• El nou IEB Report que s’ha presentat a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB recull aportacions de Lídia Farré (Universitat de Barcelona), Alessandra Casarico (Università Bocconi) i José Ignacio Conde-Ruiz (Universidad Complutense de Madrid)

Barcelona, 4 de març del 2020. La maternitat és la causa principal de la bretxa de gènere al mercat laboral i la solució passa per implementar mesures que en mitiguin l’efecte. Ara bé, els estereotips i les normes socials actuen com a elements que dificulten enormement la transició. Així ho reflecteixen els estudis que l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) ha presentat en el seu darrer IEB Report elaborat amb la consciència que eliminar aquesta bretxa al mercat laboral ha d’esdevenir un objectiu prioritari de la política econòmica perquè, en una societat cada vegada més envellida, en què la població en edat de treballar anirà perdent pes, serà el motor clau del creixement i la productivitat.

L’existència de normes socials sobre què és el que has de fer si ets un home i què has de fer si ets una dona adquireix un protagonisme important a l’hora d’explicar la desigualtat de gènere, com ho evidencien les recerques que s’han presentat. Cal lluitar contra aquestes normes socials, com la que diu que han de ser les dones les que s’encarreguin de tenir cura dels fills. En aquest sentit, un dels estudis referenciats per Lídia Farré, professora de la UB, mostra una correlació positiva important entre la penalització salarial pel fet de tenir fills i la fracció d’enquestats que estan d’acord o molt d’acord amb l’afirmació següent: Les mares s’han de quedar a casa fins que els nens tinguin edat per anar a l’escola.

Una altra de les recerques a què fa referència l’IEB Report analitza i compara la penalització salarial pel fet de tenir fills en el cas de les parelles del mateix sexe (tant d’homes com de dones) i de les parelles heterosexuals. Es constata que a les parelles formades per dues dones (a diferència de les parelles heterosexuals), la forta caiguda d’ingressos de la dona que ha donat a llum desapareix al cap d’uns quants anys. Sobre les parelles integrades per dos homes, no es documenta cap penalització pel fet de tenir fills. Aquesta evidència corrobora la importància de les normes socials sobre la desigualtat de gènere.

Solucions realistes

Per bé que la feina que cal fer respecte als estereotips o a les normes socials és ingent, els estudis que recull l’IEB Report proposen solucions i mesures concretes per acabar amb la bretxa de gènere. Són solucions adreçades a millorar la conciliació entre la vida familiar i la vida laboral, i a fomentar la coresponsabilitat entre els dos membres de la parella, i, d’altra banda, mesures que tenen com a objectiu corregir el problema d’infrarepresentació femenina en llocs de direcció o afavorir la promoció a les organitzacions.

Algunes d’aquestes mesures que es deriven de les recerques són: universalitzar l’educació de 0 a 3 anys, ampliar la durada dels permisos de paternitat (les dades indiquen que els països amb més participació de les dones al mercat laboral tendeixen a tenir un repartiment més igualitari de les tasques domèstiques) i facilitar la conciliació tant d’homes com de dones amb polítiques de més flexibilitat. La flexibilització del mercat laboral també pot contribuir a reduir la desigualtat de gènere. Finalment, són molt importants les mesures que puguem aplicar des de l’àmbit privat, amb el nostre comportament individual, per tal de mitigar els estereotips i canviar les normes socials. Els rols de gènere a què estan exposats els infants d’avui poden contribuir a canviar les normes socials en el futur.

La política de quotes

 Molts països estan començant a considerar la possibilitat d’introduir polítiques de quotes. Itàlia, França o Alemanya s’han afegit recentment als països nòrdics, pioners en la imposició de quotes obligatòries de representació femenina als consells d’administració. La implementació de quotes de gènere transitòries pot augmentar la representació femenina en càrrecs d’autoritat i acabar amb les xarxes masculines tradicionals.

No obstant això, és cert que les quotes de gènere són una eina política polèmica. L’objecció principal que es fa a l’ús d’aquest instrument és que no respon a la meritocràcia. Tanmateix, Alessandra Casarico, professora de la Università Bocconi de Milà i membre del CESifo (Munic), rebat aquest argument amb les dades i amb els fonaments que aporta en el seu estudi. La investigadora demostra que existeixen polítiques efectives per afavorir l’apoderament polític de les dones sense que això vagi en detriment de la qualitat dels representants.

Si ens fixem en els processos de selecció de les empreses o de les organitzacions, també hi trobarem un àmbit en el qual podem incidir. I això es pot replicar a les promocions o als ascensos. A l’IEB Report se n’il·lustra un exemple emblemàtic, que analitza l’impacte que va tenir la introducció de les audicions a cegues. Als anys setanta, les orquestres americanes van revisar les seves polítiques d’audició per tal d’evitar la discriminació i es van instaurar les audicions a cegues, en què els candidats tocaven els instruments separats per una mampara per tal d’ocultar la seva identitat. Aquest canvi va provocar un augment espectacular del nombre de músics que eren dones a les cinc principals orquestres americanes, que va passar del 5 % l’any 1970 al 25 % el 1997.