- Des d’inicis de segle, la competència entre països per atraure a companyies ha rebaixat l’impost del 32% que marcava de mitjana al continent el 2000 al 23% actual
L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i la Societat Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP) han celebrat aquest dimecres al Palau Macaya de Barcelona la tercera edició del Foro Fiscal, dedicat a l’harmonització de l’impost de societats a la Unió Europea. Durant la jornada, els ponents han coincidit en assenyalar la unificació de l’impost com un element que definirà el projecte de la Unió Europea. “Avui comptem amb 28 estats membre i les mateixes administracions tributàries, tipus impositius, etc., el que no fa més que dificultar la creació d’un gran mercat unificat, sinó que facilita la elusió fiscal per part de les empreses”, indicava l’investigador de l’IEB, José María Durán.
A la seva intervenció, Duran ha analitzat com els països de la UE han utilitzat la política tributària com a eina d’atracció de les empreses. “A l’any 2000, el tipus nominal de l’impost de societats era d’un 32% de mitjana a la Unió Europea, i el 2016 ja es situava en un 23%”. Segons l’investigador, els països més agressius en la seva estratègia d’atracció empresarial han estat els últims en incorporar-se a la Unió, que han situat l’impost per sota del 20%, mentre que els 15 primers estats membre segueixen gravant l’activitat empresarial entre el 25% i el 30%.
Per l’investigador, l’Unió Europea té per davant el repte de coordinar els estats membre per consolidar una base única impositiva i establir quins tractaments especials poder oferir als països per atraure a les empreses sense alterar les normes del joc.
Conflicte de competències
Tot i això, els investigadors coincideixen en assenyalar que arribar a un acord no serà fàcil, principalment per la cessió de competències que suposaria per part dels estats i la pèrdua d’elements de competitivitat i atracció empresarial. “L’harmonització de l’impost de societats és més un conflicte entre membres de la UE que no entre empreses i països”, assenyalava el catedràtic de la Universitat de Münich i president del CESifo, Clemens Fuest. “Els països perifèrics no renunciaran a les competències que els permeten ser competitius. Sense política fiscal, no tenen eines per atraure a companyies en igualtat de condicions amb els estats centrals de continent”.
“No podem moralitzar sobre el fet que les empreses planifiquin la seva estratègia fiscal, perquè és legal fer-ho i, de fet, els països amb impostos baixos se n’aprofiten. De fet, els estudis mostren que si un estat baixa l’impost de societats un 10%, la inversió empresarial al territori puja fins un 30%”, indicava Fuest.
L’investigador defensa analitzar com evitar l’elusió fiscal per part de les empreses, i un dels mecanismes més reclamats és exigir a les empreses el pagament d’impostos allà on es crea valor. “El problema és definir com decidim on es crea el valor: ¿on es produeix, on es consumeix, on es generen els beneficis,…?” indicava.
Un dels mètodes més reivindicats per les entitats que treballen per l’harmonització fiscal consisteix en que les empreses publiquin els seus informes de beneficis en cada país. Fuest, en canvi, assenyalava els perills d’aquest sistema. “Per posar un exemple, Volkswagen paga avui el 80% dels seus impostos a Alemanya i el 90% a Europa, però el 40% de les seves vendes es produeixen a l’Àsia. Si fan aquests informes, països com la Xina, Índia o el Japó arribaran per reclamar la seva part de beneficis, el que aniria en contra dels interessos de la Unió Europea”.