ca

IEB

Universitat de Barcelona logotipo
Notícies

Els experts valoren el mecanisme d’ajust en frontera que aplicarà la UE

L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) ha presentat l’IEB Report 4/2022, document coordinat pel professor de la Universitat de Barcelona (UB) Josep Maria Durán-Cabré que analitza una qüestió primordial que afecta la competitivitat de les empreses i la lluita contra el canvi climàtic: la fiscalitat de les emissions de CO2. Aquest IEB Report tanca la sèrie de quatre documents que completen l’Informe IEB sobre federalisme fiscal i finances públiques 2022.

La qüestió del gravamen de les emissions de CO2 ha suscitat un debat constant sobre el perjudici econòmic que podria ocasionar en la competitivitat d’un país, particularment en els sectors econòmics que fan un ús més intensiu de l’energia. Per tal que gravar el contingut de carboni no suposi un llast, una mesura central prevista per la UE que es començarà l’octubre vinent és el mecanisme d’ajust en frontera per carboni. Aquest element és objecte d’anàlisi en aquest IEB Report per part de Michael Keen, professor de la Universitat of Tòquio i exdirector del Departament d’Afers Fiscals del Fons Monetari Internacional.

El mecanisme d’ajust suposa equiparar les condicions de les empreses europees amb les altres, en establir un impost sobre els productes importats equivalent a la càrrega impositiva interna. D’aquesta manera, les empreses europees no estan en desavantatge amb les d’aquells països en què el carboni es grava menys o gens, i també es redueix el risc de deslocalització de la producció cap a aquests territoris. Com més gran sigui la disparitat en el preu del carboni entre els països, més gran serà l’impacte de l’ajust en frontera i, segurament, a mesura que els països desenvolupats siguin més ambiciosos, aquesta disparitat augmentarà.

En qualsevol cas, l’objectiu és prevenir que els esforços que fa la UE per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle es vegin neutralitzats per les importacions procedents de tercers països que apliquin polítiques menys ambicioses contra el canvi climàtic, i evitar la deslocalització de la producció o la importació de productes intensius en carboni.

En la seva anàlisi, Michael Keen parteix de la base que s’ha aconseguit avançar poc arreu del món en la reducció de les emissions i que les iniciatives per fixar el preu del carboni afecten només el 23% de les emissions globals. L’autor enumera tres elements molt positius de la iniciativa de la UE: elimina la possibilitat que un país de la UE actuï pel seu compte, augmenta l’efectivitat pel fet que a les empreses no els compensarà produir a fora o comprar a empreses contaminants i esperona els altres països a adoptar uns preus més efectius del carboni.

L’IEB Report 4/2022 inclou dues contribucions més. Una d’elles tracta d’un segon element que ha limitat la imposició sobre el carboni: la preocupació pel seu impacte regressiu, en recaure especialment sobre les llars amb menys recursos. Aquest aspecte és analitzat en la contribució de Diego Känzig, professor de la Northwestern University, que apunta que l’èxit de la transició cap a economies lliures de carboni depèn, en gran part, de com es distribueixin els costos d’aquestes polítiques, tant els directes (energia més cara) com els indirectes de segona ronda (impacte en els salaris i en l’ocupació).

La tercera contribució tracta de l’increment dels preus energètics i és a càrrec de Mikael Skou Andersen, de la Universitat d’Aarhus. Andersen defensa que l’increment dels preus energètics a Europa és provocat, en gran part, per com està regulat el mercat intern de l’energia.