A vueltas sobre el debate territorial en España, el catedrático de la Universitat de Barcelona (UB) y director del área de fiscalidad del IEB, Alejandro Esteller nos ofrece un nuevo Info IEB en el que pone de relieve las ventajas de la descentralización fiscal en base a su capacidad de ajustarse a las peculiaridades de cada Comunidad Autónoma en España.

A les grans àrees metropolitanes, la xarxa de transport públic és essencial per a un bon funcionament de la mobilitat i difícilment té substitut. Arran de l’impacte de la COVID-19, el transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona afronta el repte de si serà capaç de continuar garantint la mobilitat. D’una banda, s’observa un canvi d’hàbits en els individus cap a una menor mobilitat, com a conseqüència de la desconfiança en els desplaçaments i, en particular, en el transport públic, cosa que ocasiona un augment de l’ús del transport privat en la desescalada. D’altra banda, el control de l’epidèmia obliga a mantenir restriccions en el nivell d’utilització del transport públic, que en disminueixen molt notablement la capacitat d’absorbir els fluxos de mobilitat. Com podrà afrontar la ciutat de Barcelona aquesta problemàtica? Fins a quin punt s’ha de limitar la mobilitat en el transport públic de Barcelona perquè no se saturi? Ho han analitzat en un nou Info IEB Anna Matas i Javier Asensio, investigadors de l’IEB i professors de la UAB.

La pandèmia del coronavirus (COVID-19) ha portat a una situació d’emergència sense precedents en la història recent, que ha posat en risc la salut i l’economia a escala global. L’economia espanyola i, en particular, el seu sector energètic no són aliens a aquesta realitat. Se n’ha analitzat l’impacte en un estudi que ha elaborat la Càtedra de Sostenibilitat Energètica i que es presenta en aquest Info IEB.

L’estudi ofereix algunes claus relacionades amb el nivell de govern que prefereixen els ciutadans a Espanya per a la gestió de la pandèmia; la relació entre la confiança en les institucions i l’èxit en la gestió de la crisi, i l’auge de la tecnocràcia com a model de govern enfront de les polítiques més aviat ideològiques.

El Instituto de Economía de Barcelona (IEB) ha publicado el tercero de sus análisis sobre el impacto de la COVID-19. En este caso, el nuevo Info IEB gira entorno a la banca y su autor es Antoni Garrido Torres, Catedrático de Economía de la Universitat de Barcelona (UB). El autor recuerda en primer lugar que los bancos europeos mantienen en la actualidad niveles de liquidez y de capital muy superiores a los que tenían antes de la crisis financiera. Además, anticipándose a las tensiones de los mercados, el BCE ha adoptado un conjunto de medidas que van a inyectar más liquidez y capital en el sistema, algo fundamental en estos momentos.
La gran cuestión es si estas medidas van permitir garantizar una suficiente financiación en la eurozona, aspecto que dependerá en gran medida de la duración de la crisis. Llegado el caso, no hay que descartar que se tenga que acudir a medidas más heterodoxas, como la monetización del déficit.

Els investigadors de l’IEB, Gemma García i Esteban Sanromá, han fet una previsió basant-se en una hipòtesi d’escenari sobre la durada del període de confinament. Respecte a la intensitat de l’impacte, han diferenciat entre les distintes branques d’activitat. De manera resumida, l’estudi concreta que el sector primari i la indústria alimentària no registren descensos directes; pel que fa a la indústria manufacturera, diferencien entre aquelles indústries en què cau la demanda i aquelles altres en què simplement s’ajorna i, finalment, les que registren un augment. Per a la gran majoria dels serveis, se suposen forts descensos, ocasionats per la caiguda de la demanda.