DESCARREGA L’ÚLTIM IEB REPORT
· El nou número de la publicació destaca que el tipus general mig de l’impost a la Unió Europea (UE) va passar del 20% el 2009 al 21,5% al 2014. A Espanya va pujar 5 punts, de 16% al 21%
· La millora de la tributació de l’IVA a destí, el límit de les exempcions i dels tipus reduïts de l’impost i la creació d’un model estàndard europeu d’autoliquidació, entre les mesures sobre les que els experts reclamen incidir
· Els autors de l’informe proposen mesures en l’harmonització a nivell europeu d’impostos directes com el de societats per avançar en el sistema fiscal de la UE
· L’aplicació de mesures com l’impost sobre les transaccions financeres faria créixer el pressupost europeu un 14%, tot i que els investigadors expressen dubtes sobre la seva viabilitat
Un total de 18 dels 28 països membre de la Unió Europea (UE) van pujar l’IVA general durant la crisi. Entre 2009 i 2014, la mitjana del tipus mig de l’impost va pujar del 20% al 21,5% i el país on més va créixer va ser a Espanya, on l’impost va pujar cinc punts (del 16% al 21%). Romania es va situar al mateix nivell que Espanya, amb una pujada de l’IVA del 19% al 24% en aquest període, mentre que Xipre i Grècia van augmentar quatre punts el tipus de l’impost, amb pujades del 15% al 19% i del 19% al 23% respectivament.
Aquest és el punt de partida de l’últim IEB Report, publicat per l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) sota el títol ‘Harmonització fiscal a la UE’, en el que els investigadors analitzen les propostes per crear polítiques impositives a nivell continental i reclamen incidir en l’harmonització dels impostos a nivell europeu per avançar en el sistema fiscal de la Unió.
A la seva contribució ‘El llarg camí de l’harmonització fiscal a la Unió Europea: prioritats actuals’, l’investigador de l’IEB, José María Durán, assegura que “el paper de l’IVA en els sistemes fiscals creixerà, pel que la necessitat de reformar l’impost és cada vegada més evident”. Durán recupera i destaca algunes de les propostes publicades per la Comissió Europea (CE) al document ‘Towards a simpler, more robust and eficient VAT system’, entre les que destaca la revisió de les exempcions a l’IVA, la limitació de les exempcions i dels tipus impositius reduïts, la millora de la tributació a destí en operacions intracomunitàries, la creació d’un model estàndard d’autoliquidació de l’IVA per a tota la UE i la creació d’un sistema de finestreta única per les empreses que operen en diferents estats membre.
L’harmonització de l’impost de societats
El pes de l’IVA als sistemes fiscals dels estats membre (superior al 22% del total dels ingressos impositius) explica la creixent importància de l’impost. Tot i això, també s’utilitza per finançar l’ínfim pressupost europeu. L’investigador de l’IEB, Alejandro Esteller, indica a l’informe que el 80% del pressupost europeu prové d’una participació sobre l’IVA de cada país i sobre la Renda Nacional Bruta (RNB). De totes maneres, no és l’única tasca pendent en l’harmonització fiscal europea. Els experts senyalen els impostos directes i, en concret, l’impost sobre societats com un dels reptes pendents de la Unió.
A la seva aportació a l’IEB Report, l’investigador del Centre for Europea Economic Research (ZEW), Clemens Fuest, adverteix sobre les distorsions en “els fluxes de capitals i la competència entre les empreses del mercat únic” que provoca el fet que la normativa de l’impost sobre societats recaigui als estats membre. “Les companyies amb presència als 28 estats membre de la UE han de treballar amb 28 sistemes fiscals nacionals diferents, i això comporta unes despeses de compliment considerables”, resumeix Fuest.
Per a corregir la situació, Fuest reclama reprendre les aportacions de l’Informe Bolkestein de 2001, en especial, la creació d’una Base Imponible Comú Consolidada de l’Impost sobre Societats (BICCIS), que constava de quatre elements essencials: 1) l’harmonització de la base imponible, fixant unes normes comuns als estats membre; 2)la transició cap a una comptabilitat única per tota l’activitat a la Unió Europa i no dividida per filials com fins ara; 3( la creació d’una fórmula d’assignació del benefici de les empreses a cada estat membre en el que tingui presència; i 4) de nou, la creació d’una finestretat única que permeti a les impreses interactuar únicament amb l’agència tributària del seu país d’origen.
Creixement del pressupost europeu
Els autors de l’IEB Report coincideixen en senyalar que la creació del BICCIS serviria per eliminar els obstacles per l’activitat empresarial transfronterera i per reduir les despeses de compliment. Tot i això, Esteller considera que, si bé l’harmonització de l’impost de societats dinamitzaria l’economia a la UE, el seu impacte sobre el pressupost de la Unió seria nul. A dia d’avui, el pressupost de la UE representa només l’1% del PIB dels països membre. En l’avançament cap a una hisenda fiscal europea, l’investigador de l’IEB considera necessari ampliar el pressupost de la Unió a través d’una major responsabilitat fiscal.
En aquest sentit, l’impost sobre les transaccions financeres sí tindria una repercussió sobre el pressupost de la UE. En concret, segons els càlculs de la Comissió Europea, el seu impacte recaptatori seria de 31.000 milions d’euros, el que, en cas de recaure en un 100%% en la Unió, faria créixer el pressupost comunitari un 14%, que suposaria un 1,31% del PIB dels països membre. L’objectiu d’aquest impost es que “les entitats financeres contribueixin de manera substancial i justa” a través del pagament d’un 0,1% en cada transacció que realitzen, el que permetria “harmonitzar aquesta imposició en els països que ja han pres iniciatives unilaterals per gravar aquestes transaccions”, explica Esteller. Tot i aquests càlculs, els investigadors expressen seriosos dubtes per les dificultats que suposaria l’aplicació d’aquest impost, com la possibilitat que les societats traslladessin les seves transaccions fora de la Unió per evitar-lo.