{"id":427544,"date":"2018-05-24T00:00:00","date_gmt":"2018-05-24T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/ieb.ub.edu\/lieb-analitza-com-es-financen-les-infraestructures-de-transport-en-lieb-report-el-financament-de-les-infraestructures-3\/"},"modified":"2018-05-24T00:00:00","modified_gmt":"2018-05-24T00:00:00","slug":"lieb-analitza-com-es-financen-les-infraestructures-de-transport-en-lieb-report-el-financament-de-les-infraestructures-3","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/lieb-analitza-com-es-financen-les-infraestructures-de-transport-en-lieb-report-el-financament-de-les-infraestructures-3\/","title":{"rendered":"L\u2019IEB analitza com es financen les infraestructures de transport en l\u2019IEB Report \u2018El finan\u00e7ament de les infraestructures\u2019"},"content":{"rendered":"<p>Descarrega L&#8217;IEB Report 1\/2018<br \/>\nEls pa\u00efsos desenvolupats destinen entre un 3% i un 5% del PIB a les infraestructures del transport, per\u00f2 encara no s\u2019ha creat un model de finan\u00e7ament eficient. Aquest \u00e9s el punt de partida del darrer IEB Report de l\u2019IEB, titulat \u2018El finan\u00e7ament de les infraestructures\u2019 i que ha estat presentat aquest mat\u00ed en el VIII Workshop d\u2019Economia de Transport de FEDEA i l&#8217;IEB. La investigadora de l\u2019IEB i editora de l\u2019informe, Anna Matas, considera que \u201cun sistema de finan\u00e7ament de carreteres eficient ha de poder internalitzar les externalitats causades pel transport, evitar que el preu pagat s\u2019allunyi del cost marginal i considerar quin paper ha de jugar la inversi\u00f3 privada, per evitar que el ritme d\u2019inversi\u00f3 quedi condicionat en temps de crisi\u201d.<br \/>\nEn el seu article \u2018El finan\u00e7ament de les infraestructures de transport, un tema pendent\u2019, Matas descriure com a Europa\u00a0 \u201caeroports i ports s\u2019han finan\u00e7at amb aportacions dels usuaris, mentre que el pagament de les carreteres ha anat a c\u00e0rrec del pressupost p\u00fablic o, en alguns casos, a trav\u00e9s de la instal\u00b7laci\u00f3 de peatges en vies d\u2019alta capacitat\u201d. La novetat implementada en els darrers anys ha estat el sistema de vinyeta aplicat en diversos pa\u00efsos o el pagament per quil\u00f2metres recorreguts per a vehicles pesats.<br \/>\nAquest darrer punt \u00e9s el que analitzar el professor de la KU Leven, Stef Proost, en la seva aportaci\u00f3 \u2018Els camions i el pagament pel deteriorament de les carreteres de la Uni\u00f3 Europea\u2019. L\u2019investigador assenyala com el gravamen espec\u00edfic que molts pa\u00efsos europeus imposen sobre camions serveis pel \u201cmanteniment de les carreteres\u201d i compensar l\u2019especial \u201cdany que ocasiona la seva circulaci\u00f3 en el paviment i altres externalitats, com la contaminaci\u00f3 ac\u00fastica, accidents i congesti\u00f3\u201d.<br \/>\nEn un principi, el sistema impositiu majoritari a Europa aplicat als camions va ser la vinyeta, per\u00f2 el preu consensuat va ser m\u00ednim, pel que la principal font de finan\u00e7ament ha estat l\u2019impost sobre el di\u00e8sel. Una mesura que tamb\u00e9 ha resultat ineficient. \u201cCom els camions poden omplir els seus dep\u00f2sits i rec\u00f3rrer un m\u00ednim de 2.000 quil\u00f2metres, simplement omplen on surt m\u00e9s a compte\u201d, explica Proost. Aix\u00ed, els pa\u00efsos m\u00e9s petits estan optant per rebaixar el seu impost sobre el di\u00e8sel, obtenint aix\u00ed elevats ingressos fiscals sense perjudicar excessivament les seves autopistes gr\u00e0cies a que els camions es desvien per a omplir els seus dip\u00f2sits all\u00e0. Com a exemple, al 2012 l\u2019impost al di\u00e8sel a Alemanya era de 0,47 euros per litre, mentre que era de tan sols 0,30 a Luxemburg.