Les estructures federals de govern, ben dissenyades, aconsegueixen compatibilitzar la provisió centralitzada de béns públics purs (Federalist Papers, n. 30) amb millores en l’eficiència assignativa a través de la provisió descentralitzada de la resta de béns públics (Oates, 1972). A Espanya, el millor exemple recent de provisió de béns públics purs – inclosa la col·laboració amb un nivell supranacional de govern, com és la UE– ha estat la gestió de la COVID-19 (provisió de vacunes o concessió d’ajudes financeres als sectors econòmics més afectats), mentre que, en el segon cas, Espasa et al. (2017) han demostrat que la satisfacció de la població ha millorat arran de la descentralització de les polítiques relacionades amb l’estat del benestar.