El Instituto de Economía de Barcelona (IEB) ha publicado el tercero de sus análisis sobre el impacto de la COVID-19. En este caso, el nuevo Info IEB gira entorno a la banca y su autor es Antoni Garrido Torres, Catedrático de Economía de la Universitat de Barcelona (UB). El autor recuerda en primer lugar que los bancos europeos mantienen en la actualidad niveles de liquidez y de capital muy superiores a los que tenían antes de la crisis financiera. Además, anticipándose a las tensiones de los mercados, el BCE ha adoptado un conjunto de medidas que van a inyectar más liquidez y capital en el sistema, algo fundamental en estos momentos.
La gran cuestión es si estas medidas van permitir garantizar una suficiente financiación en la eurozona, aspecto que dependerá en gran medida de la duración de la crisis. Llegado el caso, no hay que descartar que se tenga que acudir a medidas más heterodoxas, como la monetización del déficit.

Els investigadors de l’IEB, Gemma García i Esteban Sanromá, han fet una previsió basant-se en una hipòtesi d’escenari sobre la durada del període de confinament. Respecte a la intensitat de l’impacte, han diferenciat entre les distintes branques d’activitat. De manera resumida, l’estudi concreta que el sector primari i la indústria alimentària no registren descensos directes; pel que fa a la indústria manufacturera, diferencien entre aquelles indústries en què cau la demanda i aquelles altres en què simplement s’ajorna i, finalment, les que registren un augment. Per a la gran majoria dels serveis, se suposen forts descensos, ocasionats per la caiguda de la demanda.

No estábamos preparados. Nos enfrentamos a un shock de tal magnitud que nuestras estructuras sanitarias, financieras, fiscales e incluso mentales se encuentran ante graves dificultades para superar la situación generada por el Coronavirus-19. No hace falta decir que el principal problema que nos ha de ocupar actualmente es el sanitario, lo cual, eso sí, implica e implicará costes macroeconómicos causados por la paralización de la actividad productiva y de consumo (Baldwin, 2020). Ahora bien, las recomendaciones o, dada la elevada incertidumbre existente (Furman, 2020), las opiniones de los economistas pueden ser de utilidad en la medida en que los gobernantes necesitan saber, y a la población también le interesa saber, cuáles van a ser las consecuencias económicas de este shock.

Per què els partits polítics contraris a la immigració obtenen millors resultats en zones amb menys immigrants? Les últimes dades internacionals suggereixen que els partits amb polítiques contràries a la immigració solen rebre més suport electoral en zones amb poca presència d’immigrants. Per exemple, en les eleccions presidencials
franceses del 2017, Emmanuel Macron va obtenir millors resultats a les ciutats grans, mentre que Marine Le Pen —que es va comprometre a posar fi a la immigració— va obtenir més vots a les zones rurals, on solen viure menys immigrants. Aquesta tendència s’ha detectat també en altres països —només cal pensar en l’èxit de Donald Trump als Estats Units, la campanya del Brexit al Regne Unit, els resultats de Vox a Espanya—, i les publicacions acadèmiques se n’han fet ressò (vegeu, per exemple, l’article de Dustamann et al., 2019, sobre les conseqüències electorals d’acollir refugiats a Dinamarca).

En els països descentralitzats, la càrrega fiscal sobre les persones amb alts ingressos varia substancialment en les jurisdiccions subnacionals degut als impostos regionals sobre la renda. Les diferència impositives dins dels països, on els costos de mobilitat poden ser baixos, signifiquen que els impostos poden ser determinants a l’hora de que les persones determinin on declaren legalment la seva residència. Alguns casos recentment apareguts a la premsa mostren com personalitats famoses canvien de país per rebre una menor pressió impositiva.

El rendiment dels estudiants, especialment a la universitat, és un fort condicionant de les decisions individuals i de les oportunitats futures en el mercat laboral. La més que demostrada desigualtat de gènere en els resultats laborals (vegeu Blau i Kahn, 2010 per a una revisió recent) posa de relleu la necessitat d’entendre els potencials determinants de les diferències de gènere en el rendiment acadèmic per tal de mitigar-los i promoure la igualtat de gènere en l’educació i, com a resultat, també en les oportunitats laborals.