<br \/>\nL\u2019alternativa a l\u2019impost sobre el di\u00e8sel est\u00e0 sent el pagament per dist\u00e0ncia recorreguda, que est\u00e0 suposant un sobrecost pels camions. \u201cLa opci\u00f3 escollida per la Uni\u00f3 Europea per a solucionar aix\u00f2 \u00e9s que el pagament per dist\u00e0ncia no pugui superar les despeses mitjanes del manteniment de la infraestructura\u201d.<br \/>\nCom paga el ciutad\u00e0<br \/>\nPer la seva banda, l\u2019investigador de FEDEA, Gin\u00e9s de Rus, analitza la difer\u00e8ncia entre les infraestructures finan\u00e7ades a trav\u00e9s de peatges i les sustentades per impostos indirectes. En el seu article \u2018Principis econ\u00f2mics del finan\u00e7ament de les infraestructures, de Rus indica que \u201cen tots dos models els ciutadans acaben pagant la construcci\u00f3\u201d, per\u00f2 el resultat no \u00e9s equivalent. \u201cAmb el pagament a trav\u00e9s d\u2019impostos no podem diferenciar preus en funci\u00f3 de per\u00edodes temporals o tipus de vehicles que han utilitzat la infraestructura, pel que \u00e9s dif\u00edcil assignar un preu que s\u2019ajusti a la cobertura de les despeses marginals\u201d.<br \/>\nFinalment, els professors de la Universit\u00e9 libre de Bruxelles, Salvador Bertom\u00e9u i Antonio Estache, analitzen el paper del finan\u00e7ament privat en l\u2019article \u2018La col\u00b7laboraci\u00f3 publicoprivada a Europa: de les promeses de la teoria als fracassos de la practica\u2019. \u201cEls contractes de col\u00b7laboraci\u00f3 publicoprivada (PPP) s\u2019han convertit en un gran negoci pels bancs, consultores i inversors institucionals, per\u00f2 estan evidenciant grans problemes en la supervisi\u00f3 del compliment dels compromisos adquirits als contractes i normalment requereixen una intervenci\u00f3 ex post de les omissions de l\u2019acord. La regulaci\u00f3 hauria de preveure aquestes q\u00fcestions i no ho est\u00e0 fent\u201d.<br \/>\nEntre el 2000 i el 2016, a Europa es van signar 1.563 projectes PPP per un valor de 306.500 milions d\u2019euros. Centenars d\u2019iniciatives que han deixat un llistat de fracassos coneguts, com \u201cels nombrosos casos de corrupci\u00f3 vinculats a aquest tipus de projectes a Espanya, les recurrents inger\u00e8ncies pol\u00edtiques en l\u2019avaluaci\u00f3 a B\u00e8lgica, Fran\u00e7a, Espanya o el Regne Unit o les massives renegociacions d\u2019autopistes de peatge a Fran\u00e7a, Espanya o Portugal amb la transfer\u00e8ncia dels riscos de la PPP als contribuents\u201d, citen els experts.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els pa\u00efsos desenvolupats destinen entre un 3% i un 5% del PIB a les infraestructures del transport, per\u00f2 encara no s&rsquo;ha creat un model de finan\u00e7ament eficient. Aquest \u00e9s el punt de partida del darrer IEB Report de l&rsquo;IEB, titulat &lsquo;El finan\u00e7ament de les infraestructures&rsquo; i\u2026<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[115],"tags":[],"class_list":["post-427544","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categorizar-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/427544","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=427544"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/427544\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=427544"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=427544"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=427544"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}