La planificació urbanística, l’anàlisi de l’ús d’infraestructures, la competència entre aeroports internacionals i la liberalització del transport de passatgers amb ferrocarril van ser els grans temes tractats al “1st Meeting on Transport Economics and Infrastructure”, convocat el 14 de febrer de 2014 pel programa de recerca en Infraestructures i transport de l’Institut d’Economia de Barcelona. La sessió va tenir lloc a la facultat d’Economia i Empresa de Universitat de Barcelona i va reunir investigadors d’arreu d’Europa que van posar en comú investigacions en economia del transport a abast internacional.
El professor Stef Proost, de la Universitat de Lovaina, va fer pública una anàlisi sobre l’assignació de competències de les polítiques de transport per controlar la contaminació, el soroll i els accidents, un treball que també analitza l’efectivitat de les polítiques d’aparcament o el finançament d’infraestructures, comparant els efectes quan estan en mans d’una administració o l’altra.
Trànsit de camions
Sobre l’evolució del trànsit de camions a les autopistes de peatge es va presentar un estudi que mostra la clara dependència entre l’activitat econòmica de la indústria i la construcció. Els professors Juan Gómez Sánchez i Manuel Vassallo de la Universitat Politècnica de Madrid van explicar el comportament rígid entre l’increment d’un peatge i el ritme de trànsit de camions a partir de dades de diversos trams d’autopistes de peatge a Espanya. 
El cobrament per l’ús d’infraestructures de transport ha generat diverses directives europees (1999/62, 2006/38, 2011/76) que imposen o bé peatges o bé vinyeta (pagament pel dret d’us durant un termini determinat). Actualment Bèlgica, Dinamarca, Luxemburg, Paisos Baixos o Suècia apliquen l’eurovinyeta als camions de més de 12Tn a determinades vies, mentre que Alemanya compta amb un sistema similar. A Catalunya, tot i que els sistemes de pagament es limiten als peatges vigents a les concessions d’autopista, el govern va sotmetre a informació pública el juny de 2013 un decret que permetria cobrar als camions de més de 12Tn per l’ús de l’Eix Transversal a partir del segon semestre de 2014. 
Aeroports del Golf Pèrsic
La recerca sobre trànsit als aeroports es va plantejar des de diversos enfocaments. Richard Klophaus (del Competence Center Aviation Management de la Universitat de Worms, a Alemanya) va exposar una mesura de la competència que reben els aeroports de Londres, Frankfurt, París, Amsterdam i Madrid respecte dels de Qatar, Abu Dabi i Doha. A partir del trànsit aeri, les connexions entre aeroports i el temps destinat a trajectes, s’arriba a la conclusió que les ciutats del Golf Pèrsic encara no són competència directa. En el cas concret de Madrid, és l’aeroport que menys pressió rep perquè està especialitzat en Amèrica Llatina. 
Els professors Tolga Ülkü (Humboldt Universität, de Berlin) i Ane Ripoll-Zarraga (Portsmouth Business School) van comparar l’eficiència relativa dels aeroports de Turquia i Espanya, així com les dels diferents aeroports gestionats per AENA.
Un monopoli que caduca
Els efectes de liberalitzar el transport ferroviari de passatgers va ser l’altre gran tema tractat, directament relacionat amb que l’any 2019 s’haurà de permetre la lliure entrada d’operadors al mercat espanyol, d’acord amb el calendari de la Unió Europea. Un treball presentat pel professor Pedro Cantos, de la Universitat de València, permet identificar els efectes d’una empresa competidora de Renfe a diversos corredors d’alta velocitat. La principal conclusió a que arriba és que els efectes positius de la liberalització depenen de la capacitat dels nous operadors d’atraure nous passatgers, perquè en cas contrari es generarien pèrdues.