer a dues alternatives en funció de la naturalesa del dèficit. "Si és conjuntural, conseqüència del cicle econòmic, caldrà finançar-lo amb el superàvit acumulat en la fase expansiva del cicle. A Espanya, per exemple, el fons de reserva de la Seguretat Social va arribar a disposar de gairebé 66.000 milions el 2011, però al juliol d’aquest any la xifra havia baixat fins als 25.000 milions. En canvi, si el dèficit és estructural caldrà reformar el nexe cotització-benefici i el seu finançament ".
Com augmentar els ingressos en el sistema espanyol?
L’evidència de la insostenibilitat del sistema de pensions a llarg termini ha fet que partits polítics i agents socials hagin posat sobre la taula la possibilitat de buscar vies alternatives per augmentar els fons de l’anomenada "guardiola de les pensions". En les seves aportacions a l’IEB Report, els experts reflexionen sobre algunes d’elles:
Finançar una part de les pensions amb impostos com ara l’IVA. Es tracta d’una mesura que han sondejat partits polítics i agents socials a Espanya. No obstant això, Conde-Ruiz considera que adoptar-la no té molt sentit si es vol mantenir la naturalesa contributiva del sistema de pensions espanyol. "La naturalesa d’un sistema de pensions contributiu resideix en el fet que la pensió que rep un jubilat depèn de les cotitzacions realitzades al llarg de la seva vida laboral. Dit d’una altra manera, si no contribueixes, no tens pensió, i si contribueixes poc, la teva pensió és baixa. Si s’aplica una devaluació fiscal per la qual les cotitzacions es substitueixen pels ingressos de l’IVA, el que estem fent és finançar una part de les pensions contributives amb l’IVA. Això trenca el principi de contributivitat, ja que una persona que no ha treballat prou i no té dret a una pensió contributiva podria reclamar-al·ludint al fet que en realitat sí està aportant al sistema de pensions a través del pagament de l’IVA quan consumeix", assenyala .
Pujar les contribucions. "En general, les empreses paguen al voltant del 30% per les cotitzacions socials i els treballadors suporten un 6,35%. Les cotitzacions són amb diferència "l’impost" més important a Espanya, representant prop del 35% del total d’ingressos impositius. Suposen un 11,4% del PIB, mig punt percentual més que per a la mitjana de països de la UE de 15", destaca Duran-Cabré. En vista d’aquestes dades, sembla difícil que la societat espanyola accepti aquesta via.
Virar cap a un sistema assistencial. L’Estat proporcionaria una pensió mínima igual per a tots, el que significaria desmuntar l’actual sistema i igualar totes les pensions, amb la qual cosa l’import cauria notòriament fins a ser una simple aportació per subsistir.
Entre les alternatives apuntades per augmentar els ingressos, Conde-Ruiz suggereix una via intermèdia: passar les pensions de viduïtat al sistema assistencial, de manera que s’alliberin recursos a favor de les pensions contributives. "Aquesta via, de fet, aniria en la línia d’avançar cap a al ple finançament de les prestacions no contributives i universals a càrrec dels ingressos generals. I les cotitzacions socials, d’acord amb la naturalesa contributiva del sistema espanyol, servirien per finançar únicament les pensions contributives ", resol Durán-Cabré a l’IEB Report. Ara bé, adverteix que el cost d’aquestes pensions (uns 21.000 milions) implicaria una major despesa a finançar pel conjunt del sistema fiscal.
