El sistema de finançament local a Espanya diferencia poc entre els municipis en funció de la seva mida poblacional. Això no obstant, la problemàtica financera dels petits municipis en àrees rurals canvia molt de la de les grans ciutats o dels municipis situats en àrees metropolitanes. L’objectiu d’aquest IEB Report és, doncs, proposar quin hauria de ser el sistema de finançament més adequat per als municipis rurals, grans ciutats i àrees metropolitanes.

Les estructures federals de govern, ben dissenyades, aconsegueixen compatibilitzar la provisió centralitzada de béns públics purs (Federalist Papers, n. 30) amb millores en l’eficiència assignativa a través de la provisió descentralitzada de la resta de béns públics (Oates, 1972). A Espanya, el millor exemple recent de provisió de béns públics purs – inclosa la col·laboració amb un nivell supranacional de govern, com és la UE– ha estat la gestió de la COVID-19 (provisió de vacunes o concessió d’ajudes financeres als sectors econòmics més afectats), mentre que, en el segon cas, Espasa et al. (2017) han demostrat que la satisfacció de la població ha millorat arran de la descentralització de les polítiques relacionades amb l’estat del benestar.

Tot i que inicialment la teoria econòmica i la recerca empírica apuntaven potencials efectes del salari mínim legal en la destrucció d’ocupació, una evidència empírica creixent — basada en metodologies més eficients i millors bases de dades— ha millorat la nostra comprensió de les polítiques de salari mínim i ha reformulat, en part, aquesta perspectiva (Dube i Lindner, 2024).

L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un problema majúscul. Segons dades dels últims baròmetres del CIS i del CEO, l’accés a l’habitatge està entre els problemes que més preocupen la ciutadania a casa nostra. Aquestes preocupacions tenen bases objectives. Segons dades de l’OCDE, a Espanya, la despesa en habitatge com a percentatge del total de la despesa de les llars va créixer 8 punts percentuals entre el 1995 i el 2022.

La participació de les dones al mercat laboral ha convergit amb la dels homes en moltes economies desenvolupades en les darreres dècades. Per exemple, a la zona euro (segons dades del mercat laboral d’Eurostat), el percentatge de dones treballadores de 20 a 64 anys va passar del 54,9% a l’any 2000 al 67,2% al 2019, un increment de 12,3 punts percentuals. Durant el mateix període, aquesta estadística es va mantenir bastant estable per al cas dels homes, amb un lleu augment de només 2 punts percentuals. Les dades sobre les bretxes de gènere a l’OCDE també revelen una reducció de la bretxa salarial (expressada com a percentatge dels ingressos mitjans dels homes) als països de l’OCDE, del 18,1% a l’any 2000, al 12,6% al 2019. Tanmateix, les dones continuen estant infrarepresentades en les ocupacions de més nivell professional i més ben pagades, i sobrerepresentades en els treballs a temps parcial i més insegurs.

En un món globalitzat, la competitivitat empresarial és especialment rellevant i, en aquest marc, els impostos poden acomplir un paper rellevant. Quan es pot considerar que un sistema fiscal és competitiu? Una resposta fàcil i immediata a aquesta pregunta està relacionada amb el nivell impositiu. Així, una pressió fiscal baixa, per comparació a altres països, garantiria un sistema fiscal competitiu. El tema és, però, més complex. En primer lloc, perquè el desenvolupament econòmic també requereix uns serveis públics i unes infraestructures de qualitat que, sense finançament, difícilment es poden prestar. En segon lloc, perquè l’estructura impositiva també és important, és a dir, el pes que hi tenen els diferents impostos i la configuració específica de cadascun, en què el tipus impositiu nominal és un element important. Aquest factor, junt amb altres aspectes legals, acaba determinant el tipus impositiu efectiu, que pot condicionar l’establiment d’empreses o l’atracció d’inversió estrangera directa. I, en tercer lloc, perquè a la pressió fiscal directa cal afegir els costos de compliment1, relacionats en part amb quants nivells de govern tenen capacitat normativa.