El que avui en dia entenem ja com un fenomen d’emergència climàtica és una amenaça per al benestar de les persones arreu del món. Segons un destacat estudi de Huber, M. i Knutti, R. (2011), s’estima que, com a mínim, tres quartes parts del canvi climàtic dels seixanta últims anys es deuen a l’activitat humana. Paradoxalment, les accions que caldria dur a terme per aturar el canvi climàtic es troben amb obstacles i frens com ara: el problema del polissó o free-rider («per què he de canviar els meus hàbits de consum si ja ho faran els altres i me’n puc beneficiar?») o la visió a curt termini dels agents (llars, empreses i reguladors) que fomenta decisions inadequades que tenen un efecte perjudicial sobre el clima a més llarg termini.