es

IEB

Universitat de Barcelona logotipo
Noticias

L’arribada de refugiats ha rebaixat els preus de consum un 2,5% a les zones d’acollida del sud-est de Turquia

 
– L’IEB analitza l’impacte econòmic de l’arribada massiva d’immigrants que s’està produint des de l’inici de la guerra de Síria
 
– L’arribada de nous habitants a les zones de major afluència (Turquia, Líban i Jordània) ha afectat al mercat laboral així com a la distribució de la població local entre les ciutats d’aquests països
 
DESCARREGA L’IEB REPORT

L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) de la Universitat de Barcelona (UB) ha publicat l’informe “Consideracions econòmiques sobre la crisi dels refugiats a Europa”, una nova edició del seu IEB Report en la que analitza l’impacte econòmic de l’arribada de refugiats que s’està vivint al continents des de l’any 2011, amb l’inici de la guerra de Síria. L’estudi inclou xifres sobre l’impacte en els preus de consum, sobre el mercat laboral, així com sobre els efectes en el lloguer d’habitatges a les zones d’acollida (ciutats del sud-est de Turquia).
En un dels capítols de l’informe, l’investigador del Banc Central de Turquia, Semih Tumen, xifra en 1,2 milions el total de refugiats que es van registrar a Turquia al període 2011-2014. A dia d’avui, i sumant la població no registrada, el número creixeria fins els 2,7 milions. L’impacte de la seva arribada ha estat especialment visible a les ciutats del sud-est del país, com Kilis, Hatay, Gaziantep, Sanliurfa o Mardin, on els refugiats representen més del 10% de la població i, en casos com el de Kilis, arriben fins el 38%.
Una de les conseqüència assenyalades al capítol del professor Tumen és la baixada dels preus de consum. S’estima un efecte de caiguda en l’IPC del 2,5% en aquestes ciutats d’acollida, tant en béns com en serveis. Aquesta caiguda estaria relacionada amb la incorporació massiva de refugiats al mercat de treball informal, molt desenvolupat a Turquia. Segons les dades de l’investigador, un 60% dels refugiats estan en edat laboral, pel que la seva arribada ha incrementat el número potencial de treballadors informals i que, alhora, estan disposat a treballar per salaris més baixos als que cobra la població local. De fet, la caiguda dels preus en aquests sectors que utilitzen mà d’obra informal va arribar a ser del 4%, mentre que en sectors amb una presència menor d’informalitat els preus es van mantenir estables.
Si bé aquesta dada suposa un “efecte positiu en el benestar dels locals”, també redueix la empleabilitat de la població nativa al sector informal. L’investigador assenyala que el rati d’ocupació entre la població turca en aquest mercat ha caigut un 2,2% en aquests anys. D’aquest percentatge, la meitat hauria passat a la inactivitat, mentre que el 32% estaria sense treball i el 18% hauria trobat ocupació al mercat formal. Bona part d’aquesta població nativa sense espai en l’àmbit informal es troba en edat formativa, el que explicaria l’increment en les inscripcions als centres d’educació secundària i a les universitats de la zona que s’ha donat en els últims anys.
Finalment, Tumen analitza els canvis que ha generat l’arribada de refugiats al sud de Turquia al mercat immobiliari. L’informe destaca que el preu del lloguer d’habitatges ha crescut, de promig, un 5,5% a la zona, amb la particularitat que l’arrendament de vivendes de baixa qualitat només ha pujat un 1,7%, mentre que la contractació de pisos d’alta qualitat ho ha fet un 11%. L’investigador ho relaciona amb la marxa de la població local dels barris on arriben els refugiats, buscant zones que consideren millors i més segures.

