ca

IEB

Universitat de Barcelona logotipo
Notícies

L’Institut d’Economia de Barcelona fa públic un decàleg de mesures per garantir un sistema de recaptació més just, simple i eficient

• S’han adherit al document 50 experts en sistema fiscal, entre professionals vinculats a l’administració pública i acadèmics d’arreu de l’Estat espanyol.

• La transició ha de ser gradual, però els beneficis a llarg termini per a l’economia i pel conjunt de la ciutadania seran més grans que el cost de transició.

• L’informe inclou també una enquesta a 272 fiscalistes de tot l’Estat.

L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) de la Universitat de Barcelona (UB) publica un decàleg sobre quines mesures ha d’incloure una reforma fiscal a Espanya per assolir un sistema de recaptació més just i eficient, i menys complex. A més d’una major transparència i claredat, es planteja que cal revisar l’IVA, l’IRPF, l’impost de societats i l’impost sobre successions, així com eliminar l’impost sobre el patrimoni. Segons els autors de l’estudi (els professors de l’IEB José Ma Durán i Alejandro Esteller), “la transició ha de ser gradual, però els beneficis a llarg termini per a l’economia i pel conjunt de la ciutadania seran més grans que el cost de transició”.

Al decàleg s’hi han adherit 50 experts de tot l’Estat, entre acadèmics i ex responsables d’administració pública, que garanteixen una pluralitat d’enfocament ideològic i una representativitat geogràfica. El document forma part del llibre electrònic Por una verdadera reforma fiscal, que publica l’Editorial Ariel, coordinat per Durán i Esteller.

El document i el nom dels seus adherents es publica en l’IEB Report 2/2013, que l’Institut acaba de fer públic i on s’analitzen els temes clau del sistema fiscal espanyol. L’informe inclou els resultats d’una enquesta entre professionals de l’assessoria fiscal de tot l’Estat, alineats amb l’opinió dels acadèmics.

L’essència del decàleg apunta el següent:

1. El sistema fiscal espanyol ha d’estar integrat per un conjunt d’impostos tècnicament ben configurats, coordinats entre sí i molt clars per a la ciutadania.
2. No tots els impostos serveixen per a tot, ni són l’únic instrument dels governs per assolir els seus objectius.
3. Els ciutadans han de rebre informació clara i visual sobre quins impostos paguen, quant paguen i a quin govern.
4. La reforma de l’IRPF s’ha de centrar en el càlcul dels rendiments gravats en l’impost, eliminant tractaments especials. Un exemple és l’estimació per mòduls, que s’ha de reformar totalment.
5. La crisi actual posa de manifest que l’impost sobre societats no ha de fomentar l’endeutament de les empreses. Per això, el finançament amb fons propis ha de ser deduïble.
6. L’impost sobre societats es pot reduir per millorar l’atractiu fiscal d’Espanya cara a inversions internacionals.
7. Es recomana suprimir l’impost sobre patrimoni perquè suposa una recaptació mínima. En canvi, es recomana mantenir l’impost sobre successions i donacions, si bé amb una important reforma que harmonitzi la seva normativa entre comunitats autònomes.
8. Es pot millorar l’IVA tot eliminant al màxim l’abast de les exempcions, els tipus impositius reduïts i els règims especials.
9. Cal fomentar la independència i professionalització dels òrgans de govern de l’agència tributària. I, entre d’altres aspectes, millorar la lluita contra el frau i la coordinació entre administracions.
10. Cal fer efectiva la coresponsabilitat fiscal dels governs autonòmics dotar-los d’un major poder normatiu, coordinat amb el govern central.

Entre els 50 professionals que donen suport a aquesta declaració destaquen Rafael Doménech (economista en cap de BBVA Research), Antonio Durán-Sindreu (president de l’Asociación Española de Asesores Fiscales), Francisco Pérez (director del Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas), Valentí Pich (president del Consejo General de Colegios de Economistas de España), Josep Costa (ex delegat a Barcelona de l’Agència Estatal Administració Tributària i ex director de l’Agència Tributària de Catalunya), José Manuel de Bunes (ex director general de Tributs), Antoni Zabalza (ex secretari d’Estat d’Hisenda), Alberto Gago (ex rector de la Universidad de Vigo) i Juan A. Gimeno (ex rector de la UNED).

També recolzen el decàleg acadèmics de les universitats Complutense de Madrid, Pública de Navarra, de Santiago de Compostela, de Saragossa, de València, d’Oviedo, de Vigo, d’Almeria, de Múrcia, de les Illes Balears, de Girona, de Lleida, de Barcelona i de l’Autònoma de Barcelona.

L’opinió dels professionals de la fiscalitat

Des de l’Institut d’Economia de Barcelona s’ha preguntat a 272 professionals de l’àmbit de la fiscalitat a Espanya la seva opinió sobre aspectes clau previs a plantejar una reforma fiscal. Les respostes van ser anònimes i hi van participar professionals de despatxos de tot el territori espanyol i de característiques diferents. Per dur-la a terme hi va col•laborar l’Asociación Española de Asesores Fiscales i el Registro de Economistas Asesores Fiscales.

Preguntats sobre la necessitat d’una reforma fiscal, el 88% dels enquestats creuen que és necessària una revisió d’abast global. Els motius d’aquesta resposta contundent s’expliquen amb les següents opinions expressades a l’enquesta.

El 87% va contestar que considera complex el sistema fiscal espanyol. Sobre el motiu d’aquesta situació, el 98% creu que és deguda a la continua modificació de la legislació.

Pel que fa al grau d’equitat del sistema fiscal, un 95,5% dels enquestats afirma que, a partir de la seva experiència, les classes mitja i treballadora són les que més aporten, i no pas les persones amb majors ingressos i patrimoni. Els professionals del sector fiscal també van opinar sobre les distorsions que generen els impostos, com ara l’elusió fiscal i la deslocalització. Respecte a l’elusió, una de les conclusions apunta que la descentralització fiscal l’ha potenciat.