DESCARREGA L’IEB REPORT 2/2017
- El document analitza les estratègies que repercuteixen en la millora del rendiment dels professors i el seu impacte en els resultats dels seus alumnes
L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) ha publicat una nova edició d l’IEB Report, que sota el títol ‘Impacte de la qualitat del professorat en el rendiment acadèmic dels estudiants’ analitza la incidència dels professors en els resultats dels alumnes i quines estratègies són més eficients a l’hora d’incentivar el desenvolupament dels mestres. En la seva introducció, l’investigador de l’IEB i vicerector d’Economia de la Universitat de Barcelona (UB), Oriol Escardíbul, assegura que, a Espanya, “un professor entre el 5% dels més capacitats impacta en el resultat dels seus alumnes de primària en un 15%”. Aquests resultats són equiparables als obtinguts en altres països analitzats, com els Estats Units, el Regne Unit o Austràlia.
Ara bé, què defineix als millors professors? “Són els que tenen la capacitat d’incrementar les competències cognitives dels estudiants, que solen reflectir-se en camps com les matemàtiques i la comprensió lectora”, defineix Escardíbul. L’investigador indica també els factors analitzats pels estudis per acredita el nivell del professorat: formació, certificació, experiència laboral, salaris i gènere dels docents. En l’àmbit espanyol, en l’estudi de Calero i Escardíbul s’hi assenyalen la formació continua, el tipus de formació rebuda pel docent (que estigui relacionada amb el que ensenya) i l’experiència laboral.
Finalment, el doctor Escardíbul destaca la “llei sobrerepresentació” que hi ha a Espanya dels millors professors en els centres privats i en les escoles “on les famílies tenen un nivell més gran de recursos econòmics i socioculturals. Es tracta d’una distribució de recursos que tenen un efecte regressiu sobre els resultats dels alumnes”, conclou.
L’experiència i la qualitat de l’alumnat
En la seva intervenció, les investigadores Helen F. Ladd (Duke University) i Lucy Sorensen (University of Albany) investiguen dos factors que influeixen en la millora del professorat: l’experiència docent i tenir estudis de màster. En el seu anàlisis, constaten un major efecte de l’experiència al que es sol trobar en altres estudis. Així, s’acostuma a indicar que l’experiència docent incideix només en els primers anys de la docència (d’1 a 5 com a màxim). Tot i això, les autores indiquen que la millora en la qualitat del professorat es produeix durant els primers 12 anys de carrera. Així, per exemple, un estudiant amb un professor de matemàtiques o comprensió lectora amb vuit anys d’experiència aprendria en un any el que trigaria en un any i mig amb un altre sense experiència. El docent amb vuit de bagatge també aconseguiria un rati d’absentisme un 6% menor que el seu col·lega novell. En canvi, les diferències quedarien anul·lades en quant el segon professor acumulés aquests 12 anys d’experiència.
Les autores posen en dubte els incentius per als professors amb estudis superiors, com màsters. “Observem que tenir un màster no genera efectes positius n els resultats obtinguts pels estudiants, pel que aquesta sobrequalificació per se no fa que els docents siguin més eficients a les aules i, per tant, no justifica els incentius salarials als que molts cops van lligats”.
Retenció i acomiadament del professorat
En la seva aportació, el professor Simon Burgess (University of Bristol) analitza quines polítiques permeten augmentar l’eficàcia del personal docent, i analitza les estratègies de contractació i acomiadament de les escoles. “Si ens centrem únicament en el rendiment, els centres educatius haurien de retenir a menys de la meitat del professorat després del seu primer any de docència. Es tracta d’una mesura extrema, però el cost de substitució sortiria a compte, perquè evita que un professor ineficient ocupi una plaça tota la seva carrera”.
Arrel d’aquest argument, Burgess rescata diverses investigacions que posen l’accent sobre la influència dels programes d’acomiadament sobre l’eficàcia del professorat, i la seva conclusió és que l’amenaça de quedar-se sense feina incrementa el rendiment dels docents amb pitjors resultats en un 27%.
L’article de Burgess també analitza els factors que fan millorar el professorat, i estan relacionats amb la política de Recursos Humans dels centres. El primer és, simplement, aprendre de la resta de professors amb els que es comparteix escola. “S’observen millores molt significatives en la productivitat del professorat menys eficient quan està envoltat de companys amb majora habilitats pedagògiques”, indica l’investigador. El segon és la creació d’un sistema de control i avaluació del rendiment, amb sessions de feedback i formació que milloren en fins un 10% els resultats dels professors.
Salari i rendiment
Finalment, el professor Óscar D. Marcenaro (Universidad de Málaga) analitza la influència dels incentius salarials en el rendiment del professorat, i ho fa considerant dos models exemplars, com són els de Finlàndia i Corea del Sud. Tots dos països tenen una política de contractació basada en la incorporació al personal docent entre els millors graduats, en concret, entre el 5% i el 10% millor. Aquesta selecció suposa un alt grau de competitivitat que es compensat per unes bones condicions laborals.
“Un millor salari millora l’estatus de la docència com a professió, que alhora facilita la contractació de persones més capacitades”, explica Marcerano. Tot i això, no hi ha evidències de que, un cop contractats, una pujada salarial suposi un millor rendiment. “Aplicar salaris més alts a una determinada plantilla no comporta una millora de qualitat a curt termini, però sí pot atraure a perfils més capacitats a llarg termini”.
Les polítiques d’increment salarial per millora en el rendiment dels estudiants té resultats diversos. Algunes iniciatives són exitoses, però d’altres no.