Resposta política divergent
L’IEB Report també analitza la resposta política que està donant Europa a la crisi de refugiats. “La situació no ha fet més que posar de relleu les grans diferències polítiques que existeixen entre els països membre de la Unió Europea, amb posicions antagòniques respecte a les estratègies d’acollida”, explica l’investigador de l’IEB, Javier Vázquez-Grenno, al seu article de presentació. Tant és així que en països com Bulgària, Dinamarca, Països Baixos i Suècia la taxa d’acollides favorables està entre el 70 i el 90%, mentre que a Polònia, Hongria i Letònia les peticions denegades superen el 80%.
L’enduriment de la guerra de Síria va provocar el 2015 la major crisi de refugiats a Europa des de la II Guerra Mundial, el que va portar a la Comissió Europea a activar l’Agenda Europa de Migració, amb fórmules de reubicació dels demandants basades en criteris com la població, el PIB total, la taxa d’atur i les peticions d’acollida rebudes als quatre anys anteriors. “Es tracta d’un bon primer pas, però aquest sistema ha d’anar acompanyat de dues mesures addicionals: la distribució eficaç de les despeses i tenir en compte les preferències de destí dels demandants”, resumeix el professor de la Universidad Carlos III de Madrid, Jesús Fernández-Huertas Moraga.
L’investigador considera que aquest mètode podria aplicar-se en tres etapes a desenvolupar per la Comissió Europea: una primera basada en l’”assignació inicial de quotes”, el que tractaria als refugiats com un bé públic internacional, evitaria que la responsabilitat en el manteniment dels demandants fos únicament del país d’acollida i asseguraria una distribució equitativa de les despeses potencials d’acollida; una segona anomenada “mecanisme de compensació”, que suposaria la negociació entre països d’acollida pels que l’arribada de refugiats suposa uns costos marginals alts i aquells que podrien complir les seves quotes amb baix coste marginal; i, finalment, l’etapa “mecanisme d’assignació”, en la que els refugiats ordenaria els possibles destins per odre de preferència. Això no suposaria que tots els demandants acabessin al destí escollit com a primera opció, però sí que el criteri formaria part dels algoritmes utilitzats per la reubicació.
Tot i els debats de mètode, i tenint en compte els resultats econòmics de l’estudi, els investigadors coincideixen en indicar que “en el cas europeu, l’esforç d’acollida no hauria de ser gaire elevat, ja que el nombre de refugiats potencial difícilment superarà els 4 milions per a una població de més de 500 milions d’habitants a la Unió Europea”, com indica Vázquez-Grenno. Una xifra “irrisòria” en comparació amb les que sumen països com Turquia, Líban o Jordrània, amb 2,7 milions, 1,1 milions i 640.000 refugiats respectivament.
L’antecedent de Dinamarca
L’IEB Report recull les aportacions de les investigadores Anna Piil (Aarhus University) i Kristine Vasiljeva (KRAKA), que analitzen la gestió que va fer el govern de Dinamarca davant l’arribada de més de 76.000 refugiats entre els anys 1986 i 1998. “El primer objectiu va ser dispersar els immigrants per regions i els municipis del país de forma proporcional al nombre d’habitants i, just després, concedir l’asil”, assenyalen. Això va permetre que molts dels nous refugiats comencessin la seva integració en municipis amb baixes taxes d’atur i una concentració d’immigrants menor, el que va accelera la seva incorporació al mercat laboral.
Tot i això, les estadístiques assenyalen que el 26% dels immigrants no occidentals han trobat el seu últim treball gràcies a les seves xarxes de contactes, en especial altres immigrants. “Que progressin al mercat laboral no depèn de la qualificació dels danesos, sinó més aviat de tenir a prop compatriotes amb una posició relativament alta. Això s’explica per l’escassa comunicació que es dóna entre refugiats i autòctons degut, entre altres factors, a les barreres culturals i idiomàtiques”, expliquen les investigadores.
D’altre banda, el país va permetre entre 1986 i 1998 que els refugiats deixessin el municipi assignat i el resultat va ser que, en un període de deu anys després d’aconseguir l’asil, el 50% dels immigrants s’havien mudat de les zones rurals a ciutats més grans i a barris amb més densitat migratòria.
Por otra parte, el país permitió entre 1986 y 1998 que los refugiados dejaran el municipio asignado y el resultado fue que, en un periodo de diez años tras lograr el asilo, el 50% de los inmigrantes se habían mudado de las zonas rurales a ciudades más grandes y a barrios con mayor densidad migratoria.
 

Esta web utiliza cookies para personalizar la navegación y mejorar sus servicios. Si continúa navegando, usted acepta su uso de conformidad con nuestra política de cookies. Ver más información