La Càtedra de Sostenibilitat Energètica de la Universitat de Barcelona, adscrita a l’IEB i finançada per Funseam  -institució creada per Repsol, Endesa, ACS, Enagas, CLH, Gas Natural Fenosa, CEPSA i EDP Renovais-  ha celebrat el IV Simposi Acadèmic Internacional “Energy and Environmental Policy”, en el que s’ha analitzat l’impacte de les noves polítiques ambientals en relació amb el sector energètic. La trobada s’ha produït poques setmanes després de la Cimera del Clima de París (COP 21) i ha permès analitzar la complexitat del procés per assolir una economia baixa en emissions, les diferents alternatives tecnològiques que ens permeten assolir aquest objectiu i la necessitat de fer aquest transit tenint en compte la competitivitat empresarial. 
El professor Andreas Löschel, de la Universitat de Münster , Chair  del Global Environment Outlook of the United Nation Enviroment Programme i del Working Group III del International Panel on Climate Change i un dels més prestigiosos economistes del món  en temes d’energia i canvi climàtic, va obrir la jornada amb una conferencia sobre el cost de l’energia a Alemanya i a Europa. Löschel va analitzar les conseqüències que té la política ambiental sobre el cost de l’energia, un tema en debat per les implicacions que té per la competitivitat de les empreses i l’accés de les famílies a les fonts energètiques.
La primera sessió va versar sobre les alternatives tecnològiques pensades per la reducció de les emissions. El professors de la Universitat de Warwick, Mike Waterson, va assenyalar els nous mètodes d’emmagatzematge elèctric com una bona fórmula per millorar l’aprofitament i la gestió de les energies renovables pels seus problemes d’intermitència i manca de predictibilitat.
Per la seva banda, l’investigador del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), Pablo del Río, va presentar el seu estudi sobre polítiques de suport a les energies renovables més enllà de 2020, quan es compleix el termini de la Unió Europea per complir els primers objectius de sostenibilitat (20% de reducció d’emissions, 20% de renovables i 20% de millora en Eficiència Energètica). Per del Río, les renovables seran una font energètica important al futur i la seva correcta gestió passa per la col·laboració entre els estats membres.  
A la seva vegada, els  combustibles fòssils no convencionals també estant tenint, i tindran encara més, un gran impacte en la reducció d’emissions, com va demostrar Francesco Gracceva, de l’Agència Nacional Italiana per les Noves Tecnologies, l’Energia i el Desenvolupament Econòmic Sostenible (ENEA). Partint del cas dels EEUU, va mostrar com l’ús del gas a gran escala enlloc del carbó com a combustible per la generació elèctrica ha comportat una baixada significativa en les emissions del sector energètic del país.  
En suma, diferents solucions tecnològiques poden garantir un subministrament d’energia i reduir les emissions.  La conclusió que es desprèn és que les innovacions tecnològiques obren un ampli ventall de solucions i no excloent cap font d’energia. Un mix tecnològic equilibrat on càpiguen diferents tecnologies – fòssils i renovables – és compatible amb les reduccions de CO2. 
Innovacions en els mercats energètics i en les xarxes elèctriques
Els mètodes per la millora de la gestió i distribució de l’energia, com els Smart Grids, també van ser protagonistes de la jornada, amb les xerrades d’Elisa Trujillo-Baute (Universitat de Warwick i Càtedra de Sostenibilitat Energètica de la UB), Karim Anaya (Universitat de Cambridge) i Maria Eugenia Sanin (Université d’Evry). Les seves conclusions es poden resumir en tres punts: cal reduir les pèrdues derivades del transport i la distribució millorant els incentius als distribuïdors; aquests incentius també han de servir per fomentar l’Smart Connection i, finalment, la necessitat de crear un sector energètic lliure d’emissions a través de polítiques ambientals pròpies per la indústria. 

Polítiques ambientals i energètiques
Aquestes polítiques vinculades al sector van ser el tema de discussió durant la taula de la tarda, amb una qüestió central: l’equilibri entre efectivitat i eficiència econòmica que han d’aconseguir les polítiques i l’encaix entre la política energètica i els objectius medi ambientals.
El professor de la Universidad Pontificia de Comillas, Pablo Rodilla, va mostrar com el futur passa per crear un disseny del suport a les renovables amb una visió orientada al mercat, mentre que la investigadora de la Universidad Carlos III de Madrid, Ester Martínez Ros en col·laboració amb els membres de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica Maria Teresa Costa Campí i José García Quevedo, va identificar les motivacions de les companyies espanyoles per invertir en innovacions ambientals.
Per últim, el professor Cristoph Böhringer, de la Universitat d’Oldenburg, va presentar el seu estudi sobre l’ús de la política industrial en la lluita contra el canvi climàtic. Segons les seves conclusions, l’objectiu d’aquestes mesures ha de ser minimitzar l’impacte sobre la competitivitat empresarial i les fugues de carboni derivades de la deslocalització.  
Del IV Simposi Acadèmic Internacional organitzat per la Càtedra es destaquen les següents conclusions: es de vital importància controlar l’impacte sobre la competitivitat industrial de les polítiques mediambientals per tal que siguin exitoses. Alhora la via per aconseguir els objectius fixats en matèria ambiental s’ha de basar en el desenvolupament tecnològic i la innovació. Per últim, els mercats i les xarxes s’han d’adaptar aquest procés de transició, on els nous recursos no convencionals han de jugar un rol destacat.