· Segons el document, les empreses locals tenen capacitat de crear entre 0,4 y 0,7 llocs de treball per cada lloc destruït
· L’estudi analitza l’impacte de la deslocalització de 45 grans empreses ubicades a Espanya entre 2001 i 2006

L’IEB, a través del programa d’investigació Ciutats i Innovació, ha analitzat l’impacte del tancament de grans empreses en l’economia local partint del cas de 45 grans companyies que entre el 2001 i el 2006 van decidir traslladar la seva producció fora d’Espanya. L’estudi dels investigadors Jordi Jofre-Monseny, María Sánchez-Vida i Elisabet Viladecans-Marsal conclou que per cada treballador afectat directament pel tancament d’una gran firma, només es perden entre 0,3 i 0,6 llocs de treball. És a dir, si una empresa de 100 treballador tanca les seves portes, hi hauria entre 30 i 60 llocs finalment destruïts.
Aquest resultat s’explicaria pel fet que les empreses locals que operen en el mateix sector d’activitat augmenten les seves plantilles i absorbeixen part del personal acomiadat. En concret, per cada treballador directament afectat pel tancament, l’entorn crea entre 0,4 i 0,7 llocs de treball. L’impacte sobre les empreses d’altres sectors seria nul.
Els resultats de l’estudi mostrarien com es tendeix a sobreestimar l’impacte sobre l’economia local del tancament d’una gran planta, que sol quantificar en un lloc de treball indirecte perdut per cada lloc directe destruït. Segons les dades de l’informe de l’IEB, aquesta estimació arribaria a triplicar els efectes reals de la desaparició d’una empresa.
“La investigació mostra com els territoris que han creat economies d’aglomeració adequades són més resistents a la desaparició d’una gran empresa, pel que l’impacte d’aquests tancament sol ser menor del que es preveu”, remarca Viladecans.
Polítiques de subsidis
Els resultats de l’informe posen en dubte les polítiques d’atracció i/o retenció d’empreses que promouen els governs regionals i locals a través de grans subsidis econòmics. Segons els investigadors, no queda clar que el cost d’aquests subsidis pugui compensar els beneficis que suposa la presència d’una gran empresa per a les condicions de vida de la població del territori.
Per a la investigadora Elisabet Viladecans, “no hi ha una justificació clara per la major part de les ajudes destinades a l’atracció d’empreses. S’ha de tenir en compte si l’empresa hauria arribat tot i no tenir l’ajuda i, sobretot, de quina quantitat ha de ser l’incentiu per compensar els beneficis que l’empresa deixa al territori”.
Viladecans considera que el debat és similar en el cas dels incentius que es donen a empreses per evitar la seva deslocalització. “No està clar que aquestes companyies a mig termini no decideixin marxar de totes maneres, el que invalidaria l’argument que les ajudes impedeixen aquestes fugues, i, de nou, tampoc queda clar quin ha de ser l’import que compensi les pèrdues que suposaria el suposat tancament de la planta”.
Perfil de les empreses analitzades
Per a la realització de l’informe, els investigadors de l’IEB han analitzat el cas de 45 grans empreses que, entre el 2001 y el 2006, van traslladar la seva producció d’Espanya a altres zones, principalment a la Xina i a l’Est d’Europa.
El 49% d’aquestes empreses eren de contingut tecnològic mitjà i comptaven amb una plantilla mitjana de 264 treballadors. Els casos analitzats van comportar entre 105 i 1.600 acomiadaments, el que suposa, de mitjana, el 30% del treball local del sector.
L’informe analitza l’impacte sobre el treball en un radi de fins 10 quilòmetres al voltant de l’empresa desplaçada.