· L’IEB analitza l’evolució dels impostos de societats a Europa a l’últim IEB Report
· El continent presenta criteris dispars en l’aplicació de l’impost, amb països que graven els tipus impositius nominals al 10% i d’altres que ho fan al 35%
· Les pèrdues en recaptació per estratègies d’evasió fiscal es calculen entre els 100 i els 240 mil milions de dòlars a l’any
 
DESCARREGA L’IEB REPORT
 
L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) ha publicat un nou IEB Report sota el títol ‘Tributació, multinacionals i inversió estrangera directa”, en el que analitza la política dels països de la Unió Europa en matèria de tributació de les multinacionals. Un cas que, com recorda l’investigador de l’IEB Jordi Jofre-Monseny a la seva introducció, “suscita inquietuds entre l’opinió pública”, arrel de casos com els d’Apple, Google o Amazon, que “paguen una factura fiscal sorprenentment baia a Espanya”. La inexistència d’un impost únic provoca aquestes situacions, però, tot i la disparitat en el tipus impositiu aplicat a cada país, existeix una tendència comuna, que és la de reduir la pressió fiscal sobre les empreses. L’economista Valeria Merlo (University of Tübingen) assenyala a la seva aportació com “la mitjana del tipus impositiu nominal per l’impost de societats s’ha reduït des del 30% que marcava el 1996 fins el 19% del 2014”.
La investigadora considera que aquesta reducció “reflecteix l’intent dels governs nacionals de ser competitius en un context de major mobilitat del capital i de globalització de les multinacionals”.
Aquesta política dels governs nacionals ha propiciat la remarcable rebaixa d’11 punts en el tipus impositiu dels últims 20 anys, però també ha mantingut les grans diferències que existeixen entre els tipus fixats a cada país. “Mentre que les multinacionals s’enfronten a tipus impositius nominals del 10% o el 12,5% a Bulgària i a Irlanda, els mateixos ingressos es graven al 35% a Malta i al 33% a França”, explica Merlo.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aquestes diferències afavoreixen les pràctiques de deslocalització de beneficis que es tradueixen en que “les multinacionals paguen menys impostos a costa dels ingressos tributaris dels països que els acullen”. Aquestes estratègies d’evasió tenen un impacte en la recaptació de l’impost de societats d’entre el 4% i el 10%, el que es traduiria en un ventall que va dels 100 als 240 mil milions de dòlars a l’any no recaptats.
Causes de la disparitat en l’impost
A la seva aportació, l’investigador del Institute for Advanced Studies, Simon Loretz, analitza els tipus impositius aplicats a les empreses multinacionals. Tal i com explica Loretz, “els països de la UE ja no poden oferir obertament condicions especials en matèria tributària a les empreses estrangeres, però sí poden introduir canvis en la definició de les bases impositives per a que la càrrega tributària de les empreses amb molta mobilitat sigui més baixa”. Aquestes mesures no repercutirien sobre les empreses nacionals sense opció d’obrir mercat a altres països, que seguirien amb tipus impositius elevats.
Loretz considera que mantenir una política impositiva preferent per les empreses amb més beneficis “pot ser òptim en una situació amb una gran càrrega tributària, però en un entorn de menor càrrega fiscal pot produir més competència i ineficiència”.
El model nord-americà
L’IEB Report compta també amb l’aportació de l’investigador del Banc de la Reserva Federal de San Francisco, Daniel J. Wilson, que analitza el funcionament de la política fiscal sobre les grans empreses als Estats Units. Wilson recorda que la pressió fiscal “presenta importants diferències segons l’estat”. La primera diferència arriba amb el criteri aplicat a les empreses amb presència a diversos estats a través de filials. “Alguns estats exigeixen que cada filial presenti les seves declaracions per separat i tributi segons els seus beneficis a la zona; d’altres exigeixen que la companyia presenti una única declaració i, finalment, altres donen a escollir a l’empresa”.
Sigui com sigui, la companyia acabarà aportar una part dels seus ingressos totals als estats en els que té presència a través del sistema de “una fórmula de repartiment”, que es calcula a partir de tres variables: personal, actius fixes i vendes de l’empresa a cada estat.
Les polítiques impositives, juntament a les deduccions per activitats i investigació i altres avantatges fiscal, són claus en la repartició geogràfica de les empreses al país. En aquest punt, Wilson es pregunta a la seva aportació si el sistema genera un model equilibrat. “La realitat és que la variació de les càrregues tributàries per a les companyies entre diferents estats es tradueix en una distribució espacial que està molt lluny de ser òptima. Si els diferents estats harmonitzessin les seves polítiques fiscal creixeria tant el PIB com el benestar nacional gairebé un 1%”, conclou.