L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) acaba de publicar la segona de les seves anàlisis sobre l’impacte de la COVID-19. En aquest cas, es tracta d’un estudi de com quedarà afectada l’ocupació a Espanya (http://ieb.ub.edu/publication/info-ieb-efecto-de-la-crisis-derivada-de-la-covid-19-sobre-el-empleo-de-la-economia-espanola-numero-34-abril-2020/). Els seus autors són Gemma García i Esteban Sanromá, professors de la Universitat de Barcelona.
Els investigadors de l’IEB han fet una previsió basant-se en una hipòtesi d’escenari sobre la durada del període de confinament. Respecte a la intensitat de l’impacte, han diferenciat entre les distintes branques d’activitat. De manera resumida, l’estudi concreta que el sector primari i la indústria alimentària no registren descensos directes; pel que fa a la indústria manufacturera, diferencien entre aquelles indústries en què cau la demanda i aquelles altres en què simplement s’ajorna i, finalment, les que registren un augment. Per a la gran majoria dels serveis, se suposen forts descensos, ocasionats per la caiguda de la demanda.
La xifra resultant que ofereix l’estudi incorpora la correcció que es deriva de les mesures de suport que s’han aprovat. Així mateix, l’anàlisi indica que el manteniment en el temps d’aquesta quantiosa despesa pública pot tenir efectes macroeconòmics adversos sobre el volum del deute públic, ja en si molt elevat, i sobre la prima de risc. Per això, els autors assenyalen que és imprescindible alguna forma de suport financer supranacional per poder limitar aquests riscos. Altrament, i si s’haguessin de retirar els suports, la destrucció d’ocupació seria molt superior.