A partir de la seva primera edició, al 2000, el programa d’avaluació educativa PISA, de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE), ha suposat, probablement, el principal factor d’“agitació” de les polítiques educatives. Això és així des d’almenys tres punts de vista: el mediàtic, el dels processos de les administracions educatives i, finalment, el de la investigació sobre els sistemes educatius. En efecte, el programa ha rebut una creixent atenció dels mitjans de comunicació i l’opinió pública: l’aparició dels resultats és notícia de portada, cosa impensable fins fa alguns anys.