L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) acaba de presentar l’IEB Report 3/20, titulat “Regularització d’immigrants indocumentats: què en sabem?” en què sistematitza, a partir dels treballs acadèmics existents, l’evidència empírica dels efectes socioeconòmics de les regularitzacions d’immigrants sobre les economies d’acollida.
El document, que ha estat coordinat per Javier Vázquez-Grenno, investigador i professor de la UB, tracta d’un tema que és present en molts països desenvolupats pel gran nombre d’immigrants en situació administrativa irregular que acullen. Els Estats Units són el país amb més immigrants en aquesta situació, per bé que als darrers anys Europa en registra també uns nivells molt elevats. La rellevància del fenomen ha fet que diferents governs hagin implementat diverses polítiques per afrontar conjunturalment el problema. Tanmateix, no han abordat el fons de l’assumpte, que és la gestió dels fluxos migratoris. En qualsevol cas, aquestes polítiques han generat controvèrsia, tant en l’àmbit polític com a l’opinió pública. Concretament, les regularitzacions o les amnisties dels immigrants irregulars, com a polítiques de gran abast, han estat les que han propiciat més debat.
Les tres contribucions que recull l’IEB Report 3/20 aborden el tema des de diferents perspectives. Francesco Fasani (Queen Mary University of London) fa una descripció general del fenomen de la immigració irregular a banda i banda de l’Atlàntic, i de la percepció de l’opinió pública sobre aquest fenomen. La segona contribució, a càrrec de Catalina Amuedo-Dorantes (University of California), comença plantejant el dilema que existeix entre l’objectiu principal d’aquestes polítiques, que és molt lloable (reconèixer aquests individus com a part de la societat), i la justícia: alguns immigrants es beneficien de la situació després d’haver “infringit les regles”, mentre que d’altres esperen que les regles els permetin immigrar. A la tercera contribució, Joan Monràs (Universitat Pompeu Fabra) i Javier Vázquez-Grenno recopilen les dades existents sobre les conseqüències socioeconòmiques de les regularitzacions a l’economia espanyola. A partir dels estudis de la darrera gran regularització d’immigrants feta a Espanya l’any 2005, l’evidència s’hi mostra també favorable en la majoria dels àmbits, malgrat que aquesta política hauria tingut efectes distributius entre els diferents col·lectius de treballadors.