• DESCARREGA L’INFORME
\n•\tActualment, les comunitats nom\u00e9s tenen capacitat de decisi\u00f3 sobre el 47% dels ingressos que es generen a trav\u00e9s dels impostos, i del 13% sobre els que poden decidir i gestionar.
\n•\tL’informe aporta la visi\u00f3 del Canad\u00e0 com a exemple d’estat amb un model referent de finan\u00e7ament descentralitzat
\nL’Institut de Economia de Barcelona (IEB) de la Universitat de Barcelona (UB) ha presentat aquest dimecres el ‘VI Informe IEB sobre Federalisme Fiscal i Finances P\u00fabliques’, en el que analitza els escenaris que obriria una futura reforma del model de finan\u00e7ament auton\u00f2mic.
\nEn el seu article, la investigadora de l’IEB, Maite Vilalta, recorda que el sistema actual limita en exc\u00e9s la capacitat de les comunitats en la gesti\u00f3 de les figures impositives i evidencia problemes en el seus mecanismes d’anivellament. Tal i com recull l’informe, el percentatge d’ingressos del model provinents d’impostos sobre els que les autonomies tenen capacitat de decisi\u00f3 i gesti\u00f3 \u00e9s nom\u00e9s del 13%. El percentatge creix al 47% si tenim en compte els impostos sobre els que les autonomies tene capacitat de decisi\u00f3, per\u00f2 no de gesti\u00f3. S\u00f3n, per tant, exemples dels problemes que presenta l’actual model de finan\u00e7ament auton\u00f2mic.
\nD’altra banda, les circumst\u00e0ncies obliguen a posar tamb\u00e9 la resoluci\u00f3 del cas catal\u00e0 en el centre de la discussi\u00f3 sobre la reforma del sistema de finan\u00e7ament. La professora Vilalta identifica quatre possibles escenaris: I) el manteniment de l’estatus quo amb reformes m\u00ednimes; II) l’impuls d’una reforma federal de la Constituci\u00f3; III) l’acord bilateral Catalunya-Espanya per establir un model espec\u00edfic; i, finalment IV) la secessi\u00f3.
\nEl paper de les comunitats forals
\nAl marge de la situaci\u00f3 a Catalunya, els autors del ‘VI Informe IEB sobre Federalisme Fiscal i Finances P\u00fabliques’ coincideixen en la necessitat de fixar una aportaci\u00f3 de les comunitats forals en el sistema de finan\u00e7ament. En l’actualitat, aquestes comunitats gaudeixen d’un nivell d’autonomia total i no participen en els mecanisme d’anivellament. El resultat \u00e9s que disposen de gaireb\u00e9 el doble de recursos per habitant que la mitjana de la resta d’autonomies. Segons l’informe, la seva integraci\u00f3 als mecanismes d’anivellament permetria acabar amb “una de les fonts d’inestabilitat del sistema com\u00fa”.
\nReforma del sistema d’anivellament
\nM\u00e9s enll\u00e0 de l’aportaci\u00f3 de les comunitats forals, el sistema d’anivellament actual presenta greus problemes en el seu disseny. La professora Vilalta qualifica el model de finan\u00e7ament d’ “altament progressiu” degut al tipus marginal, que s’estima sobre un 84%. \u00c9s a dir, que si una comunitat decreta un pujada de 100 euros en els impostos tributaris per habitant, la incid\u00e8ncia de recursos disponibles per c\u00e0pita nom\u00e9s augmentar\u00e0 en 16 euros com a conseq\u00fc\u00e8ncia, precisament, del sistema d’anivellament.
\nD’altra banda, l’informe considera que el model de redistribuci\u00f3 funcionaria amb l’actual Fons de Garantia, si no fos per l’aplicaci\u00f3 posterior dels altres tres fons d’ajustament, com s\u00f3n els de sufici\u00e8ncia, competitivitat i cooperaci\u00f3, que alteren l’anivellament i acaben donant resultats poc justificables. L’informe considera aquest anivellament un dels aspectes “m\u00e9s destacats i espinosos” de l’actual model de finan\u00e7ament.
\nTres insufici\u00e8ncies del model aprovat el 2009
\nL’informe de l’IEB tamb\u00e9 assenyala tres factors que expliquen la insatisfacci\u00f3 de les comunitats amb el model de finan\u00e7ament auton\u00f2mic pactat al 2009 i que s’haurien de resoldre en una futura reforma: el primer, la comentada manca d’autonomia financera dels governs auton\u00f2mics juntament amb les distorsions en l’anivellament provocades pels tres fons de sufici\u00e8ncia, competitivitat i cooperaci\u00f3. D’altra banda, el propi context de crisi econ\u00f2mica, que ha fet caure els ingressos tributaris i ha portat a problemes de tresoreria no previstos en el model del 2009. I, per \u00faltim, el reiterats incompliments per part del Govern central en la seva aplicaci\u00f3, que afecten a l’estabilitat del model.
\nL’exemple del Quebec al Canad\u00e0
\nL’informe de l’IEB inclou la participaci\u00f3 del professor de la Polytechnique Montr\u00e9al, Marcelin Joanis, que relata la situaci\u00f3 del Quebec com a exemple del funcionament d’una prov\u00edncia dins d’un dels sistemes m\u00e9s descentralitzats del m\u00f3n. En l’actualitat, les comunitats canadenques comparteixen fonts de finan\u00e7ament amb el Govern federal, excepte en figures exclusives com els drets de duana. En el cas particular del Quebec, s’hi afegeix el fet de ser l’\u00fanica prov\u00edncia del pa\u00eds amb ag\u00e8ncia tribut\u00e0ria pr\u00f2pia. Tot i aix\u00f2, el professor Joanis considera dubt\u00f3s que el benefici econ\u00f2mic net d’aquest alt grau d’autonomia sigui significatiu en comparaci\u00f3 a les despeses que suposa mantenir una estructura pr\u00f2pia.
\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
• DESCARREGA L’INFORME • Actualment, les comunitats nom\u00e9s tenen capacitat de decisi\u00f3 sobre el 47% dels ingressos que es generen a trav\u00e9s dels impostos, i del 13% sobre els que poden decidir i gestionar. • L’informe aporta la visi\u00f3 del Canad\u00e0 com a exemple d’estat amb un model referent de\u2026<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[115],"tags":[],"class_list":["post-427500","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categorizar-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/427500","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=427500"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/427500\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=427500"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=427500"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ieb.ub.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=427500"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}