Existeix consens que gran part de la crisi climàtica radica en l’estil de vida a les ciutats, que comporta les corresponents emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI), a banda dels efectes d’una agricultura pensada per atendre les necessitats alimentàries de la població urbana.

La concentració de població i l’ordenació del territori fan que les ciutats siguin particularment vulnerables a les conseqüències del canvi climàtic i, alhora, que n’agreugin els efectes.

Les tres aportacions que conformen l’IEB Report 01/2020 (https://ieb.ub.edu/ca/publication/ieb-report-1-2020-ciutats-fiscalitat-i-canvi-climatic/), coordinat per Cristina de Gispert, investigadora de l’IEB i professora de la Universitat de Barcelona, es dediquen a analitzar com es podrien pal·liar aquests efectes, des de l’entorn urbà. El transport, l’aigua i la gestió de residus són tres dels àmbits de més impacte i per això són el nucli de les contribucions de Maria Börjesson, Gonzalo Delacámara i Ignasi Puig Ventosa, respectivament.