es

IEB

Universitat de Barcelona logotipo
Noticias

L’IEB proposa fusionar municipis petits, reduir nivells de govern, promoure la cooperació i reformar el finançament local per estalviar i salvar les finances municipals

En el seu III Informe IEB sobre Federalisme Fiscal, l’Institut d’Economia de Barcelona alerta que la crisi amenaça la sostenibilitat dels serveis locals, però alhora és una oportunitat per fer una reforma en profunditat del sistema.

El III Informe IEB sobre Federalisme Fiscal de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) proposa aprofitar la crisi actual per reorganitzar el govern local i reformar el seu sistema de finançament. Els canvis proposats passarien per aprimar l’administració local, promoure la fusió de municipis petits per reduir costos i reformar de forma urgent el sistema de finançament local. Aquesta reforma, dirigida a aconseguir un finançament més just i reduir el greu dèficit municipal, passaria primer de tot per un repartiment clar de competències i una reforma de tributs com l’IBI i l’IAE.

L’Institut d’Economia de Barcelona, centre de recerca en Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, publica anualment l’Informe IEB sobre Federalisme Fiscal, amb contribucions d’experts de l’IEB i altres universitats del món. L’informe d’aquest any, dirigit pels catedràtics d’Hisenda Pública i investigadors de l’IEB Núria Bosch i Albert Solé, pretén enriquir un debat necessari i urgent sobre la greu situació financera dels municipis amb l’anàlisi d’economistes de prestigi. L’IEB acull la Càtedra de Federalisme Fiscal de la Universitat de Barcelona, que, amb el suport de la Fundación ICO, l’Instituto de Estudios Fiscales i l’Institut d’Estudis Autonòmics, fa possible aquest informe i tot un programa d’investigació sobre Federalisme Fiscal.

Propostes per a una reorganització del govern local

Fusió de municipis de menys de 5.000 habitants L’informe assegura que la majoria de municipis espanyols són inviables administrativament, i considera les fusions com un ingredient imprescindible en qualsevol procés de reforçament del govern local. En el cas espanyol, aconseguir un tamany mínim de 5.000 habitants ja seria un avenç, tenint en compte que el 85% dels municipis està per sota d’aquest llindar. Els beneficis que la fusió de municipis aportaria serien: § Reduiria costos d’administració, garantint alhora una millor capacitació administrativa dels municipis § Facilitaria la realització d’una reforma del sistema de finançament local, reduint la dependència dels municipis respecte de nivells superiors i millorant la responsabilitat fiscal de cada municipi respecte dels ciutadans. § Milloraria l’eficiència de les polítiques d’inversió municipals (reduint la dependència dels petits municipis respecte de nivells superiors de govern) i evitant duplicitats en la provisió d’equipaments. § Facilitaria el control financer dels municipis (ara impossible per tamany i nombre) i el disseny de polítiques adaptades a les necessitats (ex: estímul fiscal; assistència en situacions financeres extremes, etc.). La reforma hauria d’anar acompanyada de millores en els sistemes de participació ciutadana per garantir que tots els ciutadans (també els de municipis petits fusionats) tenen capacitat d’incidir en les decisions que els afecten.

Reforçament de la cooperació intermunicipal

L’informe defensa potenciar la cooperació intermunicipal per aprofitar les economies d’escala, sobretot quan no resulta factible la fusió o en el cas de serveis amb major potencial de cooperació. En la recollida de residus sòlids, per exemple, l’estudi recorda que en els municipis catalans que cooperen el cost és un 19% inferior al dels municipis que no cooperen. Si només es miren els municipis de menys de 10.000 habitants, el cost mitjà és un 22% inferior. Fins ara, però, en molts casos la cooperació a través de nivells de govern supramunicipals ha estat cara i ha generat duplicació de costos administratius.

Eliminació de nivells de govern supramunicipals

L’informe considera evident el potencial de simplificació de l’estructura administrativa a l’Estat (Diputacions; comarques; cabildos; Consells; Entitats Metropolitanes, etc). I apunta com a primera possibilitat dissenyar una estructura de governs supramunicipals assimètrica, mantenint-los en les zones rurals per garantir la prestació de certs serveis i eliminant-los en les zones urbanes. Una segona opció és substituir tots els governs supramunicipals per institucions més flexibles, similars a les associacions voluntàries de municipis que ja existeixen a França o Finlàndia. El seu bon funcionament es pot aconseguir amb incentius financers adequats i un disseny institucional que faciliti la presa de decisions. Pel que fa a les àrees metropolitanes de grans ciutats, defensa coordinar la prestació de serveis i compartir costos establint acords de cooperació o creant entitats metropolitanes. En el cas de Barcelona, una simplificació de l’organització administrativa en l’àrea metropolitana sembla necessària, eliminant altres nivells de govern com el comarcal.

