es

IEB

Universitat de Barcelona logotipo
Noticias

El nou IEB Report analitza el paper de les xarxes socials i el Big Data en la resolució de crims

Descarrega l’IEB Report 3/2017 
L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) ha publicat una nova edició de l’IEB Report titulat ‘L’economia del crim: estat de la qüestió i reptes actuals’, que està dedicat a l’anàlisi sobre els costos de la delinqüència i l’ús de les noves tecnologies i el Big Data per a la resolució de crims. “En un context en el que és necessari generar coneixement multidisciplinar sobre el complex tema de la delinqüència, els economistes, a través d’eines de la hard science, fa més de mig segle que estem centrats en la tasca d’intentar entendre el complex fenomen de la criminalitat”, destaca l’investigador de l’IEB i editor del document, Daniel Montolio.
En aquest procés, les xarxes socials i el Big Data s’han convertit en dos elements fonamentals per a la identificació de les causes de la delinqüència i la resolució de crims. Així ho apunta l’investigador de la Research in Spatial Economics (RISE), Juan Carlos Duque, en el seu article ‘L’ús de les xarxes socials i les dades massives en estudis acadèmics sobre la delinqüència’. “A nivell mundial, hi ha un total de 2.789 milions d’usuaris actius en xarxes socials, és a dir, un 37% de la població mundial que ofereix una font d’informació valuosa sobre el seu perfil, preferències, localització, activitats quotidianes, percepcions, enter altres qüestions”, apunta. Duque assegura que aquestes noves fonts d’informació “donen resposta a noves preguntes d’investigació que, sense elles, són difícils de resoldre”.
L’investigador també apunta a la utilització del Big Data per definir les causes de la delinqüència. Per fer-ho recupera la investigació de l’acadèmic Jorge E. Patino ‘ Remote Sensing-Based Measurament of Living Environment Deprivation’, que es va valdre de la informació a temps real donada per aplicacions com Google Street View o Waze per posar-les en relació amb les taxes d’homicidis en la ciutat de Medellín, així com les estadístiques socioeconòmiques del cens i les enquestes de qualitat de vida. Gràcies a les imatges de satèl·lit, l’informe va identificard les estructures urbanes “orgàniques” de la ciutat i les “geomètriques”, per demostrar com els dissenys urbans més desordenats s’associen directament amb majors taxes d’homicidis. Aquesta mateixa metodologia s’ha utilitzat en els darrers anys per a la delimitació en l’espai de barris informals en ciutats com Buenos Aires (Argentina), Recife (Brasil) o Liverpool (Regne Unit).
Big data per a la predicció de delictes
El professor de la Università degli Studi di Bergamo, Paolo Buonanno, incideix en la importància de Big Data en el seu article ‘La importància de les dades per l’anàlisi del crim’. En aquest cas, Buonanno mostra diversos casos en els que la gestió de la informació serveix per a la predicció de delictes. “La innovació tecnològica en la policia ha fet possible predir el comportament dels delinqüents. Tenir accés a la informació detallada sobre el quan i el on té un valor incalculable per predir i preveure la delinqüència”.
En aquest sentit, l’investigador apunta que “diversos departaments de la policia dels Estats Units i altres països han començat a explotar amb finalitats predictives el gegantí contingut informatiu de les dades sobre els delictes comesos. Una revolució tecnològica que és fonamental per al disseny de polítiques públiques, ja que pot contribuir a assignar les forces policials en l’espai i en el temps de forma més eficient”.
El cost de la delinqüència
Una altra de les branques d’investigació de l’economia del crim és la quantificació dels costos de la criminalitat, i és en aquest àmbit en el que es centra l’aportació de la investigadora del Banco Interamericano de Desarrollo (BID), Laura Jaitman, ‘Els costos de la delinqüència a Amèrica i el Carib’. Segons les dades de l’autora, els països llatinoamericans acullen a menys del 9% de la població mundial, però acumulen el 33% dels homicidis del planeta, amb una taxa d’homicidis de 24 per cada 100.000 habitants. Una estadística que multiplica per quatre la mitjana mundial i per 20 la d’Espanya.
Jaitman recorre a la literatura sobre la qüestió per identificar tres tipus de despeses ocasionades per la criminalitat: “la despesa pública en seguretat, que inclou els serveis de la policia, la justícia i l’administració de les presons; la despesa en seguretat d’empreses privades i les despeses socials de la delinqüència, que inclouen els ingressos que deixen de rebre’s per la generació de víctimes i els ingressos que deixa de generar la població reclusa. 
En aquest sentit, les estimacions indiquen que la delinqüència costa als països de l’Amèrica Llatina i el Carib un 3,5% del seu PIB. En termes monetaris, 236.000 milions de dòlars o, el que és el mateix, 300 dòlars per càpita per cada país. “Aquesta quantitat equival al que la regió gasta anualment en infraestructures o, aproximadament, al total d’ingressos del 30% més pobre de la població”, resol la investigadora.
De la mateixa manera, les despeses en prevenció de la delinqüència són molt més grans que en altres parts del món. “La regió compta amb 300 policies per cada 100.000 persones, en comparació amb els 200 destinats als Estats Units”.
L’informe de Jaitman també ofereix el detall sobre quins països de la regió presenten les despeses derivades de la delinqüències més altes. Així, mentre que el cost econòmic supera el 6% del PIB en estats com Honduras o El Salvador, el percentatge no arriba al 2% a Mèxic. 

Esta web utiliza cookies para personalizar la navegación y mejorar sus servicios. Si continúa navegando, usted acepta su uso de conformidad con nuestra política de cookies. Ver más información