En un món globalitzat, la competitivitat empresarial és especialment rellevant i, en aquest marc, els impostos poden acomplir un paper rellevant. Quan es pot considerar que un sistema fiscal és competitiu? Una resposta fàcil i immediata a aquesta pregunta està relacionada amb el nivell impositiu. Així, una pressió fiscal baixa, per comparació a altres països, garantiria un sistema fiscal competitiu. El tema és, però, més complex. En primer lloc, perquè el desenvolupament econòmic també requereix uns serveis públics i unes infraestructures de qualitat que, sense finançament, difícilment es poden prestar. En segon lloc, perquè l’estructura impositiva també és important, és a dir, el pes que hi tenen els diferents impostos i la configuració específica de cadascun, en què el tipus impositiu nominal és un element important. Aquest factor, junt amb altres aspectes legals, acaba determinant el tipus impositiu efectiu, que pot condicionar l’establiment d’empreses o l’atracció d’inversió estrangera directa. I, en tercer lloc, perquè a la pressió fiscal directa cal afegir els costos de compliment1, relacionats en part amb quants nivells de govern tenen capacitat normativa.

La sequera és un període extens de temps en el qual un territori pateix una deficiència en el subministrament d’aigua. Normalment, n’és la causa principal la poca continuïtat de les precipitacions pluvials (sequera meteorològica), que pot comportar, de forma diferida en el temps, una insuficiència dels recursos hídrics (sequera hidrològica) necessaris per abastar la demanda existent. El “volum emmagatzemat als embassaments superficials” o les “aportacions fluvials a les estacions d’aforament” són alguns dels indicadors més explícits que recullen l’estat hidrològic a través dels diferents punts de control establerts al llarg del territori.

Les economies de mercat van acompanyades inevitablement de desigualtats econòmiques. No obstant això, la desigualtat econòmica avui no depèn totalment de la generació actual, sinó també de la desigualtat econòmica preexistent. Aquesta desigualtat persisteix al llarg de les generacions i suposa un repte per a les nostres societats. Primer, per raons d’equitat: la família on naixem és una loteria i, per tant, les nostres condicions inicials, que condicionen els nostres resultats a la vida, s’escapen del nostre control. Segon, per raons d’eficiència: unes condicions inicials adverses poden impedir que tothom pugui contribuir a la societat d’acord amb el seu potencial i assolir altes cotes de benestar. Una qüestió essencial, doncs, és com recompensar els mèrits de la generació actual, que es tradueixen en un major benestar social, sense permetre que condicionin el desenvolupament de les properes generacions.

D’acord amb el Pacte Verd Europeu, assolir una economia europea descarbonitzada, pròspera, justa i inclusiva a l’any 2050 implica resoldre de manera urgent una complexa equació que engloba no només els reptes econòmics i ambientals, sinó també els aspectes socials. Això origina una forta aposta per garantir l’accés a una energia neta, assequible i segura per a tots els europeus. No obstant això, no podem oblidar que milions de llars europees no poden permetre’s serveis energètics essencials per garantir un nivell de vida saludable. De fet, el 2022, el 9,3% de la població europea va declarar que tenia problemes per mantenir la seva llar a una temperatura adequada, xifra que s’ha incrementat un 35% respecte de l’any anterior. Per tant, cal prendre una sèrie de mesures per revertir aquesta situació.

La mobilitat, és a dir, la capacitat de les bases de canviar la localització a efectes fiscals (Slemrod, 2010), és un repte per als sistemes fiscals actuals. Té a veure tant amb la mobilitat artificial o real de (els beneficis de) les empreses, facilitada en part per la digitalització, com amb la mobilitat del factor treball. L’IEB Report 3/2021 tractava del primer tipus de mobilitat, mentre que aquest se centra en el segon. Per a això, comptem amb tres contribucions complementàries, sobretot per l’àmbit geogràfic que adopta cadascuna d’elles.

Si llegim la premsa i els comentaris esportius, creurem que els grans esdeveniments esportius són sempre una gran idea per a les ciutats i per als països organitzadors, que canviar l’entrenador quan els resultats van malament és una necessitat òbvia o que l’equip que xuta primer en la tanda de penals ja ho té guanyat.