Propostes per a un nou model de finançament local

La proposta de nou model de finançament local, inclosa en l’informe i dirigida per la professora Maite Vilalta , pretén posar les bases d’un sistema més just i equitatiu que redueixi el dèficit dels municipis. Es basa en els principis d’autonomia financera (poder decidir quant ingresso i com gasto); equilibri vertical (entre govern central, autonòmic i local); equitat horitzontal (entre municipis) i coordinació, uns principis que no es respecten en l’actual sistema. Segons els autors, la reforma passaria, inevitablement, per una distribució clara de competències i un increment de l’autonomia financera dels ajuntaments, dotant-los de capacitat normativa sobre tributs que aporten una part important dels seus recursos. (Avui, els ingressos municipals procedents d’impostos i taxes són el 43%, mentre que al 2001 eren del 48,9%)

Objectiu: major autonomia financera

a)Canvis sobre els tributs que depenen dels ajuntaments (IBI, IAE, Impost sobre vehicles, sobre construccions i obres i sobre l’increment de valor de sòl urbà) i amb l’objectiu de fer-los més eficients, flexibles i transparents:

Impost de béns immobles (IBI):

  • § Fixar el valor cadastral basant-se en el valor de mercat § Fer actualitzacions obligatòries del valor cadastral amb una periodicitat més alta § Augmentar el sostre màxim del tipus impositiu § Estudiar gravar amb els tipus més alts els béns immobles destinats a activitats econòmiques i donar un tractament favorable a les vivendes habituals § Aplicar un recàrrec sobre béns immobles permanentment desocupats
  • Impost d’Activitats Econòmiques (IAE):

    § Reformar-lo per tal que la quota a pagar estigui realment relacionada amb el resultat empresarial ó bé § Suprimir-lo i compensar la pèrdua de recursos amb una font impositiva alternativa Impost sobre vehicles: § Introduir variables ambientals perquè es pagui segons el nivell d’emissions contaminants § Millorar la relació entre valor del vehicle i quota a pagar § Analitzar els punts de connexió en els vehicles usats per a activitats econòmiques § Aplicar un increment dels tipus impositius i eliminar l’impost sobre determinats mitjans de transport (CCAA)

  • Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO):

    Extendre el pagament de l’ICIO i fer-lo obligatori no només quan s’exigeix llicència Impost sobre l’increment de valor de terrenys urbans (IVTNU) § Modificar el càlcul de la base imposable de l’impost per tal que l’increment en el valor que es grava fos real i no estimat, com ara § Possibilitat d’integrar l’IVTNU i el de transmissions patrimonials i desdoblar el tipus impositiu en un tram autonòmic i un altre fixat pel municipib)

  • Canvis sobre tributs on ara només poden participar els municipis grans (més de 75.000 hab):

    § Estudiar la possibilitat que tots els municipis (no només els de més de 75.000 hab) rebin una part de l’IRPF. L’argument econòmic és que els ajuntaments assumeixen serveis vinculats a l’Estat del benestar i no només a la propietat immoble § Plantejar que els municipis, almenys els de cert tamany, puguin tenir certa capacitat normativa sobre l’IRPF c) Estudiar la introducció de noves taxes a la cistella tributària dels municipis: § Introduir un impost que gravi les pernoctacions turístiques (voluntari per als ajuntaments) § Reforçar les taxes i preus públics de determinats serveis § Incentivar l’ús de de les contribucions especials §

  • Modificar la tributació de les empreses de suministrament per ús del domini públic i reconsiderar el reconeixement del règim especial de Telefònica Objectiu:

    major equilibri vertical i horitzontal L’estudi lamenta el desequilibri entre el repartiment de competències i el repartiment d’ingressos potencials entre el govern central, els intermitjos i els locals. Un desequilibri que s’ha agreujat, entre altres raons, per la caiguda del potencial recaptatori (molts dels impostos que recapta l’ajuntament depenen de l’activitat immobiliària); i l’increment de les despeses municipals per suministrar serveis que corresponen a altres nivells de govern. La solució a aquest desequilibri passaria, segons l’estudi, per l’increment addicional de recursos que l’Estat hauria d’injectar al model de finançament municipal. Una altra proposta, inclosa en l’informe i elaborada pels professors Francisco Pedraja i José Manuel Cordero, és que el model de finançament local distingeixi entre petits i grans municipis, dotant de cert finançament especial els grans ciutats de les àrees metropolitanes. Els petits tindrien competències restringides a serveis bàsics i finançament a través d’un sistema fiscal simple (impostos obligatoris vigents+taxes+sistema de transferències fixes per habitant). Els grans afegirien, a les competències bàsiques, altres de carácter més personal i social i es finançarien amb els actuals impostos (reformats) i taxes i un sistema de participacions sobre figures tributàries de base àmplia i amb possibilitats de territorialització. Els autors també insisteixen en la necessitat d’establir fórmules distributives més justes, amb clars indicadors de necessitat (població amb ponderacions) i de capacitat (índex basat en l’IBI). L’objectiu seria vincular els recursos amb les capacitats, un fet que no es produeix amb la fórmula vigent. Totes les propostes del III Informe de Federalisme Fiscal de l’IEB es basen en l’ anàlisi d’investigadors de prestigi com Maite Vilalta (Universitat de Barcelona i IEB) que descriu les bases d’una reforma del finançament; Germà Bel (Universitat de Barcelona) que avalua les economies d’escala en diferents punts de l’Estat; Francisco Pedraja i José Manuel Cordero (Universitat d’Extremadura), que aposten per reformar el sistema de subvencions; Anti Moisio (Institut Governamental d’Investigació Econòmica de Helsinky), expert en les fórmules de cooperació municipal utilitzades als països nòrdics; Guy Gilbert (Ecole Normal Supérieure de Cachan), analista del cas francès; i Enid Slack (Universitat de Toronto), que fa una anàlisi del finançament en entorns metropolitans. Descarregar "III Informe IEB de Federalisme Fiscal "

 

Esta web utiliza cookies para personalizar la navegación y mejorar sus servicios. Si continúa navegando, usted acepta su uso de conformidad con nuestra política de cookies. Ver más información