ca

IEB

Universitat de Barcelona logotipo

Info IEB. El futuro del aeropuerto de Barcelona. Una visión desde la economía. Número 40. Octubre 2021

Podría parecer que la decisión del Consejo de Ministros del pasado 28 de septiembre, consistente en aprobar un Documento de Regulación Aeroportuaria (DORA) para el periodo 2022-2026 en el que no se incluye la ampliación del aeropuerto de Barcelona, cierra el debate sobre la necesidad o no de llevar a cabo dicha ampliación. Sin embargo, dado que esa decisión no resuelve indefinidamente el problema, también puede interpretarse como una oportunidad para disponer de más tiempo en el que desarrollar el debate, el cual debería analizar rigurosamente las distintas alternativas existentes.

Info IEB. Diversidad óptima y preferencias redistributivas: IRPF y Comunidades Autónomas. Número 39. Enero 2021

A vueltas sobre el debate territorial en España, el catedrático de la Universitat de Barcelona (UB) y director del área de fiscalidad del IEB, Alejandro Esteller nos ofrece un nuevo Info IEB en el que pone de relieve las ventajas de la descentralización fiscal en base a su capacidad de ajustarse a las peculiaridades de cada Comunidad Autónoma en España.

Info IEB. Mobilitat metropolitana i COVID-19: Podrà el transport públic a Barcelona absorbir la demanda? Un anàlisi per a la ciutat de Barcelona. Número 38. Maig 2020

A les grans àrees metropolitanes, la xarxa de transport públic és essencial per a un bon funcionament de la mobilitat i difícilment té substitut. Arran de l’impacte de la COVID-19, el transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona afronta el repte de si serà capaç de continuar garantint la mobilitat. D’una banda, s’observa un canvi d’hàbits en els individus cap a una menor mobilitat, com a conseqüència de la desconfiança en els desplaçaments i, en particular, en el transport públic, cosa que ocasiona un augment de l’ús del transport privat en la desescalada. D’altra banda, el control de l’epidèmia obliga a mantenir restriccions en el nivell d’utilització del transport públic, que en disminueixen molt notablement la capacitat d’absorbir els fluxos de mobilitat. Com podrà afrontar la ciutat de Barcelona aquesta problemàtica? Fins a quin punt s’ha de limitar la mobilitat en el transport públic de Barcelona perquè no se saturi? Ho han analitzat en un nou Info IEB Anna Matas i Javier Asensio, investigadors de l’IEB i professors de la UAB.

Info IEB. Impacte de la COVID-19 en la demanda de productes energètics. Número 37. Maig 2020

La pandèmia del coronavirus (COVID-19) ha portat a una situació d’emergència sense precedents en la història recent, que ha posat en risc la salut i l’economia a escala global. L’economia espanyola i, en particular, el seu sector energètic no són aliens a aquesta realitat. Se n’ha analitzat l’impacte en un estudi que ha elaborat la Càtedra de Sostenibilitat Energètica i que es presenta en aquest Info IEB.

Info IEB. La COVID-19 i la governança que ve. Número 36. Maig 2020

L’estudi ofereix algunes claus relacionades amb el nivell de govern que prefereixen els ciutadans a Espanya per a la gestió de la pandèmia; la relació entre la confiança en les institucions i l’èxit en la gestió de la crisi, i l’auge de la tecnocràcia com a model de govern enfront de les polítiques més aviat ideològiques.

Info IEB. Banca i Covid-19. Número 35. Abril 2020

El Instituto de Economía de Barcelona (IEB) ha publicado el tercero de sus análisis sobre el impacto de la COVID-19. En este caso, el nuevo Info IEB gira entorno a la banca y su autor es Antoni Garrido Torres, Catedrático de Economía de la Universitat de Barcelona (UB). El autor recuerda en primer lugar que los bancos europeos mantienen en la actualidad niveles de liquidez y de capital muy superiores a los que tenían antes de la crisis financiera. Además, anticipándose a las tensiones de los mercados, el BCE ha adoptado un conjunto de medidas que van a inyectar más liquidez y capital en el sistema, algo fundamental en estos momentos.
La gran cuestión es si estas medidas van permitir garantizar una suficiente financiación en la eurozona, aspecto que dependerá en gran medida de la duración de la crisis. Llegado el caso, no hay que descartar que se tenga que acudir a medidas más heterodoxas, como la monetización del déficit.

Aquesta web utilitza cookies per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continua navegant, vostè accepta el seu ús de conformitat amb la nostra política de cookies. Veure més informació