ca

IEB

Universitat de Barcelona logotipo
Notícies

L’IEB dedica el seu tercer Report de l’any a l’eficiència energètica

L’eficiència energètica és un dels factors clau per afrontar el canvi climàtic i un dels eixos centrals de la política europea en matèria d’energia i competitivitat de les empreses. L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) l’analitza en el seu darrer Report, coordinat per José García-Quevedo, professor de la Universitat de Barcelona i investigador de l’IEB.

L’informe, titulat Eficiència energètica i canvi climàtic, examina l’eficiència energètica des de diferents perspectives. En primer lloc, estudia els factors determinants i les barreres a les decisions empresarials d’inversió en eficiència energètica. En segon lloc, analitza el paper de les polítiques i avalua l’impacte de les auditories energètiques. I, finalment, tracta de les recents propostes polítiques de la Unió Europea per incrementar l’eficiència energètica.

Una de les conclusions que es desprenen de l’estudi és la necessitat evident de fomentar l’eficiència energètica i de redefinir les polítiques públiques, atesa l’evolució creixent de la demanda primària d’energia que Europa està experimentat des del 2015, amb uns resultats que ens allunyen dels objectius plantejats.

 

Què està passant amb l’eficiència energètica?

És indispensable fer passos endavant en matèria d’eficiència energètica, però aquests avanços necessaris es troben amb algunes barreres. Les restriccions creditícies són clarament un dels obstacles a la inversió en tecnologies d’estalvi energètic que permetrien augmentar l’eficiència energètica dels processos de producció de les empreses.

Els investigadors han analitzat el cas d’Alemanya, un país que es proposa reduir en un 55 % l’emissió dels gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) a l’any 2030 i en un 80-95 % al 2050, ampliant les fonts d’energia renovable i reduint el consum energètic en un 50 % fins llavors, gràcies a una major eficiència energètica. No obstant això, les dades demostren que no s’està reduint el consum energètic, més enllà de l’àmbit domèstic, i això és preocupant.

A banda de les barreres creditícies, els experts esmenten la falta d’informació i de coneixements sobre les tecnologies disponibles d’estalvi energètic i sobre les millors pràctiques de gestió energètica com un altre dels factors que estan frenant els avanços.

Com a proposta per poder avançar, l’informe de l’IEB assenyala que “les auditories energètiques serien particularment eficaces si es vinculessin a una ajuda financera (per exemple, a préstecs amb tipus d’interès baixos) per l’aplicació de les mesures identificades pels auditors energètics”. En efecte, les dades que ofereix l’estudi demostren que la subvenció d’auditories energètiques en empreses petites i mitjanes afavoreix l’adopció de mesures de reducció del consum energètic.

 

 

 

Europa i els objectius 20/20/20

A escala europea, les directives recents sobre eficiència energètica estableixen com a objectiu que el nostre consum energètic sigui prop d’un terç més eficient (com a mínim, un 32,5 %) al 2030, fent atenció especialment al rendiment energètic en el sector de la construcció. Aquest sector és crucial per a la transició cap a una energia neta, ja que els edificis són els principals consumidors d’energia, perquè representen el 40 % del consum final d’energia i el 36 % de les emissions de GEI a Europa.

L’energia primària consumida l’any 2017 (últimes dades disponibles) a la Unió Europea (UE) fou un 5,3 % superior a l’objectiu d’eficiència energètica per al 2020, atès que va assolir els 1.122 Mtep (Eurostat, 2019). La demanda d’energia primària ha experimentat grans fluctuacions als darrers anys, cosa que s’explica en gran part per la crisi econòmica, si bé des del 2015 s’estan registrant creixements continus de la demanda que ens allunyen dels objectius fixats, cosa que requereix fer una avaluació de les actuacions públiques.

La fusió dels objectius de política energètica i mediambiental en una sola política que garanteixi assolir un creixement econòmic sostenible es va traduir en la fixació dels “objectius 20/20/20”, que es recullen a la directiva europea aprovada l’any 2009. Aquest conjunt de fites estableix una reducció del 20 % de les emissions de GEI respecte als nivells de 1990, un augment del 20 % de la quota de les renovables en el consum final d’energia de la UE i una millora de l’eficiència energètica en un 20 %, mesurada com la reducció del consum d’energia primària respecte a l’escenari de partida de l’any 2007 per a l’horitzó 2020.

És indispensable un nou model energètic

El canvi climàtic és una amenaça greu per a les generacions actuals i futures. L’impacte de l’escalfament global ja s’està manifestant i existeix un consens notable sobre la necessitat d’afrontar aquesta situació. Per això, cal un nou model energètic que permeti compatibilitzar la reducció de les emissions de GEI amb el creixement econòmic. Si bé existeixen diferents instruments que poden contribuir a la transició energètica necessària per reduir les emissions, l’eficiència energètica és una de les principals eines per afrontar el canvi climàtic i assolir un model sostenible.

El creixement demogràfic (essencialment a les àrees urbanes de les economies en via de desenvolupament) i econòmic mundial que s’espera als pròxims anys implicarà la necessitat d’accedir a fonts modernes i fiables d’energia.

Per tot això, en un context energètic com l’actual, l’eficiència energètica està adquirint cada vegada més rellevància en l’estructuració i la definició de les polítiques energètiques i climàtiques que ens han de permetre assolir els objectius de sostenibilitat que emanen de l’Acord de París de 2015. L’eficiència energètica, més enllà de la seva contribució a la reducció de les emissions contaminants, permet incrementar la seguretat en el subministrament, en reduir la demanda d’energia, mesura especialment important per als països que depenen energèticament de l’exterior, perquè aconsegueixen així reduir la factura energètica i, per tant, millorar el saldo comercial exterior.