ca

IEB

Universitat de Barcelona logotipo
Notícies

L’IEB presenta la cinquena actualització del ‘Mapa del finançament autonòmic’

Madrid, les Balears, Catalunya i València són les comunitats més perjudicades per l’actual sistema de finançament autonòmic, segons les darreres dades disponibles, corresponents a l’any 2018. Aquesta tendència es repeteix, a grans trets, des que el 2009 es va començar a aplicar el model actual.

Així ho reflecteix la cinquena actualització del Mapa del finançament autonòmic, que ha publicat l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB). Aquesta eina mostra l’evolució dels recursos disponibles a cada territori per habitant a mesura que s’apliquen els mecanismes d’anivellament i els fons d’ajust del model. L’any 2018, la comunitat de Madrid disposava d’uns recursos tributaris mitjans de 3.482 € per ciutadà però, després d’aplicar els fons del model, va acabar disposant de 2.631 € de mitjana.

En el cas de les Balears, l’aplicació de tots els fons del model ha comportat una reducció del 15,5% dels ingressos tributaris per ciutadà. L’any 2018, la comunitat balear va generar uns ingressos tributaris mitjans de 3.185 € per habitant, que van quedar reduïts a 2.691 €.

Per la seva banda, Catalunya va generar en total uns ingressos tributaris mitjans de 2.967 € per habitant el 2018, els quals van quedar reduïts a 2.664 € després d’aplicar els mecanismes d’anivellament i els fons d’ajust del sistema.

Aquestes xifres assenyalen, entre d’altres coses, que els ciutadans d’aquestes tres comunitats autònomes estan percebent, de mitjana, el 17% menys del que aporten a l’Estat.
I un altre bon exemple de l’arbitrarietat dels recursos finals disponibles que provoca l’actual sistema de finançament és la situació dispar en què acaben algunes comunitats que registren uns recursos tributaris similars abans de l’aplicació dels mecanismes d’anivellament i els fons d’ajust. A títol il·lustratiu, la Comunitat Valenciana, que parteix amb 2.369 € per habitant, n’acaba obtenint 2.494 després d’aplicar el sistema, mentre que Galícia, amb uns fons de partida inferiors, de 2.210 € per ciutadà, n’acaba aconseguint més, concretament 2.937 € després dels ajustos del model.

El Mapa del finançament autonòmic que ofereix l’IEB mostra que algunes de les comunitats amb més capacitat fiscal per habitant acaben obtenint un volum de recursos inferior a la mitjana. De la mateixa manera, queda palès que el mecanisme d’anivellament, conegut com a Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals (FGSPF), compleix correctament amb l’objectiu de reduir la distància entre les comunitats amb més i amb menys capacitat fiscal sense alterar-ne l’ordre inicial. No obstant això, l’aplicació dels fons d’ajust de suficiència, competitivitat i cooperació acaba generant distorsions en la distribució. Aquesta circumstància justificaria una “revisió del model”, segons els investigadors de l’IEB, que sembla complicat abordar immediatament, ateses les circumstàncies derivades de la pandèmia, però que, segons els experts “no hauria de trigar gaire, perquè afecta la capacitat de resposta davant la crisi de les diferents administracions”.

De fet, un dels seus suggeriments seria “avançar parcialment i arribar a consensos en els aspectes més tècnics”, com ara “adaptar el càlcul dels pagaments a compte a la realitat econòmica del moment i no, com fins ara, a unes previsions futures”, segons apunten els investigadors de l’IEB. I un altre aspecte seria “ajustar les retencions a compte de l’IRPF a la tarifa autonòmica en vigor, de manera que hi hagi dues retencions, una per la part pagada a l’Estat i l’altra per la part de la comunitat autònoma, per tal de visualitzar millor la responsabilitat fiscal de les comunitats en aquest impost i aplicar unes retencions més pròximes a la quota final que s’ha de pagar”. Però, més enllà d’aquestes mesures, és evident que, a mitjà termini, “caldrà abordar una reforma coordinada, cosa que implica assolir un gran consens”.

Segons els experts de l’IEB, una de les claus per a aquesta reforma serà revisar el mecanisme d’anivellament actual, el FGSPF. Segons s’apunta des de l’IEB, “tot i que ha comportat un avanç respecte al model anterior, encara és millorable en alguns aspectes, fonamentalment els referits al grau d’anivellament assolit i a les variables utilitzades com a indicadors de necessitats i de capacitat fiscal, així com els mecanismes d’actualització i seguiment”.

Extremadura, Castella-la Manxa i Galícia, les més beneficiades
Entre les comunitats més beneficiades, hi ha Extremadura, que, malgrat generar menys recursos tributaris que la mitjana estatal, va acabar l’any amb un volum de recursos per habitant molt per sobre de la mitjana, gràcies al sistema de finançament actual. Concretament, la comunitat extremenya disposava inicialment d’un volum de recursos tributaris de 1.770 € a l’any per habitant de mitjana, els quals van pujar fins als 3.089 €, una vegada aplicats els fons del model. Es tracta d’un diferencial superior a 43 punts (situant les mitjanes en el paràmetre 100) entre la quantitat recaptada i els recursos obtinguts finalment.

Per darrere d’Extremadura, se situen Castella-la Manxa i Galícia. Castella-la Manxa va obtenir una mitjana de 2.775 € per habitant, amb un increment mitjà dels recursos disponibles del 36%, i Galícia, una mitjana de 2.937 € per habitant, amb un increment mitjà dels recursos disponibles del 33%. Així doncs, el diferencial al seu favor fou de 20 punts per a totes dues comunitats.
Deixant de banda les diferències entre els recursos tributaris obtinguts i els recursos destinats, les tres comunitats que reben un nombre més alt de recursos són, per aquest ordre, Cantàbria, La Rioja i Extremadura.

Avaluació i anàlisi actualitzada del model
La nova edició del Mapa del finançament autonòmic de l’IEB suposa la consolidació d’una eina que ofereix un sistema d’avaluació i anàlisi actualitzada del model actual de finançament autonòmic, en funcionament des del 2009. A través de les diferents seccions de la web, l’usuari pot conèixer l’import total de la recaptació normativa dels tributs cedits pel Govern central a cada comunitat autònoma, els recursos que resulten de la seva participació en el mecanisme anivellador (Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals) i els procedents dels fons d’ajust del model (Fons de Suficiència, Fons de Competitivitat i Fons de Cooperació).

L’eina permet visualitzar les quatre situacions que es produeixen:

Comunitats autònomes que, estant per sota de la mitjana en ingressos tributaris per habitant, passen a estar-hi per sobre, una vegada han actuat tots els fons del model: Extremadura, Castella-Lleó, Astúries, Galícia i Castella-la Manxa.
Comunitats autònomes que, estant per sota de la mitjana en ingressos tributaris per habitant, ho continuen estant una vegada han actuat tots els fons del model: Andalusia, Múrcia i València. Fins i tot estant-hi per sota, totes elles milloren la seva posició relativa, excepte València, que encara s’allunya més de la mitjana (passa de 96 a 95).
Comunitats autònomes que, estant per sobre de la mitjana en ingressos tributaris per habitant, encara s’allunyen més d’aquesta mitjana, una vegada han actuat tots els fons del model: Cantàbria, La Rioja i Aragó.
Comunitats autònomes que, estant per sobre de la mitjana en ingressos tributaris per habitant, se’n queden per sota, una vegada han actuat tots els fons del model: Madrid, les Balears i Catalunya.

Aquesta web utilitza cookies per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continua navegant, vostè accepta el seu ús de conformitat amb la nostra política de cookies. Veure més informació