El segment del transport de l’electricitat, unànimement considerat un monopoli natural, és un aspecte clau del bon funcionament de la liberalització del conjunt del sector elèctric. Un sector on les activitats competitives se centren en els segments de generació i comercialització, el nexe de la qual d’unió és precisament el transport. El transport d’electricitat en alta tensió agrupa un conjunt nombrós de funcions que són separables en dos grans blocs:

A partir de la seva primera edició, al 2000, el programa d’avaluació educativa PISA, de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE), ha suposat, probablement, el principal factor d’“agitació” de les polítiques educatives. Això és així des d’almenys tres punts de vista: el mediàtic, el dels processos de les administracions educatives i, finalment, el de la investigació sobre els sistemes educatius. En efecte, el programa ha rebut una creixent atenció dels mitjans de comunicació i l’opinió pública: l’aparició dels resultats és notícia de portada, cosa impensable fins fa alguns anys.

La innovació i les activitats de Recerca i Desenvolupament (R+D) són crucials per fomentar la productivitat i el creixement econòmic de les empreses a llarg termini. Malauradament, les inversions en R+D empresarial tendeixen a ser poc òptimes des d’un punt de vista social, com a conseqüència de certes falles de mercat ben estudiades per la teoria econòmica.

La recerca que en aquest full informatiu es condensa analitza els salaris dels immigrats en el mercat laboral espanyol, centrant-se en les possibles diferències salarials causades per l’origen geogràfic del capital humà, tant estudis com experiència. L’anàlisi ha estat realitzada conjuntament per Esteve Sanromà, investigador de l’IEB, Raúl Ramos, investigador d’AQR-IREA i per Hipólito Simón, investigador associat a l’IEB.

Les investigadores de l’IEB Núria Bosch i Maite Vilalta repassen les principals característiques del nou model de finançament autonòmic, acordat el 15 de juliol del 2009 i aprovat per la Llei 22/ 2009 de 18 de desembre. Un model que, segons les autores, té aspectes molt positius però que, al seu parer, deixa pendents algunes qüestions que s’haurien de tenir en compte en la propera revisió.

Un conjunt de treballs realitzats per l’IEB per encàrrec de la Diputació de Barcelona i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) quantifica el volum de despesa que els municipis fan de forma no obligatòria, quin és el seu destí i com es financen. Segons l’estudi, els municipis catalans van destinar durant el període 2000-2005 una mitjana de 247,37 euros per habitant a partides de despesa no obligatòries, xifra que suposa el 30,5% del seu total de despesa. Un altre element destacat és que no tota la despesa no obligatòria que fan els municipis es pot considerar despesa de suplència d’altres administracions.