L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) ha presentat l’IEB Report 4/2021, titulat “La sostenibilitat fiscal en l’era post-COVID-19”, coordinat per Alejandro Esteller-Moré, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona (UB), del qual es desprèn la necessitat de fer reformes estructurals que, per la via d’incrementar el PIB, redueixin la pressió del deute. L’impacte de la pandèmia, en el cas d’Espanya, ha fet que la ràtio deute públic/PIB hagi arribat fins al 125%, molt per sobre dels nivells previstos abans de la pandèmia.

D’acord amb els acadèmics i experts que han contribuït en aquest informe, a curt termini, atesos els baixos tipus d’interès, la situació és sostenible financerament i no s’espera que la ràtio continuï creixent. Tanmateix, l’informe alerta del risc de pujades dels tipus d’interès davant la possibilitat que la inflació sigui permanent, i per això advoca per adoptar, com més aviat millor, polítiques de consolidació fiscal sense perjudicar el creixement econòmic i el disseny de la política monetària per no generar expectatives inflacionistes.

L’informe analitza fins a quin punt les finances públiques de tots els països s’han vist afectades per l’impacte que ha suposat la COVID-19, que s’ha materialitzat en un augment inusitat del volum del deute públic. És indubtable que la resposta del sector públic ha posat en valor el seu paper com a assegurador i és que, com apunta Esteller-Moré, “l’alternativa hauria estat un daltabaix sense precedents per a l’economia espanyola”. I és que, fins i tot amb la intervenció pública, el PIB espanyol va arribar a caure prop de l’11% en termes reals. Dit d’una altra manera: hi va haver una desviació respecte de les previsions inicials de creixement econòmic per al 2020 de gairebé 13 punts percentuals.

Segons els experts reunits avui en la presentació, la qüestió clau és si això pot afectar la sostenibilitat de les finances públiques. En opinió d’Esteller-Moré, “a curt termini, els baixos tipus d’interès i el creixement renovat no han posat en tensió el sistema públic, de manera que el deute és sostenible”. “No obstant això”, apunta el catedràtic, “a mitjà termini, sobrevolen alguns riscos, com una possible pujada dels tipus d’interès, que cal tenir en compte i que els nostres gestors públics hauran d’afrontar”.

Per al 2020, l’objectiu de dèficit que el Programa d’estabilitat (2019-2022) establia per al conjunt de les administracions públiques era de l’1,1% del PIB, principalment a conseqüència del saldo negatiu del pressupost de la Seguretat Social. Aquestes previsions, que la Comissió Europea (CE) ja va assenyalar que estaven esbiaixades a l’alça (la CE pronosticava un dèficit més alt, del 2%), s’han transformat en un dèficit del 10,1% sobre el PIB. El Programa d’estabilitat (2021-2024) preveu que aquest dèficit es vagi reduint progressivament fins a situar-se en el 3,2% l’any 2024.

En qualsevol cas, cal tenir present que, com indica l’informe de l’IEB, “en el cas espanyol, plou sobre mullat” i és que “part del dèficit de les finances públiques és estructural”. Davant d’aquesta tessitura, segons les conclusions dels experts que han elaborat l’informe, “es torna a palesar la necessitat de les reformes estructurals, que redueixin la pressió del deute per la via d’incrementar el PIB”. I tot això sabent que, “davant l’envelliment progressiu de la població, incrementar la productivitat esdevé en un repte ineludible”.