La seu del Cercle d’Economia va reunir més de 100 persones el passat 20 de març, amb motiu del Fòrum Fiscal 1.2, organitzat per l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB). Aquesta trobada dona continuïtat a la sèrie de trobades que l’IEB va impulsar l’any 2012 per encetar un debat sobre el sistema fiscal espanyol.

Per debatre sobre la qüestió que centrava aquesta edició, es va convocar una taula rodona en la qual van participar José María Durán-Cabré, professor d’Economia de la Universitat de Barcelona (UB) i director de l’IEB; Álvaro Escuder, soci de Cuatrecasas, i d’Alejandro Esteller-Moré, catedràtic d’Economia de la UB i investigador de l’IEB.

Durán i Esteller van analitzar la situació actual de l’impost a Espanya, fent referència especialment al cas català. Sobre aquest tema, van posar de manifest les inconsistències de l’impost al llarg del temps entre comunitats autònomes, en funció dels tipus de béns que es transmeten, i entre successions i donacions. Per la seva banda, Escuder va destacar la importància de protegir a Catalunya la transmissió dels actius empresarials, ampliant el concepte de grup familiar tant a l’impost sobre el patrimoni com al de successions, i de garantir que l’autofinançament empresarial es pugui acollir als beneficis empresarials.

Després de la taula rodona, va prendre la paraula el professor Daniel Waldenström, professor d’Economia i director del programa de recerca Impostos i societat, de l’Institut de Recerca d’Economia Industrial d’Estocolm. Autor del llibre Richer and More Equal: A New History of Wealth in the West, Waldenström va oferir una nova perspectiva sobre el paper del capital a les economies occidentals, examinant la generació de riquesa i la desigualtat durant 130 anys.

En la seva intervenció, Waldenström va analitzar, en primer lloc, l’evolució de la desigualtat en la distribució de la riquesa. Prenent dades de diversos països desenvolupats sobre l’acumulació total de riquesa i la de l’1% més ric de la població, va concloure que els països són més rics i més iguals, i que els arguments principals que expliquen aquesta situació són el creixement, l’augment de la propietat de les classes mitjanes i l’èxit dels emprenedors. Pel que fa a les herències, va defensar que el seu valor no ha augmentat en relació amb el total de la riquesa nacional, sinó que, de fet, el valor de la riquesa heretada té un pes menor al llarg del temps. Així mateix, va explicar que, encara que els hereus rics reben més béns, les herències tenen un pes més gran sobre el patrimoni total dels hereus menys rics. Aquest fet, junt amb diversos problemes que generen els impostos sobre la riquesa, el porta a defensar que el capital s’ha de gravar no amb impostos sobre el patrimoni o sobre les herències, sinó a través de la imposició sobre les rendes del capital.

Va cloure l’acte Francesc Trillas, secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat de Catalunya.