ACCEDIR WEB PUBLICACIONS I EDICIONS DE LA UB
  
· Els investigadors reclamen que l’administració tributària passi del control al servei al contribuent
· Els acadèmics adverteixen que l’administració espanyola no dóna indicadors per valorar la seva actuació i reivindiquen el funcionament d’eines com el ‘tax gap’ en països de referència

El Cercle d’Economia ha estat l’escenari de la presentació del llibre ‘De nuestros impuestos y su administración’ (Publicacions i Edicions de la UB, 2015), dels investigadors de l’IEB José María Durán i Alejandro Esteller i que recull les conclusions del Fòrum Fiscal IEB 2.0. El debat ha girat entorn d’una pregunta: com valorem el funcionament de l’administració tributària? “Ja no ens serveixen paràmetres tradicionals com el frau descobert o el nombre d’inspeccions realitzades. Eines com el ‘tax gap’ (o bretxa fiscal) permeten calcular la diferència entre el potencial d’impostos recaptats i els que finalment es recapten”, ha explicat el professor Esteller, que ha recordat que molts països de referència ja utilitzen aquesta mesura per valorar la seva administració. Els ponents han considerat que la millora de l’eficiència de l’administració tributària ha de passar per la creació d’indicadors i d’un canvi de paradigma: del control i la inspecció sobre el contribuent a estar al seu servei.
Ha seguit la mateix línia argumental el director del Programa per la definició d’un nou model d’Administració Tributària de Catalunya, Joan Iglesias, que ha recordat que l’anàlisi de l’administració tributària segueix sent un tema marginal a Espanya, mentre que està al dia a dia de la investigació a països del nostre entorn. En aquest sentit, ha insistit en que el ‘tax gap’ ha servit als països que l’han utilitzat per reduir la bretxa any a any. “A Espanya no calculem aquest diferencial, pel que no tenim comparatives amb altres models”.
Sobre el canvi de paradigma, Iglesias ha destacat que països amb polítiques econòmiques tan diverses com els anglosaxons i els nòrdics han coincidit en la filosofia de posar l’administració tributària al servei del contribuent. “Han passat de la necessitat de descobrir a l’infractor a la confiança per arribar al compliment cooperatiu. Molts d’aquests països han segmentat els seus contribuents en grups segons la seva predisposició a complir amb les seves obligacions tributàries i apliquen una estratègia diferent en cada cas. Així han aconseguit percentatges d’eficiència superiors al 90%”.
Els tres costos de l’administració
L’eficiència de l’administració tributària també ha estat motiu de discussió durant la presentació del llibre. El president d’ERCROS i catedràtic de Teoria Econòmica de la UV, Antoni Zabalza, ha identificat tres tipus de costos de funcionament del sistema tributari. “El de la pròpia administració, que suposa un 1% de la recaptació; el que se’n deriva de la informació que ha de buscar el contribuent per a conèixer les lleis, la consultar amb assessors fiscals, etc., que s’estima entre el 4 i el 5%; i els propis costos d’eficiència. L’IVA i l’IRPF són inherents a un sistema impositiu, però fan que el PIB del país baixi”, ha recalcat.
Zabalza també ha remarcat la importància de la política en el bon funcionament del sistema al considera que “la millor administració tributària comença al Parlament, on s’han de crear lleis simples, clares i estables”.
L’investigador de l’IEB, José María Durán també ha valorat el paper dels polítics en la gestió tributària i ha considerat que “han de diferenciar el seu paper dels tècnics, que han de ser els que decideixin què s’ha d’inspeccionar, quins recursos humans han de destinar, etc”.
Frau fiscal i crisi
El professor Esteller també ha considerat que la percepció del frau fiscal creix en temps de crisi, quan la realitat és que en temps de dificultat és quan més esforços es fan i quan les estadístiques cauen. “Només recordem els efectes del frau sobre les finances públiques quan l’economia va malament i s’haurà de veure si amb la crisi s’obre un nou paradigma en el que la població entengui que en creixement també ha de créixer el compliment”.