es

IEB

Universitat de Barcelona logotipo
Noticias

La percepció de la corrupció a Espanya ha pujat 10 punts durant la crisi

DESCARREGA L’IEB REPORT
· L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) analitza l’estat de la corrupció en el nou IEB Report
· L’Índex de Percepció de la Corrupció elaborat per Transparència Internacional (TI) situa a Espanya en valors de corrupció estables i propers a la mitjana de la Unió Europea
· L’informe analitza el càstig electoral i situa sobre un 4% la pèrdua de vots dels polítics implicats en casos de corrupció
 
L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) de la Universitat de Barcelona (UB) ha presentat l’informe “Corrupció: Magnitud, causes i conseqüències” en el que analitza la percepció de la corrupció a Espanya i les implicacions socials, democràtiques i econòmiques que se’n deriven. L’informe compta amb les dades de l’Índex de Percepció de la Corrupció elaborat per l’organisme Transparència Internacional (TI), que mostra com la percepció de la corrupció a Espanya entre els experts sobre la qüestió en el sector públic ha crescut 10 punts durant la crisi. Així, mentre durant els anys de bonança econòmica l’índex donava a Espanya una puntuació de 70 (on 100 indica el nivell més baix de corrupció), al 2014 el resultat va caure fins els 60 punts.
Amb aquests resultats, Espanya es troba en valors estables i propers a la mitjana de la Unió Europea i Europa Occidental. En comparació amb aquests països, Espanya ocupa la posició 19 de 32, lluny dels nòrdics (que ocupen les primeres posicions), però també dels resultats de Grècia, Itàlia i Rumania, on els ciutadans consideren la corrupció com un problema sistèmic al país.
Els resultats d’Espanaya són pitjors en les enquestes a la població, com l’Eurobaròmetre 2013. L’informe europeu va mostrar com el 95% dels espanyols considerava que la corrupció estava estesa al país, un percentatge només inferior al de Grècia (99%) i Itàlia (97%) i lluny del 76% de respostes afirmatives a la Unió Europea. A més, el 63% de la població espanyola enquestada va assegurar que la corrupció afectava personalment a la seva vida quotidiana, el mateix percentatge que Grècia i lluny del 26% que va marcar la mitjana europea.
Percepció de la corrupció com a problema
La situació de crisi econòmica també ha facilitat la visualització de la corrupció com un problema social. L’informe de l’IEB assegura que la crisi no ha fet créixer la corrupció, sinó que ha servit per donar visibilitat i es recolza en les dades del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) per sostenir l’afirmació. Segons l’últim baròmetre del CIS, un 50% de la població considera que la corrupció i el frau és un dels tres principals problemes del país, només per sota de l’atur. Fins octubre de 2009, només l’1% de la població considerava la corrupció com un problema.
 
Càstig electoral a la corrupció
L’informe de l’IEB adverteix sobre el fenomen de desafecció política que pot causar una alta percepció de corrupció en l’administració política, l’amenaça sobre la participació electoral i la caiguda de la qualitat democràtica que se’n deriva. En aquest sentit, l’IEB Report analitza el càstig electoral sobre els casos de mala praxis en l’administració pública. Així, segons les dades de l’anàlisi, els alcaldes implicats en casos de corrupció tenen una pèrdua mitjana d’entre el 4% y el 6% dels seus vots. El percentatge creix fins un 14,5% quan hi ha cobertura mediàtica i una intervenció judicial al cas.
Tot i aquests resultats, l’informe considera que el càstig a la corrupció és desigual segons la situació econòmica del país. Així, en cicles positius, la població té tendència a perdonar situacions irregulars en les que la comunitat pot aconseguir un benefici immediat, com la estimulació econòmica durant la bombolla immobiliària. D’altra banda, els política i els partits que a través de la corrupció van aconseguir beneficis estrictament privats sí que van perdre una mitjana del 4,2% del recolzament, tot i la situació de bonança.
D’altra banda, l’informe assegura que els polítics que opten a la renovació dels seus càrrecs tenen menys tendència a caure en la corrupció. En països com Brasil, amb mandats en ajuntaments limitats a dues legislatures, el volum de recursos públics sostrets en municipis és de fins un 27% major en poblacions dirigides per alcaldes que no poden optar a la reelecció.
Elements de correcció
L’IEB Report apunta a la creació de mecanismes de transparència com una possible mesura de control i correcció de la corrupció i recomana la creació d’eines tant de Transparència Passiva (donar accés a arxius i registres administratius) com de Transparència Activa (l’administració difon informació), com el Portal de Transparència, actiu des de 2014.
En aquest sentit, l’informe aporta un Índex de Transparència de les Comunitats Autònomes, en el que analitza 80 indicadors sobre la informació que les comunitats donen als seus ciutadans. L’índex situa Castella i Lleó, Catalunya i el País Basc com les tres comunitats més transparents (100 punts sobre 100), mentre que Madrid (65), Múrcia (78,8) i Canàries (80) es situen a la cua. La mitjana espanyola està en 88,6 punts, per sobre dels 71,5 obtinguts a 2010 i els 79,9 de 2012.
A més de les eines de transparència, l’informe considera indispensables per la prevenció de la corrupció l’existència de mitjans de comunicació actius i la consolidació d’un poder judicial independent. En aquest sentit, l’IEB Report recorda que a Espanya hi ha 11,2 jutges per cada 100.000 habitants (10 menys que la mitjana europea) i que la despesa en justícia per habitant és de 32,4 €, pels 60,6 € de mitjana que gasten els ciutadans europeus.

Esta web utiliza cookies para personalizar la navegación y mejorar sus servicios. Si continúa navegando, usted acepta su uso de conformidad con nuestra política de cookies. Ver más información