Coordinat pels investigadors Marta Espasa-Queralt i Alejandro Esteller-Moré, l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) acaba de publicar l’IEB Report 2/2025. El document aborda la qüestió del finançament singular d’un territori a partir d’exemples ja existents i amb el debat sobre el model català sobre la taula.

Concretament, aquest informe analitza l’experiència de descentralització asimètrica del Quebec, d’Escòcia i la de la Comunitat Foral de Navarra. Així mateix, com ja s’ha apuntat, s’exposa la proposta de model de finançament singular per a Catalunya com un cas addicional de finançament singular.

Marcelin Joanis, professor d’Economia de la Universitat de Mont-real, presenta el cas del Quebec com un exemple il·lustratiu de com una federació pot integrar elements de flexibilitat i singularitat sense comprometre la seva cohesió. Una segona contribució al Report és a càrrec de Graeme Roy, professor de la Universitat de Glasgow, que analitza el procés de descentralització fiscal a Escòcia als darrers vint-i-cinc anys, marcat per una transformació profunda. I, finalment, dins l’Estat espanyol, el professor Pedro Pascual Arzoz, de la Universitat Pública de Navarra, tracta del conveni econòmic de Navarra.

L’IEB Report 2/2025 també recull una contribució de Maite Vilalta, professora de la Universitat de Barcelona, que parla del model de finançament singular proposat per a Catalunya. Aquest s’articula al voltant de tres elements clau: la gestió integral de tots els impostos pagats a Catalunya a través de l’Agència Tributària de Catalunya, una proporció dels quals es transferirà a l’Estat per cobrir els serveis que aquest presta a Catalunya, i la contribució de la Generalitat a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes, respectant el principi d’ordinalitat. A més, el nou model ha de permetre un augment substancial de la capacitat normativa tributària de la Generalitat de Catalunya, en coordinació amb el Govern central i amb la Unió Europea.