Els representants polítics i els acadèmics presents a la jornada “La reforma de l’administració local” que ha organitzat l’Institut d’Economia de Barcelona el 10 de febrer de 2014 han argumentat el seu rebuig a la llei estatal que reforma aquestes administracions (Llei 27/2013), perquè pot buidar de competències els municipis de menys de 20.000 habitants, no garanteix l’efectivitat en la prestació de serveis i no sempre implica una major transparència. També s’ha apuntat la necessitat de clarificar el finançament de les administracions públiques, fet que s’ha considerat que la llei no aborda.
En paraules de Santiago Lago, catedràtic d’Hisenda Pública de la Universidad de Vigo: “la llei no aborda els grans problemes, tracta algunes parts de la qüestió, està governada per la conjuntura i obsessionada pels diners i no pels problemes de fons. És molt cridaner que no tracti el finançament”.
El representant del Ministeri present a la jornada (Enrique Orduña, subdirector general d’Administración local de la Dirección General de Coordinación y Competencias con CAA y entidades locales) ha explicat què suposa la nova llei, però no ha pres part al debat generat per la resta de ponents i participants a la jornada.
El nou text legal suposa un traspàs de competències de localitats de menys de 20.000 habitants a les Comunitats Autònomes i a les Diputacions en aspectes com ara la gestió de residus, la neteja viària, l’enllumenat públic, les guarderies, i els ajuts a persones grans i a la immigració. I això, sempre que els ajuntaments no puguin demostrar una prestació eficient dels serveis.
 
La Diputació no ha de fiscalitzar
El president delegat d’Hisenda de la Diputació de Barcelona, Carles Rossinyol, ha afirmat que “les administracions d’elecció indirecta per part dels ciutadans no hem de fiscalitzar els ajuntaments, perquè la legitimació democràtica no és casual”. Rossinyol ha defensat la necessitat de regular la relació entre els ajuntaments i les diputacions, “però sempre tenint en compte que la proximitat de les corporacions locals permet donar una resposta immediata a qüestions locals”. I ha donat xifres sobre l’endeutament respecte del PIB del mes de novembre de 2013: 71% l’Estat, 23% les CCAA, 0% les corporacions locals (que tenen superàvit) i un 6% la Seguretat Social.
El professor Javier Suárez Pandiello també ha fet referència al reforç que la Llei 27/2013 atorga a la naturalesa de les diputacions i s’ha mostrat “molt crític” sobre la creença que potenciar-les millori l’eficiència de l’administració pública: “és un disbarat i una barbaritat potenciar el paper de les diputacions sense aclarir abans el funcionament d’una institució no escollida pels ciutadans, que rep per una banda i reparteix per l’altra”. El catedràtic asturià ha demanat que els ciutadans votin els seus representants a les diputacions, si bé s’ha mostrat partidari de fer desaparèixer aquesta administració. 

 
 
 
 
 
 
 
Fusionar municipis

Diversos ponents han fet referència a l’experiència internacional en la fusió de municipis, plantejada com una alternativa, i s’han anomenat els casos d’Alemanya, Dinamarca, Suïssa i França, amb comportaments diversos. Per al professor Suárez Pandiello és una opció vàlida però vinculada a la gestió i no a l’estalvi econòmic, i ha defensat totalment l’estalvi que sí que es produiria en municipis de cinturons urbans per la reducció de càrrecs públics amb cost, entre d’altres aspectes. També s’ha mostrat partidari de la fusió de municipis Santiago Lago, de la Universidad de Vigo, i ha defensat que s’apliqui a escala autonòmica i no pas estatal. Per a Lago, “no s’ha de veure com una eina de reducció de despesa, sinó de generació de municipis més forts, més professionals i més cooperatius”.