L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) ha publicat la tercera de les seves anàlisis sobre l’impacte de la COVID-19. En aquest cas, el nou Info IEB ( https://ieb.ub.edu/ca/publication/info-ieb-banca-y-covid-19-numero-35-abril-2020/ ) tracta de la banca i el seu autor és Antoni Garrido Torres, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona.
L’autor recorda, en primer lloc, que els bancs europeus mantenen avui uns nivells de liquiditat i de capital molt superiors als que tenien abans de la crisi financera. A més, anticipant-se a les tensions dels mercats, el BCE ha adoptat un conjunt de mesures que injectaran més liquiditat i capital al sistema, cosa fonamental en aquests moments.
La qüestió principal és si aquestes mesures podran garantir un finançament suficient a l’eurozona, un aspecte que dependrà, en gran part, de la durada de la crisi. Arribat el cas, no cal descartar que s’hagi d’acudir a mesures més heterodoxes, com la monetització del dèficit.
Amb relació a la banca espanyola, l’anàlisi apunta que la seva posició de partida per afrontar aquesta crisi és molt millor que la que tenia en l’anterior, en la qual la banca va ser, com apunta el document, una part significativa del problema. D’altra banda, l’autor indica que “el programa d’avals públics que el Govern espanyol ha posat en funcionament marxa no causarà un augment significatiu i immediat de la morositat dels bancs espanyols”. Tanmateix, la caiguda de la demanda de crèdit (especialment la vinculada a l’adquisició d’automòbils i de l’habitatge) i els ingressos menors per comissions “reduiran els ingressos de les entitats”. Descartada de moment una reducció generalitzada de les plantilles, el resultat serà, segons el catedràtic, “una nova contracció de tots els marges del compte de resultats, que pot fer que algunes entitats acabin l’exercici registrant pèrdues”.
No obstant això, l’estudi conclou que l’impacte no serà homogeni. Les entitats més diversificades (des del punt de vista geogràfic i operatiu) i/o menys exposades als sectors més perjudicats per l’aturada econòmica, com l’hoteler o l’energètic, capejaran millor la nova situació. El tancament progressiu del mercat d’emissions, l’enfonsament de les cotitzacions i la necessitat de concentrar els recursos disponibles en la gestió de la crisi aconsellen –segons l’autor– deixar per a més endavant eventuals projectes de fusió o d’integració amb altres entitats. El document també apunta que el coneixement obligat dels nous canals de relació amb les entitats bancàries permetrà accelerar els plans de reducció de les seves xarxes de sucursals que han impulsat als darrers anys.
