Espanya compta amb 1,3 milions d’estudiants de grau, prop de 240.000 estudiants de màster, 208.000 titulats de grau i 127.000 de màster i, pel que fa a l’activitat investigadora, l’ensenyament superior representa el 26,6% del tota la despesa interna en R+D. Amb relació al nombre d’investigadors, a l’ensenyament superior es concentren el 46,3% del total i, pel que fa a les publicacions científiques, la universitat ha generat prop del 60% del total espanyol en el període 2015-2019. A més, d’acord amb molts estudis, l’activitat productiva pròpia i associada al sistema universitari contribueix a augmentar la taxa d’activitat i a reduir l’índex d’atur.

Per tot això, el sistema universitari en conjunt requereix un reconeixement específic. Al voltant d’aquesta qüestió, i per apuntar cap on haurien de dirigir-se les reformes en aquest camp, l’IEB ha elaborat un nou Report, coordinat en aquesta ocasió per Martí Parellada, catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB). A més d’una presentació àmplia i detallada a càrrec del professor Parellada, l’IEB Report 2/2021 inclou tres aportacions.

La primera és d’Andreu Mas-Colell, professor de la Universitat Pompeu Fabra, que analitza els escenaris de futur que afronten les universitats actuals i proposa tres models d’universitat del futur: el model pur d’universitat virtual, el model pur d’universitat de recerca i el model pur de “College of Liberal Arts”.

La segona aportació la signa Oriol Escardíbul, professor de la UB, que tracta de les limitacions que tenen avui les universitats públiques espanyoles amb relació tant als models de finançament com a la gestió dels recursos humans.

Finalment, la darrera aportació aborda la qüestió de la governança de les universitats a Alemanya. Els seus autors són Frank Ziegele i Frederic Kunkel, investigadors del Centre for Higher Education (CHE) de Gütersloh (Alemanya).