La lluita contra la pobresa energètica s’ha d’enfocar a través de les administracions, les entitats del tercer sector, les institucions acadèmiques i els agents del sector energètic que actuen a escala local, ja que ofereixen més proximitat als col·lectius amb dificultats o amb risc d’exclusió social. Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi “Pobresa energètica: ecosistema d’agents per combatre-la amb intervencions de proximitat”, elaborat per la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de la UB-IEB i publicat per la Fundació Naturgy.

La recerca, dirigida per la catedràtica Maria Teresa Costa-Campi, analitza els actors que intervenen en la mitigació de la pobresa energètica per tal de proposar com assolir una millor coordinació i col·laboració entre ells.

Espanya és un dels països de la UE amb uns nivells més alts de pobresa energètica. L’any 2012, ocupava la desena posició amb més incidència de llars incapaces de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (el 9,1% de les llars). Tanmateix, deu anys més tard, després de l’impacte de la COVID-19 i la crisi energètica, Espanya es troba a la sisena posició, amb una incidència al 17,1% de les llars, enfront del 9,3% de la mitjana europea.

La pobresa energètica es deriva no tan sols dels baixos ingressos de la unitat familiar, sinó també d’una baixa eficiència energètica dels edificis i dels equips consumidors d’energia, d’una manca de formació dels consumidors i dels preus de l’energia. Això provoca conseqüències greus per a la salut, entre d’altres factors; agreuja l’exclusió social i deteriora el benestar general de les famílies.

Segons l’estudi, la lluita contra la pobresa energètica s’ha d’enfocar de baix cap a dalt, del nivell micro al nivell macro, actuant amb les institucions i amb els agents local, ja que garanteixen més proximitat als col·lectius amb dificultats o amb risc d’exclusió social. Aquest model permet conèixer els problemes més pròxims i immediats, focalitzar millor les actuacions per tal d’aconseguir una execució més encertada i donar resposta als nous reptes i a les necessitats pròpies dels col·lectius més vulnerables, a través de la cooperació i de l’empoderament dels diferents agents de l’ecosistema local.

L’estudi assenyala que l’Administració pública, especialment la local, és l’agent que impulsa la majoria de les iniciatives per combatre la pobresa energètica.