es

IEB

Universitat de Barcelona logotipo
Noticias

Recuperació econòmica insuficient a Espanya, segons el Fòrum IEB 2014

El Fòrum IEB 2014 organitzat en dues sessions a principi d’abril al Col·legi d’Economistes de Catalunya ha repassat aspectes clau de la recuperació de l’economia espanyola com ara la unió fiscal, unió bancària, reformes econòmiques, consolidació fiscal de l’administració central, reforma fiscal, infraestructures, economia urbana, innovació, energia, reforma laboral i formació. La inauguració del Fòrum ha anat a càrrec d’Albert Carreras, secretari general del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, acompanyat de Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, i de Salvador Alemany, president d’Abertis. Han actuat com a moderadors els periodistes Xavier Vidal Folch i Josep Maria Ureta. 
 
En la inauguració, Albert Carreras ha afirmat que “és molt d’agrair que es posin a debat temes com els que es tracten en aquesta sessió que, amb una base acadèmica, ens puguin il·luminar en la formulació de polítiques públiques, on sovint domina la immediatesa”. En clara referència a la col·laboració amb la universitat, el secretari general del Departament d’Economia i Coneixement ha assegurat que “el que inspira tota acció i decisió política forma part d’aquest conjunt d’idees, fonaments i arguments acadèmics que sempre han estat presents”. Per la seva banda, Salvador Alemany ha posat l’accent en el caràcter d’important instrument de recerca de l’Institut d’Economia de Barcelona.
 
Superar un cercle viciós
L’obertura acadèmica de la jornada ha anat a càrrec d’Emilio Ontiveros, catedràtic de la Universidad Autónoma de Madrid i president d’Analistas Financieros Independientes, que ha pronunciat una conferència centrada en les característiques del procés de recuperació de l’economia espanyola. Ontiveros ha explicat que estem davant d’una recuperació “depenent, tèbia i insuficient”, i ha assegurat que “si no es trenca el cercle viciós d’endeutament, atur i salut bancària vulnerable, la recuperació no serà només estructural”.
 
Segons Ontiveros, el que determina el caràcter depenent de la recuperació és el nul marge de les autoritats per influir en la gestió de la demanda. El fet de considerar que és una recuperació tèbia l’explica dient que, tot i sumant les renovades previsions del govern espanyol i assumint cert creixement per sobre de l’1%, és una evolució massa baixa. I, pel que fa a la insuficiència de la recuperació, Ontiveros la vincula amb el que anomena “els dos principals desequilibris de l’economia espanyola: un atur i un endeutament privat molt elevats”.
 
Estimular les polítiques de demanda a l’eurozona i reanimar les dotacions de capital, d’una banda, i que el Banc Central Europeu baixi els tipus d’interès és, segons Emilio Ontiveros, la política que cal aplicar. Un dels perills a evitar és la deflació i la conseqüent fragmentació financera. “Els tipus d’interès baixos estan aquí per quedar-se, aquesta és la bona notícia”, en paraules de l’analista, “la mala és que, malgrat que baixéssin, l’impacte seria mínim en l’activitat creditícia”. 
 
Una visió complementària
 Les intervencions d’investigadors de l’IEB han comptat amb parlaments d’Antoni Castells, Martí Parellada, Antoni Garrido, Albert Solé, Núria Bosch, Elisabet Viladecans, Gemma Garcia, Jorge Calero i Maria Teresa Costa, distribuits en dues sessions. Antoni Castells, catedràtic i director del grup d’opinió EuropeG, ha plantejat les necessitats paral·leles a una unió fiscal. Per a Castells, “la crisi actual és resultat d’una unió monetària incompleta”. Els requisits d’aquesta unió són, segons afirma, l’existència d’una unió fiscal i una unió bancària, i l’ordre de la seva constitució “primer una unió política, a continuacio unió fiscal i, per últim, unió monetària”. Per a Castells, la unió fiscal no és possible sense institucions a abast europeu, “amb un pressupost, un tresor i recursos propis” aspectes que, considera, “aquí s’han treballat molt poc”. 
 
Martí Parellada, catedràtic de la Universitat de Barcelona i director de l’IEB, ha fet un plantejament ambiciós i genèric sobre quines mesures necessita l’economia espanyola que, segons ha dit, “es troba en una tenalla”. Parellada ha indicat que hi ha hagut consens en el mercat laboral i les pensions però, en canvi no a reformes com ara la de l’educació o la reforma de l’administració local. 
 
D’altra banda, Antoni Garrido ha donat una visió panoràmica del que implica una unió bancària i de les posicions defensores i detractores. El fil conductor de les intervencions d’Albert Solé i Núria Bosch ha sigut la consolidació fiscal amb una conclusió: l’èxit és fràgil i, “fins i tot amb recuperació econòmica, queden molts anys de patiment fiscal”. Per a Albert Solé, el principal impediment és l’excessiu dèficit públic i un deute no sostenible i ha puntualitzat que “la responsabilitat de reduir el dèficit ha recaigut totalment en les Comunitats Autònomes i els ens locals” i ha aportat dades per justificar que l’administració central és la que més s’ha apartat dels objectius de dèficit. 
 
A la segona sessió, Elisabet Viladecans ha exposat com el context de crisi afecta l’economia urbana i el desenvolupament i evolució de la ciutat. Igualment, Gemma Garcia ha explicat la situació del mercat de treball, ha donat xifres dels últims anys i ha apuntat quines polítiques convindria emprendre per superar un índex elevat d’atur. El professor Jorge Calero ha reflexionat sobre com l’educació impacta en l’evolució de la societat. I, per tancar la segona sessió, la professora Maria Teresa Costa ha plantejat de manera exhaustiva l’evolució del mercat de l’energia elèctrica en un context d’incertesa econòmica global com l’actual.

Esta web utiliza cookies para personalizar la navegación y mejorar sus servicios. Si continúa navegando, usted acepta su uso de conformidad con nuestra política de cookies. Ver más información