Una de les principals raons per les quals les ciutats existeixen i prosperen és que l’alta densitat de població produeix certs beneficis econòmics. No obstant això, les altes densitats de població requereixen transport i, les infraestructures de transport, especialment les autopistes, són cares. A més, quan viatges en cotxes, imposes una despesa a la resta de la societat.

Existeix una preocupació pel canvi climàtic i sobre quines són les actuacions necessàries per millorar la situació mediambiental en tots els països. L’acord de París del 2015 compromet als països signants a reduir les seves emissions de gas hivernacle al llarg del proper segle. Per fer front a aquest repte, l’R+D mediambiental i la innovació són elements fonamentals.

En els darrers anys, diferents governs han adoptat polítiques restrictives sobre l’obertura de grans centres comercials. Abans de 1990, la majoria de països europeus van ampliar les seves estratègies de liberalització del mercat, afavorint així a sectors com l’alimentari, que van créixer de forma notable gràcies a l’obertura de nous supermercats. En el cas d’Espanya, les cinc grans cadenes de supermercats van obrir les seves primeres botigues als anys ’70, i al 1990 comptaven amb el 45% del mercat, segons les dades publicades pel Ministeri d’Economia.

Molts dels sistemes electorals que existeixen en el món, entre ells el recentment aprovat a Itàlia per a l’elecció del parlament nacional (conegut com Italicum), es basen en el mecanisme de la doble volta. L’avantatge del sistema de doble volta sobre el de volta única és que el primer hauria de tenir com a conseqüència la formació de governs més estables que impliquessin polítiques públiques menys volàtils. Aquest article analitza els resultats d’un treball de recerca recent sobre el sistema electoral dels municipis italians, el qual mostra com els impostos i la despesa pública disminueixen en el cas de doble volta només si el nombre de llistes que donen suport a l’alcalde no són moltes.

Fins on hem d’arribar en el procés d’integració europea? Què és el que determina si el poder ha de ser centralitzat o descentralitzat? Quants nivells de govern hi hauria d’haver?
L’anàlisi econòmica tradicional en federalisme fiscal emfatitza la importància de les diferències entre regions com un determinant crucial a l’hora d’elegir entre centralitzar o descentralitzar el poder polític: la conclusió és que pobles diferents necessiten governs diferents. La centralització –segons aquest argument– funciona bé en àrees que presenten una homogeneïtat interna, mentre que està condemnada al fracàs en un territori internament heterogeni.

Des d’una perspectiva de gestió pública és important considerar la retribució del professorat, ja que aquest col·lectiu és part fonamental de la despesa educativa. Recentment ha rebut força atenció l’establiment de programes d’incentius salarials, anomenats merit pay o pay per performance (pagament per rendiment, PPR) als ensenyaments no universitaris.